"L’ASSETJAMENT ESCOLAR, UNA ASSIGNATURA PENDENT A LES AULES CATALANES", RÀDIO 4 - JOAN GAMERO

SERVEIS INFORMATIUS RÀDIO 4 - 05/11/2026

"L’ASSETJAMENT ESCOLAR, UNA ASSIGNATURA PENDENT A LES AULES CATALANES"

Joan Gamero, coordinador del Grup de Recerca de Mediació del COPEC.

Quins són els senyals d’alerta que el nostre fill o filla pateix assetjament escolar?

Nosaltres veiem un aïllament social o una baixada de rendiment acadèmic, un canvi en la posició postural de l’alumne, agafen postures encongides, no fan contacte visual... De vegades l’alumne fa absències al centre, o les seves entrades són impuntuals. Això ja és un senyal que alguna cosa pot estar passant. Si ho corroborem amb canvis a casa, com per exemple, mal de panxa o mal de cap habitual, són canvis físics, o alteracions en els estats anímics. També pot passar que presenti alteracions en el son o en l’alimentació.

Què es fa quan es detecta un d’aquests casos?

El primer que hem de fer és un recull d’informació de la incidència que sigui i a partir d’aquí fer una observació per mirar si els paràmetres que hem comentat abans a l’aula i a casa ens preocupen. Una vegada hem fet això, hem de fer una valoració ràpida en què es garanteixi el benestar de l’alumne. Aquesta valoració diagnòstica ha de ser màxima en 48 hores. Passaríem a la tercera fase, la notificació immediata a les famílies dels alumnes implicats i també a inspecció educativa. La quarta fase és la d’intervenció educativa i mesures de protecció. La primera mesura de protecció que apliquem és crear el mapa de seguretat, que es basa a fer itinerari mirant el dia a dia de l’alumne, que estigui acompanyat en zones més perilloses com passadissos, patits... On no hi ha la visió de l’adult.

És difícil que el mateix alumnat faci sonar l’alarma? A partir de quina edat es podria parlar d’assetjament?

Sí, és complicat per la cultura que tenim, per no posar-se en contra als altres companys/es... Els alumnes d’infantil juguen i es comuniquen a nivell corporal. Si sempre agafem al mateix alumne de referència, podem parlar d’assetjament. Quan parlem de cicle mitjà o superior es veu molt més. El primer curs de l’ESO és on es veu més clar on hi ha assetjament.

Hi ha la possibilitat que les persones que hagin patit assetjament escolar pateixin seqüeles? Quines?

Depenent de com s’hagi desenvolupat el tema, les seqüeles poden convertir-se en positives. Si vius una història d’assetjament, l’aprenentatge que agafes és molt gran i com a persona et fa créixer. Si la persona es queda en el passat i tan malament que ho va passar, evidentment això pot portar a conseqüències en la vida adulta. És clau si la persona s’ha sentit acompanyada i estimada. 

Què és l’enfocament restauratiu? 

A partir de tutories amb els alumnes, cada un diu la seva opinió i a partir d’aquí s’agafen acords. En l’orientació tradicional, aquest enfocament canvia perquè donem molt de pes al grup que farà que un agressor deixi de ser agressor i que la víctima se senti acollida, per tant, canvia la situació. A banda, tenim les reunions restauratives on a partir d’una sèrie de preguntes estratègiques, l’alumne es pot obrir i sentir-se millor. Res millor com el mateix alumne per poder trobar la solució. 

ESCOLTA-HO A RTVE.ES

Data de publicació: 9/11/2026