"L’ARREL DE LA BAIXA COMPRENSIÓ LECTORA?", JOAN G. - RÀDIO ESTEL

"Quan parlem de comprensió lectora no només queda reduït a la lectura, ja que es treballen totes les àrees. En matemàtiques, si no tens una bona comprensió lectora no pots fer els problemes".

"En la pandèmia prioritzem l’espai emocional, per tant, la part acadèmica passa factura. També s’ha de veure si la mostra és realment una mostra, perquè si no m’equivoco són 600 escoles d’arreu d’Espanya, per tant, hauríem de centrar-ho molt més a la nostra realitat. És una dada que hem d’agafar però no interpretar-la com veritat absoluta".

"També és cert que hi ha una sèrie d’indicadors que ens indiquen en el món educatiu i pedagògic que les coses han de canviar. Per exemple, el tema pantalles pensem que és vital. Els últims estudis aconsellen que el telèfon mòbil s’utilitzi a partir dels 16 anys perquè té moltes repercussions".

"La constància és un principi pedagògic de tots els temps. Si volem que un nen/a s’habituí a la lectura, s’han de proporcionar inputs per habituar-lo. Si preguntes l’aula a quants nens/es els agrada llegir, et contestaran un 10%, i si els preguntes si als seus pares els agrada llegir, et contestaran que sí. Això és una altra cosa que a vegades no tenim en compte, i no podem demanar-los fer alguna cosa que nosaltres no fem".

"A les escoles no es contempla aquesta situació en específic, es contempla un canvi de paradigma, de tipus de família... Una evolució, ni millor ni pitjor, diferent. El que hem de fer des de les escoles és adaptar-nos. Tenim alumnes multitasques, que poden fer fins a 4 i 5 coses a la vegada, que pedagògicament és correcte, ja que el que interessa és que es concentrin. Més que manca de comprensió lectora, és manca de concentració en el que s’està fent. Hi ha alumnes, no tots, que comencen a fer una cosa i al cap de cinc minuts et diuen que s’avorrixen. No s’han d’avorrir, s’han de concentrar".

"No vol dir que els alumnes d’abans tenien més capacitat, i per això tenim millor comprensió lectora. Els alumnes d’avui dia tenen molts inputs d’informació i els hi fa desvitrificar l’esforç, per la qual cosa, la comprensió baixa".

"La gran pregunta és: què hem de fer des de les escoles? No és una batalla que haguem de disputar només des de les escoles, sinó que és una qüestió social. Des de la meva experiència, puc dir que els nens i nenes són miralls del que veuen a casa, és una realitat. Omplen la motxilla emocional de valors i de formes de ser que no han après a l’escola, sinó a casa, i a l’escola el que fan és reflectir el que han après a casa".

"Si volem que alumnes agafin l’hàbit de la lectura, no els podem fer llegir lectura feixuga i pesades. Podem, per exemple, oferir-los un còmic. A casa hem d’evitar agafar el mòbil davant dels fills i filles. Són molt importants les converses, aprenen escoltant i comprenen el que se’ls hi diu. És una realitat global, una evolució social. Evidentment, no tornarem als anys 80/90, però a vegades és bo recular".

"Hem d’aconseguir que les persones siguin crítiques i puguin evolucionar. Una persona que no tingui comprensió lectora és una persona vulnerable, perquè qualsevol missatge que li arribi el donarà per bo i no el compartirà perquè no l’entén".

"Hem d’introduir el llibre a la vida familiar tot buscant lectures animades i divertides. Hem de pensar que els nostres fills/es són més visuals, per tant, hem de procurar introduir dibuixos i fotografies tot preguntant que hi veuen en aquella imatge i ens quedarem sorpresos com d’una mateixa foto, podem extreure diverses realitats. Hem de treballar-ho des de l’escola i fora també.".

"Cada escola, cada barri i cada situació social és un món. Aquests resultats són una mostra petita i penso que no hem d’interpretar si anem bé o malament, si no personalitzar-ho. Si tenim un alumne amb dificultats, anem a veure com el podem ajudar".

ESCOLTA LA INTERVENCIÓ COMPLETA A RÀDIO ESTEL