NdP - “MÉS REFLEXIÓ PEDAGÒGICA I MENYS SOROLL MEDIÀTIC”

• La llengua a l’escola, l’avançament del calendari escolar, l’esborrany del currículum, la ràtio a P3, esdeveniments que estan sacsejant la comunitat educativa i posant en el punt de mira al Sistema Educatiu.
• En aquest context de soroll mediàtic el Col·legi Oficial de Pedagogia, des de la vocalia de Pedagogia i Escola, comparteix algunes reflexions pedagògiques.
• Llença un prec als mitjans de comunicació i dels representants polítics, sobre l’ús indiscriminat que en fan, del concepte PEDAGOGIA.

L’ESCOLA CATALANA I L’ÚS DE LA LLENGUA A LES AULES.

L’escola catalana és una realitat en una Catalunya plurilingüe, que té la llengua catalana com a pròpia i vehicular d’aprenentatge i de comunicació en tots els àmbits. És en aquesta direcció que pedagògicament cal afavorir-ne un coneixement, el més ampli possible, per preservar-la com actiu de valor cultural i educatiu. Convé subratllar que el lideratge pedagògic de la immersió lingüística impulsada en aquestes darreres dècades per pedagogs i pedagogues (en són un exemple reconegut Joaquim Arenas ⁽¹⁾ i Margarida Muset), ha permès i permet que l’alumnat pugui adquirir-ne un bagatge i, en la mesura del possible, un coneixement de les diverses variants dialectals del català per identificar-la com a llengua viva al món. 

Una realitat lingüística que des de la Societat Catalana de Pedagogia ⁽²⁾ també s’hi ha esmerçat esforç i compromís per situar l’alumnat al centre d’una realitat de país plurilingüe, amb cultura i llengua pròpia. Així doncs, el compromís i lideratge pedagògic ha de ser lleial a les necessitats vitals i culturals d’una societat que abraça la seva herència cultural per conviure en un present i que construeix el seu futur amb una mirada de respecte i responsabilitat pedagògica. 

Des d’aquest entorn pluricultural basat en el respecte per la cultura i la llengua pròpia, no es pot obviar que la llengua vehicular de les escoles catalanes ha de ser el català, fet potenciat per un sistema d’immersió lingüística desenvolupat des de fa dècades, que garanteix la competència i l’equitat idiomàtica del nostre alumnat, sempre atenent als principis pedagògics d’aprenentatges globalitzats i desparcelació del coneixement. 

Cada escola ha d'escollir l’ús de la llengua, atenent a les diverses realitats de l’entorn, potenciant el bon domini de les competències lingüístiques i garantint la igualtat de condicions.  En aquesta direcció l’escola catalana té al seu servei eines pedagògiques per fer-ho possible,  entre moltes altres destacar-ne l’Autonomia de Centre i els Plans Lingüístics de Centre que des d’una voluntat i saber fer pedagògic permeten dur a terme de forma eficaç el Projecte Educatiu de cada Centre.

NOU CURRICULUM D’EDUCACIÓ BÀSICA I BATXILLERAT.

A data d’avui el Departament d’Educació ha compartit amb la comunitat educativa l’esborrany de projecte de decret d’ordenació dels ensenyament de l’educació bàsica. En referència al batxillerat, encara no s’ha publicat l’esborrany. 

Cal recordar que els currículums vigents actualment són de l’any 2015, i per tant la decisió de fer un canvi, no respon explícitament a una millora pedagògica, si no simplement al compliment d’un calendari marcat pel desenvolupament de la LOMLOE. 

Caldrà esperar a la publicació definitiva del decret, una vegada revisades -per part del Departament d’Educació- les aportacions dels diferents agents educatius, per fer una valoració exhaustiva del mateix. A priori sembla que les escoles guanyaran quant a decisió de distribució i elaboració de sabers (antics coneixements) que afecten directament al currículum. Àrees com la filosofia o la tecnologia es veuran afectades directament. Des d’una mirada pedagògica apostem per la inclusió de la filosofia al currículum definitiu, ja que és necessari que des de P3 a Batxillerat submergir-nos en la Teoria del Coneixement, en el debat, en la dialèctica… en la Filosofia. Així com la tecnologia, per afrontar un present i un futur on la tecnologia te i tindrà un paper rellevant. 

