Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com ALICIA LINARES ´TRAÏM LA PEDAGOGIA QUAN TREBALLEM AMB EMPRESES?´ A PARLEM DE PEDAGOGIA | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

ALICIA LINARES "TRAÏM LA PEDAGOGIA QUAN TREBALLEM AMB EMPRESES?" A PARLEM DE PEDAGOGIA

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > ALICIA LINARES "TRAÏM LA PEDAGOGIA QUAN TREBALLEM AMB EMPRESES?" A PARLEM DE PEDAGOGIA

TRAÏM LA PEDAGOGIA QUAN TREBALLEM AMB EMPRESES? * 

Alicia Linares Roger **
Colegiada núm. 2136
Barcelona, 31 de gener de 2026 

Fa temps que arrossego una incomoditat que, potser, tu també has sentit alguna vegada si et dediques a la pedagogia en les organitzacions: la idea que portar la pedagogia a les empreses és “desvirtuar la disciplina” o “utilitzar una ciència humanista al servei del negoci”.

Jo em defineixo com una persona profundament humanista, apassionada de la meva feina, convençuda que allà on vaig intento aportar cura, ètica i sentit. I sí: he treballat i treballo amb empreses i organitzacions de tota mena. Precisament per això, em ve de gust compartir aquí algunes idees que fa temps que maduro i que aquest semestre que acaba de finalitzar també he conversat amb el meu alumnat de la Facultat d’Educació | Universitat de Barcelona. 

No pretenc convèncer ningú ni tancar el debat. Més aviat, al contrari: m’interessa obrir mirades, fer preguntes i, sobretot, treure dramatisme a una cosa que, per a mi, és força més senzilla del que de vegades sembla. 

1. La pedagogia és una ciència social, no una gàbia

La pedagogia és una ciència social. Neix per comprendre i transformar realitats humanes complexes: com ensenyem, com aprenem, com ens relacionem, com tenim cura (o no) de les persones en diferents contextos.

Si només l’acceptem en el context de l’educació formal, l’estem empobrint. L’estem tractant com si fos un contingut curricular, una matèria delimitada a l’escola, a l’institut o a la universitat, quan en realitat la seva potència rau en poder travessar la vida sencera.

Quan la pedagogia entra en altres espais —empreses, administracions, entitats socials, comunitats— no es “desvia”, es fa més robusta. Es posa a prova, s’omple de matisos, contrasta les seves eines amb realitats noves i, amb això, creix. Sempre creix!

2. L’empresa també és un entorn d’aprenentatge

Si entenem la pedagogia com la ciència (i si m’ho permets, l’art) de dissenyar entorns segurs, rics i significatius per a l’aprenentatge, l’empresa és, simplement, un context més on aquest aprenentatge succeeix cada dia.

En les organitzacions, les persones:

  • Aprenen un ofici o una professió.
  • Gestionen conflictes i prenen decisions.
  • S’adapten a canvis constants.
  • Construeixen la seva identitat professional.
  • Descobreixen les seves fortaleses i els seus límits.

Tot això és material profundament pedagògic. Acompanyar aquests processos no és trair la pedagogia; és exercir-la allà on la vida adulta transcorre bona part del temps. Negar aquesta realitat és, en el fons, negar que les persones adultes també necessitem ser acompanyades en els nostres aprenentatges.

3. El canvi social no es fa només des de l’escola

Ens agrada pensar que el gran canvi social cap a “un món millor” es farà des de l’educació. I en part és cert: l’educació formal té un paper clau. Però no és l’únic actor en joc.

El canvi social es construeix des de:

  • Comunitats i moviments ciutadans.
  • Administracions i polítiques públiques.
  • Entitats del tercer sector.
  • I sí, també des d’empreses i organitzacions.

Si creiem de debò que la pedagogia vol contribuir a un món més just, més humà i més sostenible, deixar-la fora de les empreses és renunciar a intervenir en un dels espais on es prenen decisions que afecten milions de persones.

No es tracta d’idealitzar l’empresa, sinó de reconèixer que és un agent social més. I que, per tant, allà també cal mirada pedagògica.

4. Las empreses com a laboratori (i el que podem retornar)

Un altre argument que a mi em sembla important: les empreses, ens agradi o no, solen disposar de recursos, tecnologies i capacitat d’innovació que altres contextos no sempre tenen. Això fa que moltes vegades vagin per davant en l’adopció de metodologies i eines noves: maneres de treballar en equip, de liderar, d’aprendre al lloc de treball, d’acompanyar el canvi.

Ser-hi com a pedagogues no significa comprar tot el que l’empresa proposa sense esperit crític. Significa poder:

  • Dissenyar experiències d’aprenentatge diferents.
  • Experimentar i prototipar noves maneres d’acompanyar les persones.
  • Avaluar l’impacte d’aquestes accions en el benestar i el rendiment.

