INICI > El COPEC > Comunicació > Premsa
“LA JOGUINA ES REGALA, NO S’IMPOSA”, HOLA.COM - NÚRIA PEDRÓS
HOLA.COM - 30/12/2025
Núria Pedrós, doctora en Pedagogia i membre de la Xarxa d’Experts del COPEC.
Són les joguines antigues o tradicionals més adequades per al desenvolupament de l’infant que les més modernes?
No necessàriament. Ambdós tipus de joguines són complementàries i poden contribuir de manera significativa al desenvolupament integral de l’infant, tant en l’àmbit de l’aprenentatge com en el de l’entreteniment. La clau no rau en si la joguina és tradicional o moderna, sinó en el fet que sigui adequada a l’edat, al nivell de maduresa, als interessos i a la motivació de l’infant a qui va destinada.
Les joguines tradicionals han acompanyat la infància des de temps remots. A les cambres funeràries de l’antic Egipte, fa més de 4.000 anys, ja s’hi han trobat vestigis de joguines com el io-io. Posteriorment, grecs i romans van establir les bases de molts jocs que encara perviuen avui dia, com ara les bales, les baldufes, els bitlles, els cèrcols, els xanques, els ossets o les cordes per saltar. Tot i que avui es fabriquen amb materials diferents i incorporen, en alguns casos, elements tecnològics, la seva essència lúdica i educativa es manté. Per això, les joguines tradicionals continuen comercialitzant-se amb una gran acceptació entre els infants, ara adaptades a dissenys més moderns.
Tant en les joguines tradicionals com en les modernes és fonamental fer una selecció responsable. Cal evitar aquelles que fomenten conductes agressives, violentes o bèl·liques; les que resulten perjudicials per a la salut; les que no respecten el medi ambient; i les anomenades sexistes, ja que reforcen de manera exagerada i excloent rols socials basats en el sexe. En definitiva, una joguina adequada és aquella que afavoreix un desenvolupament sa, equilibrat i respectuós, independentment de la seva antiguitat o grau de modernitat.
Com podem saber que una joguina aporta realment alguna cosa a l’infant?
Quan connecta amb els seus interessos i necessitats, i li proposa experiències significatives, tant individuals com compartides. Una bona joguina li permet ampliar els seus gustos, divertir-se, imaginar, crear, aprendre, conèixer, descobrir i expressar-se; l’ajuda a organitzar el seu pensament i, alhora, estimula la seva maduresa i el desenvolupament de la seva personalitat. A més, contribueix de manera clara a l’adquisició de competències i estratègies físiques, intel·lectuals, afectivoemocionals, comunicatives i socials.
Per contra, existeixen joguines que, per les seves característiques, qualitat o disseny, no ofereixen un valor real. És el cas d’aquelles que no són adequades a l’edat de l’infant: si es presenten massa aviat, no les entén i les ignora; si arriben massa tard, no li aporten res de nou, l’avorreixen i deixen d’interessar-li. També resulten poc enriquidores les joguines excessivament sofisticades, amb funcions rígides i prefixades, en què l’infant adopta un paper merament passiu i veu limitada la seva creativitat. Finalment, les joguines totalment estructurades, que gairebé no deixen espai per a la fantasia i la imaginació, redueixen de manera significativa el seu potencial educatiu i lúdic.
Alguns pares se centren en les anomenades joguines “educatives”. Ha de ser així o és bo que hi hagi joguines d’un altre tipus?
La majoria de les joguines poden considerar-se educatives quan ofereixen estratègies que afavoreixen l’aprenentatge de manera lúdica; és a dir, quan garanteixen la diversió i l’entreteniment de l’infant i, al mateix temps, estimulen i motiven diferents aspectes del seu desenvolupament personal.
Per això, i atesa l’àmplia oferta existent en el mercat actual, poden conviure perfectament les joguines anomenades “exclusivament” didàctiques o pedagògiques amb d’altres de naturalesa simbòlica, sensorial, manipulativa, motriu, de normes, de taula, tecnològica, digital, esportiva o fins i tot immaterial, entre moltes altres.
