SUSAGNA RIERA - INTERSECCIONALITAT DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA, A PARLEM DE PEDAGOGIA

INTERSECCIONALITAT DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA (1) 

Susagna Riera Anglada (2)
Col·legiada núm. 286
Santa Coloma de Farners, 17 de març de 2025

 Les converses pedagògiques organitzades per la UDG que, enguany, tenen com a tema la interseccionalitat, voldria en aquesta inauguració en la que tinc el privilegi de participar, parlar-vos de la seva relació interseccionalitat i pedagogia.

 

La interseccionalitat (3), definit com l’estudi de les identitats socials encavalcades i dels sistemes d’opressió i discriminació, afecten de manera grupal i també de manera individual a cada persona. A més, cal tenir en compte les facetes biològiques, socials, culturals des de les conceptualitzacions clàssiques d’opressió que conflueixen en les persones i que cada vegada són més detallades obrint un ventall encara més ampli. 

Així trobem masclisme, racisme, capacitisme, sexisme, lesbofòbia, homofòbia, transfòbia, xenofòbia, edatisme, casta, classe social, diversitat funcional física, psíquica i mental, religió... qualsevol aspecte personal pot donar lloc a la intolerància ja sigui recolzada pel patriarcat, pel racisme o pel masclisme, entre d’altres. I depenent del context podrà esdevenir un privilegi o un obstacle, en aquest sentit l’entorn i/o l’estat emocional de cadascun farà que es visqui d’una manera o altra. 

A la llei 17/2020 (article 2.k) (4) d’erradicació de la violència masclista, es defineix la interseccionalitat com a “concurrència d’eixos de discriminació com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la diversitat funcional o psíquica, les addiccions, l’estat serològic, la privació de llibertat, la violència masclista, la diversitat sexual i de gènere (...)”  De fet no pararíem mai de detallar aspectes que poden donar lloc a sectarismes, marginacions, particularitats i encara trobaríem una persona que es veuria afectada en un sentit o altre per aspectes que s’han tingut en compte. 

És important identificar a quin/quins grup/s estem, i com ens afecten a nosaltres, en el nostre funcionament, en les relacions vers els altres. I tenir-ho en compte no només en les nostres relacions personals, socials i familiars sinó també en la nostra tasca com a pedagogues i pedagogs. 

La interseccionalitat, doncs, és el punt de partida d’allò que tant ocupa i preocupa a la pedagogia i als seus professionals: educar en el respecte a la diferència. Es fan campanyes per fomentar el coneixement i la normalització de la diferència, de l’altre, de qui té característiques no normatives. Hi ha campanyes que intenten treballar aspectes des de petites parcel·les. Per exemple la de la normalització de la salut mental. Quants treballadors i treballadores han estat prou valents d’exposar al seu entorn que pateixen un trastorn de salut mental?  I quants, després de l’encoratjament inicial, han tingut conseqüències en les seves relacions per haver-ho fet? 

Potser hem de deixar de parlar de la diferència per parlar de la diversitat que conformem totes i tots com a societat. Perquè tots som diferents i tots som diversos. Hem d’anar cap una societat inclusiva que ha de començar per la tant nomenada educació inclusiva: tant en les escoles aules com fora d’elles. I hem de començar per educar en els valors del respecte en la diversitat. Hem de donar peu a què tothom pugui expressar-ser i desenvolupar-ser sense risc ser jutjats i sense jutjar. 

Sabem que la diversitat enriqueix però alenteix l’avenç del grup. La similitud de trets d’un grup permet tractar els temes de manera homogènia i assolir una millor comprensió general, però si volem i defensem una societat i una educació inclusiva, cal investigar i esmerçar recursos per trobar una vies per a què -malgrat les diferències i la inter-seccionalitat- es produeixi un avenç progressiu que permeti a tothom avançar al seu ritme. 

Això implica programes de prevenció contra la violència i la discriminació des de la perspectiva de les diversitat afectiva, sexual i de gènere, funcional, d’origen, cultural. I promoure l’educació emocional i l’educació en valors per conscienciar que la diversitat és una xarxa d’interseccions, per valorar la diferència començant per sentir-se bé amb un mateix,  a ser respectuós amb els demés. 

I això és responsabilitat de la Pedagogia. 

Calen estudis valents, validats científicament, que prioritzin continguts, modifiquin currículums/protocols i formin equips socioeducatius que puguin dur a terme la seva tasca pedagògica tenint en compte totes les casuístiques personals, familiars i socials, que permeti a cadascú sentir-se implicat amb el propi desenvolupament. 

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia i des de la Universitat ens som corresponsable i hem d’abanderar la promoció d’una societat i d’una educació inclusiva, de la ma dels pedagogs i pedagogues com agents actius. Els professionals de la pedagogia tenim el repte de trobar eines que siguin vàlides per evitar que la interseccionalitat actuï com a vehicle de segregació social. 

En espais de debat i reflexió com el que avui s’inaugura, vosaltres futurs pedagogs i pedagogues teniu una gran oportunitat per enfortir els coneixements que esteu cursant a la Universitat i aprofundir en temes tant sensibles i importants com els que avui posem sobre la taula: la interseccionalitat com agent de discriminació i segregació. 

Agraïm a la Facultat de Psicologia i Educació l’oportunitat d’aportar el nostre gra de sorra en aquest tema de la interseccionalitat i en aquest sentit comentar que des del, Col·legi Oficial de Pedagogia, referent professional del pedagogs i pedagogues es treballa generant coneixement, estat d’opinió i reivindicació en aquest i altres temes pedagògics, per avançar i fer forta la professió de pedagogia. 

Us animo a entrar a la nostra web web del COPEC www.pedagogs.cat i conèixer l’activitat que s’hi fa en els grups que tenim: Altes capacitats i atenció a la diversitat, Mediació,  Pedagogia i escola, Pedagogia i Salut, Pedagogia social, Pedagogia Laboral i Empresa, Dona i pedagogia, Joves Pedagogs... 

Que tinguem unes bones Converses Pedagògiques!

Data de publicació: 17/3/2025