EL COPEC PARTICIPA A LES JORNADES DE PRESENTACIÓ DEL MUSEU DE L’EDUCACIÓ DE CATALUNYA

El Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya ha participat en la Jornada de Presentació del 23 i 24 d’octubre a l’Institut d’Estudis Catalans, representat per Dolors Prats, membre de la Comissió de Deontologia del COPEC i dissabte matí per Xavier Ureta, membre de la Xarxa d’Esperts del COPEC.

El Museu de l’Educació de Catalunya és un projecte molt sentit que promouen la @SCP_IEC i la Societat Catalana d’Història de l’Educació, filials de l’IEC, projecte del que el COPEC n’és membre del GRUP IMPULSOR.

Les Jornades sobre el “Museu de l’Educació de Catalunya” amb el lema “una il·lusió de futur” organitzades el 23 i 24 d’octubre de 2025, per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d’Història de l’Educació dels Països Catalans tenen com a objectiu, entre d’altres, crear un espai de reflexió sobre el futur del Museu de l’Educació de Catalunya, sobre el seu patrimoni material i immaterial educatiu, els espais educatius , la recerca, la representació i participació de la ciutadania, la projecció de la cultura educativa del nostre país.

Catalunya va tenir un Museu Pedagògic Experimental, construït per Francesca Rovira a l’any 1905. A l’any 2008, es van plantejar el projecte del Museu de Pedagogia que ha esdevingut el projecte de Museu de l’Educació de Catalunya, atès que vol recollir les diferents esferes educatives i ubicacions on té lloc l’educació ( totes les edats, tots els llocs, tots els àmbits educatius). Catalunya té un camí d’avenços consolidats en el món educatiu que ha de preservar, donar a conèixer, servir de referència a la comunitat educativa, des de la multiprofessionalitat; per aquest motiu, el Museu de l’Educació de Catalunya es converteix en un projecte il·lusionant, cada cop més real.

La conferència inaugural amb el títol “ Museus laberints: una oportunitat per a crear nous models museogràfics i educatius” va estar a càrrec de Carme Bergés, museòloga i cap de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Carme Bergés va exposar la visió del museu com un món d’educació i aprenentatge, on destaca la rellevància del treball amb Xarxa i la importància dels gestos petits els quals es poden convertir en accions transformadores.

La definició del Consejo Internacional de Museos (ICOM) de 2022 ens porta a l’idea d’un museu participatiu, més social, que dona veu als visitants, on es desenvolupen experiències participatives al voltant del contingut, fomentant el pensament crític. Aquesta participació ha donat peu a projectes com museus comunitaris, on el valor dels objectes i dels relats de les persones que conformen la comunitat adquireixen molta força.

El marc arquitectònic de l’IEC ens porta a la reflexió sobre la importància de l’arquitectura escolar de Catalunya, tema que també vol recollir el Museu d’Educació de Catalunya i no només per la construcció sinó per tots els relats que van sorgir de la vida en cadascun dels edificis. Això es pot comprovar a l’exposició sobre diferents tipologies de museus de l’educació presentada en el marc de les Jornades. Aquesta exposició recull diferents àmbits del Museu de l’Educació com és el de l’escola rural, per exemple “ Eth Petit Musèu dera Escòla d’Arròse Vila. Ua escola rurau de montanha”. Altra espai seria l’àmbit documental, com ho és el “Fons per a la història de l’educació de la Biblioteca de la Universitat de Girona. Un itinerari documental per l’educació al nostre país durant els segles XIX i XX”. L'àmbit arquitectònic també està present a l’exposició a través, entre d’altres, per “Centres educatius històrics de Barcelona” en els quals no només destaca la seva arquitectura sinó els seus recursos didàctics i la seva trajectòria educativa.

Tot i que el Museu de l'Educació de Catalunya treballaria amb Xarxa, hauria de comptar amb una seu central, un edifici emblemàtic. La (re)construcció de l’Escola del Mar que va estar a l’avantguarda de la renovació pedagògica al nostre país i destruïda per les forces feixistes.