L’aposta de treballar per àmbits, pedagògicament parlant, ajudarà a fer un ensenyament més competencial que l’actual; malgrat que seria bo que es tingués en compte en la  distribució curricular proposada per les diferent etapes, àmbits de caire pràctic com: educació financera, educació per la salut i l’alimentació i l’educació emocional (habilitats socials, valors i cura de l’autoconcepte i l’autoestima). 

Ens trobem davant d’un currículum de continuïtat, focalitzat en una educació competencial. L’evidència també ens diu que es recuperen velles nomenclatures, com per exemple: EDUCACIÓ BÀSICA [...] amb la intenció de que aquesta nova etapa educativa ens permetrà superar l’arquitectura administrativa del 2015 focalitzada més en continguts. Un nou esborrany curricular on apareixen indicadors comparatius a les vuit competències claus que ja es tenien en compte anteriorment situades en el marc d’una flexibilitat pel què fa a l’Autonomia de Centre. 

Per finalitzar caldria fer esment a  l’ambigüitat de l’esborrany del nou currículum en un moment històric inoportú, desprès de nou lleis educatives, i finalitzant encara la implementació dels canvis exigits el 2015; i en una realitat post confinament força complexa. 

AVANÇAMENT CALENDARI ESCOLAR PEL CURS 2022 – 2023.

Avançar el curs una setmana a priori no implica una millora per l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat. Arreu de l’Estat s’inicia el període lectiu la primera setmana de setembre i no es coneixen millores pedagògiques constatables. Estarien davant la necessitat de quadrar calendaris, festes locals, períodes de descans... 

D’altra banda és cert que pels alumnes amb menys recursos iniciar abans el curs escolar pot ajudar a reduir el temps sense activitat acadèmica. Ja que els alumnes amb recursos, tenen organitzacions familiars que promouen activitats educatives i seguiment acadèmic. Diferències que generen desigualtat entre l’alumnat.

La qüestió no és si avancem el curs una setmana, sino quina és la qualitat i el desenvolupament d’aquesta setmana i del mes de setembre. Si l’objectiu és fer un horari lectiu de 9 a 13h i suplir la resta de jornada amb tallers i activitats lúdico-educatives s’ha de valorar la seva idoneïtat pedagògica, si seran activitats subvencionades pel Departament i si seran de caràcter voluntari per l’alumnat... 

En el cas de l’escola bressol el canvi de calendari genera forces incògnites, perquè no s’ha tingut en compte l’especificitat de l’Escola Bressol, on hi ha diversitat de calendaris segons el municipi i atenció directa fins a mitjans de juliol en molts casos. És complex avançar la preparació de curs al juliol per iniciar abans el curs atès que els primers dies de setembre es fan entrevistes amb les famílies i el període de familiarització s’allarga fins a final de setembre. Cal tenir en compte que en l’etapa 0-3 els canvis en el nadó són importants en qüestió de setmanes. 

Una gestió pedagògica del temps, condicionada i limitada per factors no pedagògics,  ajudaria a valorar objectivament l’oportunitat i necessitat de regulació del temps escolar. Cal posar en valor la necessària autoritat natural dels professionals d’aquest àmbit (pedagogs/gues i psicopedagogs/gues) en la demanda d’una societat del segle XXI que exigeix equips multidisciplinaris que sumin sabers i humanisme. Segurament fora bo tenir en compte estudis i veus pedagògiques a l’hora de prendre decisions ⁽³⁾. 

Per últim remarcar que caldria respectar l’autonomia de Centre i el seu Projecte Educatiu en relació a les hores de durada la jornada lectiva i la possibilitat de vincular les activitats no lectives al Projecte de Centre per evitar que siguin merament ocupacionals de temps, així com seria bo i interessant la regulació dels horaris laborals de les famílies amb un pacte marc per a la conciliació familiar, amb la intervenció dels diferents agents socials. 

DISMINUCIÓ DE RÀTIO A INFANTIL – P3.

L’última mesura anunciada pel Departament d’Educació ha estat la disminució de la ràtio a 20 o menys alumnes, a les aules de P-3, sent la intenció d’anar pujant la mesura paulatinament als diferents cursos. 

