TOT ES MOU - J. GAMERO, VOCAL PEDAGOGIA I ESCOLA: "DEMANEM QUE ENS DEIXIN TREBALLAR"

Hi ha preguntes que sí que es poden contestar amb sí o no, però en la pregunta sobre els tants per cents, a nivell pedagògic està agafada per pinces, perquè amb un projecte lingüístic el que intentem és explicar el nostre projecte, i en aquest projecte s’explica el pes curricular que té cada àrea. Sincerament, penso que no cal parlar de tants per cents, es podria parlar d’intervencions setmanals.

Amb aquestes instruccions no queda clar com hauríem de respondre els/les directores, per molt que el Departament digui que s’assumirà totes les conseqüències. Penso que les escoles hem de fer la nostra feina, hem de donar un servei a la comunitat, un servei basat en eines pedagògiques i basat en un entorn, on els nostres alumnes siguin competents quan acaben l’educació obligatòria, tant en català com en castellà, sense deixar de veure la riquesa que suposa incorporar altres llengües, com l’anglès. No hauríem de barrejar temes, hem de deixar que les escoles treballin i que facin el seu projecte i donin resultats objectius.

Aquestes instruccions són lògiques i un bon projecte lingüístic les ha d’assumir. Si hem de posar un però, seria en l’última, que ens parla de no dir tants per cents... Com fem la distribució curricular? Si volem fer un bon projecte lingüístic tot això, s’hauria de tenir en compte.

En els centres elaborem projectes lingüístics, per exemple, en el centre on sóc director, l’Escola Oreig de Pallejà, tenim un projecte lingüístic actualitzat. Aquest matí, en veure les preguntes he pensat que per fer el projecte lingüístic, ens hem basat en aquests temes. Han posat nom a coses que des dels centres ja s’estan fent. Estarà bé que en aquests projectes lingüístics tinguem un assessorament més important d’inspecció, haurem de pensar el filtre, però no sabem com acabarà. El que demanem a nivell pedagògic és respecte pels diferents projectes d’escola, per les diferents situacions i pel dia a dia de cada centre. No hi ha res millor que un centre educatiu per saber qui és el seu alumnat i les seves necessitats. Penso que no s’ha de venir de fora per dir-nos el que hem de fer, nosaltres ja ho sabem.

Sí que ens va bé que facin un assessorament i un acompanyament, però evidentment si un centre funciona a nivell educatiu, és per alguna raó. Això és el que hem d’apostar a nivell pedagògic.

Tenim en compte que el nou decret de currículum de la LOMLOE es parla molt de situacions d’aprenentatge i de treballar per moments i per projectes. Una cosa són les llengües de comunicació, una altra les llengües curriculars, les llengües vehiculars... L’objectiu no és utilitzar el català o castellà, l’objectiu final és la competència, i cada centre té les eines per utilitzar les llengües segons les seves realitats per saber que al final l’alumne que surti d’aquest centre serà competent en les dues llengües. No ens hem de posar més en si és curricular, comunicativa... Està clar que apostem per l’escola catalana, ja que l’escola és catalana i la llengua de comunicació ha de ser el català, però també tenim el compromís pedagògic i real de la competència lingüística.

Estem al segle XXI, és un poder enriquidor, no parlem de català ni castellà, en quin paper queda l’anglès? En quin paper queden els nostres alumnes que s’hauran de defensar en més de dues llengües? Com ho fem des de l’escola? S’hauria de mirar la realitat global dins del projecte d’escola i saber el que s’ha de treballar.

Crec que s’està polititzant l’escola. Des del meu punt de vista, el Departament ho fa bé: "jo em responsabilitzo, si els vostres projectes segueixen aquests ítems". Una altra cosa és si des de les direccions de les escoles estem d’acord o no amb els ítems que es proposen, però si es responen aquests sis ítems, el Departament dona el seu aval, i aquest aval està basat en la pedagogia, en la forma de fer. Des del Col·legi Oficial de Pedagogia recolzem l’escola catalana i aquesta forma de fer. L’únic que demanem als polítics, si pot ser, és que ens deixin treballar i que s’oblidin de tants per cent, que estem actuant amb persones i que som prou consignats i professionals per saber que els nostres alumnes acabaran competents. Un alumne que és castellanoparlant d’origen necessita fer més català a l’escola. Per què? Doncs perquè si no fa més català, quan sigui gran, li estem tancant portes, de la mateixa manera que un alumne que parla en català, necessita també parlar en castellà. Es necessita fer, pedagògicament parlant, més seguiment en l’altra llengua, això és el que nosaltres demanem des de la perspectiva escolar i de direcció de competències. Ho demanem nosaltres perquè som els professionals i estem al peu del canó i al davant dels alumnes. Ens és igual que sigui un 25%, un 30% o un 40%, volem que els nostres alumnes siguin competents i que puguin desenvolupar la seva vida en una societat global, sense entrar en mecanismes d’ara sí o ara no.