Cada família ha de valorar i gestionar quina és la millor manera de canalitzar les necessitats i els desitjos dels seus fills per elaborar una carta als Reis Mags, al Pare Noel o a l’Arbre de Nadal amb criteri, equilibri i sentit comú. La joguina es regala, no s’imposa; per això, és fonamental que l’infant participi de manera activa en l’elecció d’allò que rebrà.
Així mateix, és important ajudar-lo a comprendre que existeixen altres tipus de joguines, experiències, materials i activitats que responen a necessitats diferents i que també poden considerar-se regals nadalencs. Entre aquests s’hi inclouen la pràctica d’esports, la roba, el material escolar, els llibres i contes, les excursions, els viatges, les entrades per a espectacles o museus, les visites al zoològic, així com els jocs de taula i de rol.
Quines modalitats de joguines no haurien de faltar en una habitació infantil?
En una habitació infantil no haurien de faltar joguines variades, creatives i cooperatives, així com aquelles que no reprodueixen estereotips de gènere. És recomanable oferir una àmplia diversitat de modalitats que afavoreixin el desenvolupament integral de l’infant, com ara jocs de màgia, esports, jocs de taula i d’experimentació; patins i bicicletes; disfresses; joguines simbòliques (de cura, cuina, llar i neteja); materials d’arts i manualitats; joguines electrònic-digitals; vehicles; puzles; jocs de construcció i blocs tipus LEGO; peluixos; animals; i ninots i nines de diferents temàtiques (ciència-ficció, Disney, fantasia, superherois, superheroïnes…), jocs que permetin explorar rols paterns, materns, domèstics, professionals o de fantasia, etc.
Així mateix, és fonamental insistir que nens i nenes han de poder jugar amb qualsevol tipus de joguina, desterrant la idea sexista que existeixen “joguines de nens” i “joguines de nenes”. Les joguines no tenen gènere, tot i que la indústria joguetera continuï fomentant prejudicis sobre les característiques, habilitats o funcions socials que uns i altres suposadament tenen o haurien d’exercir. En conseqüència, els nens poden jugar amb cuinetes i ninots, i les nenes amb camions i garatges, evitant també l’associació rígida de colors, com el blau per als nens o el rosa per a les nenes.
Ens hem de guiar per les joguines que demana l’infant o decidir com a adults?
Ens hem de guiar per criteris adults i responsables, utilitzant els desitjos de l’infant com una orientació, no com una imposició. En les setmanes prèvies a la redacció de la carta, la família ha d’educar els fills en un consum responsable, establint límits clars i ajudant-los a acotar l’ampli ventall de desitjos que sorgeix davant dels catàlegs de joguines, acolorits i atractius. No es pot demanar tot i, en cap cas, els catàlegs haurien de condicionar de manera automàtica els desitjos dels infants.
Així mateix, és fonamental treballar el sentit crític davant la constant invasió d’anuncis televisius de joguines suposadament “miraculoses” i dels aparadors cridaners de joguines, habitualment diferenciats per colors roses i blaus, a les grans superfícies comercials. Visitar botigues especialitzades pot ser una alternativa enriquidora, ja que permet descobrir un altre tipus de joguines que no apareixen ni en la publicitat televisiva ni en els catàlegs comercials.
Les cartes als Reis Mags, al Pare Noel o a l’Arbre de Nadal s’han d’entendre com una guia per a pares i familiars, no com una llista tancada d’obligacions. Els adults han de ser conscients que els correspon supervisar i decidir. Per això, és essencial que siguin presents en el moment d’escriure la carta, fomentant el diàleg i la complicitat amb els infants, i evitant deixar-los sols davant d’una tasca que sovint desborda els seus desitjos i emocions.
Davant del catàleg de joguines, el paper de l’adult consisteix a acompanyar l’infant perquè pugui assenyalar amb il·lusió aquelles joguines que es considerin més adequades i, al mateix temps, descartar les més estereotipades o purament comercials. És important recordar que anuncis i catàlegs són eines dissenyades pels fabricants per influir en els desitjos infantils, transformant joguines fins aleshores ignorades en objectes intensament desitjats. Precisament per això, la decisió final ha de recaure en els adults, des d’una mirada educativa i conscient.
LLEGEIX L’ARTICLE A HOLA.COM
Data de publicació: 30/12/2025





