CARME PAU DONA PAUTES A PARLEM DE PEDAGOGIA "HÀBITS: UN REPTE PENDENT A LES NOSTRES LLARS"

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS HÀBITS?

ELS HÀBITS SÓN RESPONSABILITAT EXCLUSIVA DE L’ESCOLA ?

COM A FAMILIA COM ELS PODEM DESENVOLUPAR? 

Carme Pau Gómez (*)
Col·legiada 1845
Vallirana, 17 d’agost de 2023

“Hàbit: Manera particular de comportar-se habitualment i de fer les coses més freqüents.” A l’article 5 del currículum de la primera etapa d’Educació Infantil, una de les capacitats que s’han d’assolir és l’adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. 

El concepte d’hàbit  implica que l’individu ha après una acció i després l’executa adequadament, en el moment que correspon i sense que hagi de ser supervisat externament per ningú. Com a pedagogs i pedagogues sabem que les rutines i els hàbits són un aprenentatge de valor per a tota la vida. I sabem que a mesura que creixem, és cada cop més complexa assimilar-les i/o modificar els mals hàbits.

Cada cop és més freqüent escoltar als pares i mares queixar-se que els seus fills i filles no són autònoms, o que sempre necessiten ajuda, o que són despistats, o que se’ls hi ha de repetir moltes vegades les coses per tal que les facin...  Però ben mirat comprovem que els pares i mares no permetem que els infants facin allò que, realment, sí poden fer! Potser està molt estesa la tendència que cal avançar-se, anticipar-se però resulta que al final no els hi fem cap favor. Quan deixarem que ho aprenguin? 

El dia a dia està ple de situacions quotidianes que són una magnífica oportunitat per portar a terme aquest objectiu: ser més antònoms.  Òbviament això no és màgia. Cal un entrenament, pràctica, permetre l’error, i, sobretot molta paciència per part de l’adult. No es tracta de fer les coses amb pressa i perfectes com si això fos símbol d’eficàcia. Quan un hàbit es comença a practicar cal un temps, una rutina i constància. 

Hi ha pares i mares que em diuen “no li demanem res més que la seva responsabilitat, fer les coses del cole”. Però jo pregunto, no hi ha petites coses que poden aprendre a fer perquè els són útils i de fet són part del seu creixement? 

Sovint comprovem que quan menys els demanem als fills i filles, menys fan. I no és un retret, més aviat és la constatació d’una realitat diària. Hi ha famílies a les que el fet de vestir-se al matí és un drama i ja sabem tots com acaba: vestint a la criatura enmig d’un estat de nervis perquè fem tard. Em direu que no hi ha un altra remei... i no és cert. Potser ens caldria una mica de distància per veure que això que passa massa sovint no es pot resoldre d’aquesta manera. Fora bo introduir l’hàbit, per exemple, en el cap de setmana on estem més tranquils i el temps no ens colla. O per exemple ara durant les vacances d’estiu. I després practicar. Però si nosaltres acabem substituint el que ells i elles haurien de fer, no ens en sortirem mai. 

Cosetes com parar i desparar la taula, endreçar la seva roba, les seves joguines són accions que les poden fer. Ara bé, cal plantejar-se com a pares i mares per quina comencem i progressivament anar ampliant. Sempre tindrem en compte l’edat de l’infant però no tinguem cap dubte que, si els ensenyem i ens disposem a tenir paciència, ho faran. I ho faran bé. 

Introduir un hàbit és quelcom entretingut, que requereix paciència. Tanta, que podem acabar fent-ho nosaltres, doncs així anem més ràpid, no es trenca res i no fem tard... però està clar que així no ho aprendran mai. I aquest no és el tracte. Massa sovint no permetem que els nostres fills i filles facin el que són capaços de fer (i de fer-ho bé). 

Quan la nostra actitud és la de “ja ho faig jo que faré més via” estem transmeten el missatge: “tu no ho fas bé”, cosa que a la llarga es tradueix en un sentiment d’inutilitat per part dels fills i filles. Amb això provocarem que l’infant sigui cada cop més depenent i, fins i tot, els pares acabem estant al seu servei i no sempre lliure d’exigències. 

El procés de créixer implica assolir unes habilitats concretes que les adquirim amb la pràctica i és així si realment ho fem nosaltres mateixos (i ningú ho fa per nosaltres). Es tracta, per part dels pares i mares, d’acceptar resultats “no tan perfectes” però que realment hagin estat fets autònomament. A tall d’exemple: serà sempre millor unes sabates no tan ben cordades perquè precisament ho han aconseguit ells o elles, i això els farà sentir molt satisfets. Semblen exemples banals però son educatius: podríem parlar de saber-se cordar una jaqueta, mocar-se, fer-se un entrepà, preparar-se la bossa d’esport... tot allò que no ENSENYEM i ENTRENEM després no ho podem demanar. No podem pretendre infants i adolescents autònoms si durant la seva creixença els hi fem tot. Igual que no val dir “sols ha de responsabilitzar-se dels seus estudis”... i no hi ha res més que pugui aprendre en aquesta creixença seva? Hi ha moltíssimes coses que poden fer. El que ens cal és prioritzar-ne unes quantes, graduar-les per edat i ser sistemàtics. 

