OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA i LA PROFESSIÓ DE PEDAGOGIA

L’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA DES DEL MARC LEGAL A LA PROFESSIÓ DE PEDAGOGIA

Aquest document té com a objectiu bàsic l’aportació d’elements que puguin complementar el concepte de l’objecció de consciència, especificat en el Codi de Deontologia (*) del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, fent una anàlisi de l’evolució del concepte i de la seva aplicació. 

Tal com s’esmenta a l’apartat de Principis, en el punt 0.5 del Codi de Deontologia, l’objecció de consciència en l’aplicació dels diferents contextos pedagògics queda recollida en els següents termes: “Dret personal a abstenir-se d’actuar motivat per les pròpies conviccions ètiques, filosòfiques o religioses, tot justificant el seu perquè. Si comporta un incompliment contractual, cal que el professional objector s’assessori i valori les possibles conseqüències”. 

Presentem primer el marc legal del concepte d’objecció de consciència a diversos documents i professions per comprendre el desenvolupament del mateix, per continuar exposant en altres apartats la definició fins arribar al nostre àmbit professional. Atesa la nostra relació amb l’exercici de la docència hem considerat important incorporar un apartat sobre la Llibertat de Càtedra.

La llibertat per decidir pot generar malestar a la nostra consciència. El contingut de la consciència i la recerca dels arguments que sostenen les nostres decisions en el nivell més elevat de consciència; no és quelcom estàtic sinó que va canviant amb nosaltres. L’obra desplegada per Rigoberta Menchú sota la denominació “... y así me nació la conciencia” (Burgos, 1983) ens recorda els canvis profunds en la nostra consciència. La percepció moral dels actes en un context concret pot anar variant, en funció del nostre aprenentatges i de noves mirades i valors que recollim i elaborem. 

Quan ens afecten els dubtes, el malestar o bé el neguit davant una situació professional  que ens qüestiona la nostra acció, podem trobar suport i elements per pensar i decidir, com aquests que recollim:

• El col·lectiu professional específic.
• L’equip de treball implicat en la circumstància concreta que es planteja,  cadascú des del seu vessant concret.
• Supervisió tècnica de la situació amb professionals amb expertesa. Aquesta supervisió podria comptar també amb la mirada i lectura del grup, com pot ser la lectura psicodramàtica de la situació.
• Lectura de documentació relativa a la temàtica concreta.
• Revisió de les lleis que incideixen en la circumstància.
• Revisió de casos que puguin tenir elements d’aproximació a la situació que ens afecta.
• Si és el cas, revisió d’interlocutòries judicials en les quals es plantegin situacions similars.
• Reflexió contínua sobre la acció professional, els reptes, les dificultats i els processos tècnics.
• Reflexionar i millorar el procés de comunicació en l’àmbit de la intervenció educativa.
• Conèixer l’organització laboral i els valors bàsics que orientaran la pràctica adient per a l’atenció a les persones.

 Abans de prendre una decisió vinculada a l’objecció de consciència cal saber les tasques assignades al contracte laboral i ser conscient del procediment que es por desenvolupar a partir de la decisió presa, ja que l’objecció de consciència en el camp de la pedagogia no està regulada.

...I continuem fent i construint camins pedagògics.

Llegiu l’article sencer >>>

Data de publicació: 3/12/2024