DIA INTERNACIONAL DE LA DONA: "MOLT PER FER!"

A casa nostra hi ha la percepció social que hem avançat molt en la dignificació de la dona treballadora, tanmateix si focalitzem la realitat del dia a dia veurem que hi ha avenços i importants retrocessos en aquest llarg camí cap a tant volguda igualtat, entre homes i dones, tan en el camp professional com personal. 

Per començar un apunt històric, durant la II República espanyola (1931) la dona va assolir drets com el del sufragi universal, l’accés a l’educació superior, a escollir professió i a formar part de l’esfera política. Com sabem aquestes conquestes van tenir un gran revés en esclatar la guerra civil espanyola (1936) i imposar-se la dictadura (1939-1975). Durant 40 anys la dona va veure anul·lats els drets assolits i com era relegada a la tutela primer del pare i després del marit, perdent tota la capacitat de decisió sobre la seva pròpia vida. Amb la transició espanyola (1976) comença a despertar el moviment feminista amb l’objectiu de recuperar drets i igualtats en tots els àmbits. 

Han passat 50 anys i l’avenç en el terreny de la igualtat encara te molt camí per fer. És cert que la dona ha recuperat aquells drets assolits a principi del segle XX, la incorporació massiva de la dona en el mon del treball, especialment en l’àmbit professional, ha sigut notòria proporcionant a la dona independència econòmica, important per la seva autonomia personal. 

Però com ha impactat aquests avenços en la dona? és constatable que la dona, a través de l’educació superior, ha accedit a llocs de treball més reconeguts socialment i millor remunerats. Però què ha passat? Perquè segueix la dona dependent en l’esfera familiar i social?

En primer lloc la dona majoritàriament s’ha concentrat en professions de cura relacionades amb l’educació, l’atenció social i la salut. A primer cop d’ull podem intuir que aquesta elecció pot estar motivada per pressions sòcio-polítiques i familiars. Durant 40 anys a vàries generacions de dones se’ls ha obligat a la submissió patriarcal i a la cura familiar, creant una dependència emocional molt forta que costa d’erradicar del imaginari social, sent la família una ’transmissora inconscient'de la cultura patriarcal.

En segon lloc veiem que el mercat professional les ha bandejat a llocs de treball d'"infanteria", amb poques possibilitats d’ocupar llocs de responsabilitat i decisió. Els avenços en polítiques de protecció a la dona treballadora han resultat insuficients, atès que la dona és qui gesta, pareix el fill/a i s’encarrega llur cura. I això li resta possibilitats en un mercat de treball molt competitiu que exigeix presència i dedicació exclusiva, i que només valora resultats sense tenir en compte la vida personal. Cosa que penalitza les dones en el seu desenvolupament professional.  Una situació que s’agreuja si ens apropem a les organitzacions privades de caràcter mercantil, on les dones difícilment ocupen llocs d’alta direcció.

I és aquesta la realitat en què ens trobem les dones a Catalunya! i per extensió les pedagogues i les psicopedagogues que, com a professió considerada de cura, patim aquest desgavell professional. Una professió, la pedagògica, en la què el 85% som dones, algunes poden arribar a llocs de treball entremitjos i poques a llocs de decisió en les organitzacions on treballen. 

Com a Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, llencem un toc d’alerta als responsables polítics: cal impulsar més polítiques efectives d’igualtat entre dones i homes, i el que cal també és un seguiment de la seva aplicació i una avaluació dels resultats, per garantir que realment son efectives i assoleixen els objectius d’igualtat i equitat esperats.

Estem convençuts que per assolir la plena igualtat entre dones i homes, tan en el terreny personal com professional, a més de polítiques públiques que ho afavoreixi, calen accions pedagògiques amb les famílies, educadores per excel·lència dels fills i filles, i amb els professionals de l’educació (docents, personal d’atenció educativa...), per assolir una societat lliure paternalismes i patriarcat, on les dones i els homes tinguin els mateixos drets i oportunitats.

Data de publicació: 8/3/2026