ELISEO, EL MESTRE QUE VA ENSENYAR "CUCOLOGÍA" A ILLANO. P. MORRAL - LA NUEVA ESPAÑA

La neta de l’Eliseo García, la pedagoga catalana Pilar Morral, recorda la figura del seu avi en el llibre que ha titulat, precisament, «Cucología del mestre Eliseo». Un text que acaba d’editar el Col·legi de Pedagogia de Catalunya, en el qual reivindica la figura d’aquest professor -i per extensió la de molts altres com ell- a partir de testimoniatges de familiars i exalumnes que ella ha recopilat en anys de recerca gairebé porta a porta.

Morral explica que «cucología» era la «particular paraula clau» utilitzada pel seu avi per a descriure el tipus ensenyament que li va permetre impartir una educació personalitzada per als seus alumnes, i que a ella li ha "deixat empremta". La pedagoga detalla que el vocable neix d’una doble inspiració etimològica: d’una banda es refereix a ser «cuco» en el sentit de «hàbil», i per un altre a "tenir pedagogia i psicologia", en el tracte cap als alumnes amb la finalitat de "establir una connexió molt empàtica amb ells" de manera que "siguin protagonistes en el seu ensenyament",,.

El llibre busseja en la funció del professor en aquests tres entorns rurals, en una Espanya pobra i marcada per una convulsió política que va condicionar l’educació i la labor dels mestres. Recull aquestes vivències que demostren que ser mestre «significava molt, consistia a ser exemple, guia i model per al conjunt de la comunitat» quan «no es recompensava el seu reconeixement amb un salari concorde», recorda la pedagoga.

Els portaveus del Col·legi de Pedagogia de Catalunya recalquen el valor d’un llibre que «ens transporta a una època en la qual ser mestre gaudia de major prestigi que en l’actualitat. I no sols per als alumnes, també per al seu entorn. Ens queda clar aquest esperit de tirar endavant als alumnes en condicions, en alguns casos, extremes. El mestre Eliseo, a través de la seva ’cucología, ens dona una lliçó de pedagogia de la personalització en l’aprenentatge (...)». I destaquen, a més, «la importància de les històries de vida, com la del mestre Eliseo, en l’enriquiment del camp de coneixement pedagògic».