EL GRUP PROMOTOR DEL MUSEU DE L’EDUCACIÓ DE CATALUNYA

En el full de ruta del Grup Promotor per a la creació del MUSEU DE L’EDUCACIÓ DE CATALUNYA, s’inclou visites arreu de Catalunya per a conèixer de primera mà el ric llegat pedagògic del nostre país.

En aquest marc, el passat dia 30 de maig, els components de les dues comissions que treballen en la posada en marxa del Museu de l’Educació de Catalunya –en les que el Dr. Xavier Ureta, del Grup Pedagogia Sènior, representa al COPEC– van fer dues interessants visites de caràcter informatiu i pedagògic:

1. Vilamolat de Mur (Pallars Jussà): on s’hi troba en perfecte estat de conservació una petita escola que va tancar el 29 d’abril de 1960 (encara escrita la data a la pissarra). Està situada en una de les estances de la casa pairal de la família Castells, que ara ocupa un dels hereus i la seva família, qui ens van fer una mica d’història d’aquesta escola centenària.  

L’escola va obrir portes l’any 1860 i, fins al seu tancament, va restar oberta als nens i nenes de diversos poblets, que històricament s’han dedicat a l’agricultura i a la ramaderia. Es va situar provisionalment a aquesta casa per manca de recursos del Ministerio de Instrucción Pública de l’època, i allí s’ha quedat. Es poden veure plaques que indiquen que es tractava d’una escola mixta.

Al llarg del temps, hi van passar diversos mestres que tenien allotjament a la mateixa casa, on es pot veure una placa que els recorda. En el seu moment, la casa també va fer d’arxiu de la documentació de l’antic terme de Castell de Mur, ara assimilat a Guàrdia de Noguera. La major part de la documentació ara es troba a l’Arxiu de Tremp. L’escola disposa d’una biblioteca, força acceptable pel nombre d’alumnes que hi va haver: generalment entre 12 i 18. L’escola conserva elements i materials escolars tant d’abans com de després de la Guerra Civil espanyola.

2. Os de Balaguer (La Noguera): l’objectiu de la visita era, en primer lloc, veure “in situ” els materials que va produir l’alumnat de l’escola entre 1931 i 1936, aplicant les tècniques Freinet, que van promoure, sobretot a la demarcació de Lleida, un col·lectiu de mestres que s’havien constituït com a grup “Batec”.  Aquests materials són els que es reprodueixen en el llibre “Un regal d’aquells...”, escrit per Joan Fortuny i Guàrdia, fill d’Os de Balaguer que va recopilar els materials i la memòria de l’antic alumnat del mestre Jacint Pallejà, freinetista, que hi va deixar petjada. I per Fernando Jiménez Mier, un dels principals coneixedors del grup "Batec" sobre el que en va escriure un llibre que porta per títol el nom del grup: “Batec. Historia de vida de un grupo de maestros”.

El segon lloc, escoltar una interessant presentació dels principals mestres freinetistes de l’Espanya de la II República per part de Sebastián Gertrúdix, un gran coneixedor i investigador del moviment Freinet a Espanya i, en especial, a Catalunya. D’ell és l’obra sobre Antoni Benaiges “Els vaig prometre el mar”, en què es basa la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar”. Va projectar una fotografia d’un grup de mestres de "Batec" en què apareixia Antoni Benaiges!.

Per acabar, Joan Fortuny ens va adreçar unes paraules en que explicava breument com va néixer el llibre “Un regal d’aquells”, agraint a totes aquelles persones d’Os de Balaguer que van facilitar els escrits dels que llavors van ser alumnes del professor Pallejà, del grup Batec i impulsor de les tècniques Freinet. I amb això ens vam acomiadar amb un munt de nous coneixements que, sens dubte, enriquiran la tasca dels comissionats del Museu de l’Educació de Catalunya.