Pedagògicament parlant, els hàbits es comencen a treballar a partir dels tres anys en endavant i els podríem classificar segons el tipus d’autonomia que aporten tot i que tots comparteixen funcions:

• Autonomia funcional: permet l’aprenentatge i la maduresa psicològica i social, facilitant la creació d’actituds de responsabilitat i convivència, els permet ampliar el seu entorn, organitzar l’espai, la seva autoimatge i l’autoestima (per exemple endreçar). 
• Autonomia pel benestar i la salut: es tracta d’afavorir els aprenentatges de salut bàsics per prevenir malalties, potenciar el benestar i entendre com és de necessari, per a la nostra salut, el repòs (per exemple la higiene personal).
• Autonomia per a la socialització: implica la maduresa i respectar les diferents situacions de convivència afavorint la pròpia imatge així com l’ús de les tècniques per compartir (per exemple el diàleg, respectar opinions diverses). 

No podem pas començar amb deu demandes de cop.  No, si volem que la proposta tingui èxit. Els explicarem amb paraules concretes i senzilles què és el que demanem i què esperem de la seva resposta/col·laboració. Ho farem progressivament mirant que siguin seqüencials (per exemple: llevar-se, rentar-se la cara, vestir-se..)

I com els hi haurem explicat els arguments que justifiquen aquesta demanda els hi explicarem també les conseqüències (coherents) que apareixen quan un no compleix amb aquestes responsabilitats: “Si no m’he preparat la bossa d’esport, doncs quan arribi a l’escola no podré fer EF o em posaran una falta“.  Si els pares corren a l’escola amb la bossa per tapar l’oblit no haurem guanyat res. 

Molts d’aquests exemples són un conflicte servit quan arriben a l’adolescència, doncs en aquest moment voldríem que fossin de tot: responsables, autònoms, conseqüents... però, quan ho entrenem  això? Està claríssim que si no ho fem a mesura que creixen haurem perdut un temps irrecuperable. 

No dubteu en començar a preparar aquests hàbits doncs ara no tenim excuses d’horari de feina, extraescolars… Us animo que abans de retornar a l’escola algunes tasques ja estiguin acordades, explicades i siguem coherents a l’hora de demanar-les. Tant se val si ja estem a mitjans d’agost, encara ens queden dies per retornar a l’escola i ho podem intentar. No oblideu això: uns bons hàbits faciliten qualsevol aprenentatge. 

QUINS HÀBITS HEM DE TENIR EN COMPTE (adequats a cada edat)   

• Els horaris, el dia a dia amb infants és intens, els horaris els donen seguretat als petits, i als grans els ajuda a organitzar-se.
• L’alimentació per assegurar una alimentació saludable i equilibrada.
• Les hores de son. Dormir les hores necessàries garanteixen un bon desenvolupament cognitiu.
• La higiene. Pautes que hauran de tenir assolides cada cop amb més independència.
• L’activitat física, tan important com una bona alimentació.
• El joc lliure, temps per jugar i LLUNY DEL MÒBIL i ALTRES PANTALLES. El joc estimula el llenguatge, les relacions socials i es potencia la seva creativitat i imaginació.
• Activitats culturals i de lectura. En el dia d’avui on els nostres ulls estan enganxats a pantalles és més que urgent reprendre l’hàbit lector doncs un llibre és una finestra al món. 

COM SEQÜENCIEM ELS HÀBITS PER EDAT?

3 anys	Guardar les joguines en el seu lloc Llençar les coses a la brossa Plegar draps de cuina Trobar els seus bolquers i tovalloletes Posar els tovallons a taula Ordenar els seus libres Treure el seu platet de la taula Rentar-se les dents Rentar-se les mans abans de menjar i quan tornem del carrer Rentar-se la cara Pentinar-se	4-5 anys	Alimentar la seva mascota Parar la taula i ajudar a desparar-la Regar plantetes Recollir la seva habitació Ajudar a fer el llit Ajudar a plegar la roba Vestir-se i despullar-se de forma autònoma
6-7 anys	Canvia el paper higiènic quan s’acaba Treure males herbes del jardí Recollir les fulles seques Plegar tovalloles Cordar-se les sabates Ajudar a fer la motxilla per a l’escola	8-9 anys	Ajudar a carregar el rentavaixelles Treure la pols Plegar la roba neta i endreçar-la Guardar la compra Treure el gos Escombrar el terra Parar i treure la taula Deixar el lavabo net després d’utilitzar-lo Fer-se el llit Ajudar quan es va a comprar Escollir cada nit la roba per a l’endemà
10-11 anys	Aspirar les catifes Netejar el marbre de la cuina Recollir el correu Preparar un plat senzill Ajudar a rentar el cotxe Estendre la roba Treure les escombraries Ajudar a planxar alguna cosa molt senzilla Canviar els llençols del seu llit	+ 12 anys	Fregar el terra Rentar el cotxe Fer un dinar o sopar Anar a fer la compra amb una llista Pintar una paret Fer reparacions senzilles a casa Vigilar germans petits

Aquests hàbits són orientatius i sempre els adaptarem a cada moment i situació familiar concreta. No poden ser “a canvi de”, caldrà argumentat les raons per les quals cal fer això o allò, la més important és conscienciar que la família és un engranatge on cada un de nosaltres té una funció, una responsabilitat i el fet de complir-la implica un benefici i un benestar a tots i cadascun dels membres d’aquesta família. 

Com a pedagogs i pedagogues sabem que les rutines i els hàbits són un aprenentatge de valor pel desenvolupament les etapes primerenques dels infants, i els pares i mares com a educadors i educadores de primer ordre, son els que han d’ensenyar-los a adquirir-los per a assolir els primers estadis de seva autonomia. 

_____________________________

(*) Carme Pau Gómez, pedagoga i mestra. Col·legiada 1845, membre de la Xarxa d’Expertes del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.
Directora del DESPATX PEDAGÒGIC MULTIDISCIPLINARI http://despatxpedagogic.cat/index.php
Instagram @carmepau

Data de publicació: 17/8/2023