CON LA TRISTEZA COMPARTIDA Y LA ESPERANZA CONFORTADORA

CON LA TRISTEZA COMPARTIDA Y LA ESPERANZA CONFORTADORA

Jaume Sarramona López [i]

Colegiado núm. 120

Bellaterra, Octubre de 2017
 

Hay momentos dónde no valen las ambigüedades frente a la violencia física y las vejaciones personales, sean a mujeres, hombres, gente joven o gente mayor. Es momento de denunciar lo que supone franca vulneración de derechos y a su vez valorar el diálogo y la empatía como herramientas para resolver los conflictos. Este es el mensaje que los educadores debemos transmitir.

En el pasado puntdevista opinaba sobre la necesidad que, de manera objetiva, se informase en las escuelas, especialmente en la ESO, sobre las opciones que se presentaban frente a un referéndum programado para el pasado día 1. Las argumentaciones se podrían utilizar para defender las diversas posiciones que había: votar, no votar, votar en un sentido votar en el otro, etc. Los alumnos tienen derecho a ser informados sobre una realidad que los rodea y se deben formar su opinión con criterios razonados.

Pasado el día de la convocatoria del día 1 y atendiendo los tristes acontecimientos que han dado la vuelta al mundo, dónde se han visto escenas de violencia totalmente inadmisibles, además de las vividas por muchos en su propia carne, las instituciones educativas de todo tipo y las escuelas en particular, deben tratar el tema con una perspectiva que no suponga lejanía ni pretendía objetividad, sino proximidad y claro posicionamiento en defensa de la no violencia, de la libertad de expresión y del conjunto de los derechos humanos. Los futuros ciudadanos de nuestro país deben de saber que ha pasado y qué derechos se han vulnerado de manera flagrante. Eso no es adoctrinamiento, eso es ser fiel a la verdad.

Hay momentos donde no valen las ambigüedades frente a la violencia física y las vejaciones personales, sean a mujeres, hombres, gente joven o gente mayor. Es momento de denunciar lo que supone franca vulneración de derechos y al su vez valorar el diálogo y la empatía como herramientas para resolver los conflictos. Este es el mensaje que los educadores hemos de transmitir.

Ningún otro conocimiento curricular es tan necessari de tractar en les nostres aules en aquests dies com els Drets Humans, els organismes internacionals que els defensen, les lleis que els han d’emparar, la funció de les policies en els països democràtics, etc. etc. Es podrà partir d’imatges i gravacions sonores que ha estat àmpliament difoses, d’experiències viscudes pels propis alumnes si han acompanyat als seus pares als col·legis electorals – per cert, decisió plenament justificada per educar per a la ciutadania, a banda de necessitats familiars concretes -, de vivències explicades per persones pròximes, ... sense oblidar que en alguns casos les destrosses fetes a les mateixes instal·lacions escolars són un altre punt de partida; la vivència de l’aturada general del nostre país en el dia que escric aquest text és una altra font de reflexió.

Estem en un context educatiu i, lògicament, s’ha de fomentar el compromís personal vers els valors universals, davant dels quals no hi pot haver indiferència ni neutralitat, però s’ha de fer defensant les idees nobles i no fomentant l’odi vers persones o col·lectius concrets. La força de la raó ha de prevaldre sobre la raó de la força. L’admirable comportament de la població davant fets violents ha de ser la millor lliçó per a uns infants i adolescents que en poc temps han de ser els protagonistes plens de la destinació del nostre país, de la Catalunya lliure i socialment justa que la gran majoria dels ciutadans catalans desitgem.

Els qui som ja un xic grans hem retornat a temps viscuts, que pensàvem que no tornaríem a veure mai més. Per als més joves, aquests dies han de ser una prova de foc per situar-se en un context que si el volen canviar i no desitgen que sigui l’habitual en les seves vides, els demanarà un esforç suplementari. Els temps són difícils per a la joventut en molts aspectes, però per als catalans conscienciats encara més, perquè tenim un context polític més complicat que altres. Però els joves i no tan joves catalans han de tenir la confiança que el futur es pot construir, que no està determinat enlloc.

Encara que escric sota la tristesa i l’emoció dels moments que ens toca viure, m’uneixo a la gran majoria de la població catalana que no volem altra cosa que ser rectors del nostre destí, i conviure internament i amb els altres pobles en pau i amb respectiva col·laboració i solidaritat. Hi tenim dret i ens ho hem guanyat.

Fecha de publicación: 4/10/2017