I el més interessant: tot això es pot retornar a altres contextos educatius i socials, inclosa la mateixa educació formal. És un moviment d’anada i tornada: la pedagogia alimenta la pràctica en les organitzacions, i les organitzacions retornen aprenentatges que enriqueixen la disciplina.

5. Ni les empreses són “dolentes” per definició, ni l’educació és sempre “bona”

Aquí toca ser honestes: “institució educativa” no és sinònim automàtic de “socialment responsable” ni d’“èticament impecable”. El negoci de l’educació existeix i hi ha centres educatius que funcionen amb criteris molt semblants als de qualsevol empresa.

Vol dir això que l’educació formal és “dolenta”? No. El que significa és que no és un espai pur per definició i que, per tant, tampoc no té sentit demonitzar qualsevol treball pedagògic que es faci en organitzacions privades.

En paral·lel, hi ha empreses que intenten construir models més humans, més sostenibles i més curosos amb les persones. Hi ha de tot, com a tot arreu.

Per això, per a mi la pregunta important no és: “Treballes en empresa sí o no?”, sinó més aviat: “Des de quins valors i amb quina ètica treballes allà on ets?”

6. Continuar la tasca educativa més enllà de l’educació formal

Els infants i joves que avui passen per l’educació formal demà treballaran en empreses, organitzacions, administracions, cooperatives… L’escola i la universitat posen les bases, sí, però el desenvolupament com a persones i com a professionals continua, inevitablement, en el món del treball.

Que quan arribin a aquests espais hi trobin pedagogues i pedagogs —encara que no sempre amb aquest nom a la targeta— no és treure la pedagogia de l’educació, és continuar la tasca educativa més enllà de l’educació formal.

És assegurar-nos que el fil de l’aprenentatge, del pensament crític, dels valors i de la cura de les persones no s’acaba en sortir de l’aula, sinó que es desplega també en els entorns on passen bona part de la seva vida adulta.

7. Tancar-nos a nous contextos també empobreix la nostra pròpia mirada

Totes les persones, en l’entorn educatiu, hem tingut assignatures que no ens agradaven, pràctiques que no ens motivaven, contextos que ens generaven rebuig. I, tot i així, si obrim una mica la mirada, gairebé sempre hi ha alguna cosa per rescatar: una idea, una eina, una persona, una vivència que després ens va servir.

Amb els contextos professionals passa el mateix. Si, d’entrada, ens tanquem en banda davant la idea de treballar en empreses, ens estem tancant portes d’aprenentatge. No només com a persones, sinó com a disciplina.

  • Podem decidir que no és el lloc on volem ser, i està bé.
  • Però potser val la pena haver-ho pensat, explorat, conegut una mica més… i aleshores decidir.

Des de la meva perspectiva, tancar d’entrada la possibilitat d’aplicar la pedagogia en determinats contextos no protegeix la disciplina; més aviat la fa més petita.

Una invitació a pensar (no a estar-hi d’acord)

Amb aquest text no busco justificar la meva trajectòria ni convèncer ningú que “la sortida natural” de la pedagogia hagin de ser les empreses. No ho crec.

El que sí que crec és que, si de debò defensem que la pedagogia és una ciència social humanista, tenim la responsabilitat de mirar la societat completa: l’educatiu i el laboral, el públic, el privat i el comunitari.

M’agradaria que, com a col·lectiu professional, ens poguéssim fer preguntes com:

  • On volem portar la nostra mirada pedagògica?
  • Quin tipus d’impacte volem tenir en les persones i en les organitzacions?
  • Què perdríem (i què podríem guanyar) si ens tanquem a determinats contextos per principi?

No es tracta d’aplaudir o de rebutjar sense matisos la relació entre pedagogia i empresa. Es tracta, potser, de posar-hi paraules, molta ètica i una mica de valentia per explorar espais que, durant anys, ens van dir que “no eren els nostres”.



* Alicia Linares Roger, pedagoga organitzacional, membre de la Xarxa d’Expertes del COPEC.
Text publicat originalment al blog «El país de Alicia» (www.alicialinares.com)
 
**Bio: Alicia Linares Roger és pedagoga organitzacional, professora associada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i cofundadora de Monday Happy Monday. Acompanya organitzacions a dissenyar i prendre decisions complexes on persones, cultura i estratègia estan profundament connectades. En l’àmbit docent, aplica el Design Thinking per repensar com ensenyem i com aprenem, dissenyant experiències d’aprenentatge més significatives i traslladables a l’aula, des d’una mirada humanocèntrica i orientada a l’acció. 

Data de publicació: 31/1/2026