La primera qüestió  que es planteja, a nivell pedagògic, és la naturalesa de la mesura. Respon a un plantejament de donar resposta a la baixa natalitat i adaptar la realitat escolar a la mateixa?, o realment és un plantejament pedagògicament estructurat i coherent?. 

La reducció de ràtios ha de significar una millorar educativa, sempre i quan no es redueixin les atencions dels professionals que intervenen en el dia a dia de les escoles. En aquest sentit aquesta reducció d’alumnes no ha de comportar, en cap cas, una reducció de professionals. A data d’avui no disposem d’eines de valoració, ja que una reducció numèrica, per ella mateixa, no garanteix un augment de la qualitat educativa, tot dependrà de les mesures contextuals adoptades pel Departament d’Educació. 

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya apostem per l’Autonomia de cada Centre, per decidir el nombre d’alumnes necessaris i desitjables a cada nivell educatiu, per tal de desenvolupar amb garanties d’èxit el Projecte Educatiu que dona raó de ser a l’escola dins d’un context particular i determinat. 

A TALL DE CONCLUSIÓ.

El diàleg pedagògic massa sovint queda ensordit per intrusismes arbitraris els quals des de l’espai que els pertoqui haurien d’escoltar i reconèixer la veu pedagògica de facultatius amb autoritat natural i acadèmica; i que sovint queden supeditats en l’anonimat. Cal decidir des de la pedagogia, tenint en compte als pedagogs/gues i psicopedagogs/gues. 

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, que acull i representa a pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, sabem que cal focalitzar les necessitats essencials des de l’ètica i el codi deontològic ⁽⁴⁾, amb l’alumnat al centre de l’acció pedagògica, posant en valor a la persona única i irrepetible que tot alumne/a és des del seu naixement, sense renunciar a protegir i a acompanyar les seves necessitats vitals en cada etapa evolutiva. En aquest sentit seguim treballant per una educació catalana, inclusiva, equitativa i de qualitat. 

Acabem amb un prec als mitjans de comunicació i als representants polítics: quan parlem de pedagogia parlem de la ciència de l’educació i dels seus professionals, demanem no banalitzar el concepte PEDAGOGIA usant-lo indiscriminadament per a referir-se a “com explicar o informar bé” una idea, decisió o situació, d’això se’n diu COMUNICAR no pas “fer pedagogia”.  Demanem respecte per a la PEDAGOGIA i respecte per als LLURS PROFESSIONALS.  

#copec20anys
Teixint camins amb Pedagogia.
Educació, Transformació, Benestar

  

Document elaborat amb el lideratge de la VOCALIA DE PEDAGOGIA I ESCOLA i coordinació de JOAN GAMERO, vocal de Pedagogia i Escola, i la participació d’IGNASI BAU, MARIA DE M. OLIVERAS, LAIA PINILLA, MARTA FABREGAT i CARLES SÁNCHEZ. 

Rafiticat per la Junta de Govern el 28 de febrer de 2022.

____________________

⁽¹⁾ El pedagog Joaquim Arenas rebrà el Premi Especial del Jurat a la novena edició dels Premis Martí Gasull. El jurat reivindica la tasca del pedagog, un dels artífexs de la immersió lingüística. https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/5314/joaquim-arenas-rebra-el-premi-especial-del-jurat-a-la-novena-edicio-dels-premis-marti-gasull-i-roig
⁽²⁾ Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística. https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2012/06/Declaraci%C3%B3-SCP-act.pdf;
https://www.slideshare.net/MARTITEIXIDO1/declaracio-escola-catalanaplurilingue-de-la-scpiec ;
Document “El perfil del mestre plurilingüe” http://per.espais.iec.cat/files/2017/02/PERFIL-.pdf ;
⁽³⁾ “Educació a l’hora” amb la participació de la Societat Catalana de Pedagogia
https://blogs.iec.cat/scp/2019/07/18/leducacio-a-lhora/ ;
https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/9/j/w/x/7/z/q/t/k/guiaeducacioalhora_propostahoraris020719.pdf
Martí Teixidó (12/2/2022) http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/2022/02/calendari-i-horari-escolar-assumpte-de.html
⁽⁴⁾ CODI DE DEONTOLOGIA https://pedagogs.cat/reg/ca/1759

Data de publicació: 1/3/2022