"UN LLIBRE PER ALERTAR DEL CAOS EN L’ÀMBIT EMOCIONAL" - TOT ES MOU DE TV3, EVA BACH

TOT ES MOU - TV3 - 07/03/2025

"UN LLIBRE PER ALERTAR DEL CAOS EN L’ÀMBIT EMOCIONAL"

Eva Bach, pedagoga i membre de la Xarxa d’Expertes del COPEC, ha presentat el seu nou llibre "Disbarats Emocionals. Ja n’hi ha prou!" al programa "Tot Es Mou" de TV3.

"Els disbarats emocionals són coses que ens pensem, ens creiem i es diuen molt sobre les emocions que circulen a tot gas per les xarxes socials, alguns mitjans de comunicació i fins i tot en alguns contextos acadèmics i que no són veritat, com per exemple que les emocions són pseudociència o bajanades, que no són importants. Està demostrat des de fa ja unes dècades que són una dimensió humana tan essencial com el saber, la raó o el coneixement, i no només són essencials sinó que també són bàsiques per fer-ne un bon ús d’allò que sabem. Podem saber-ne molt, però necessitem utilitzar-ho per fer-nos el bé i fer el bé, i això requereix un equilibri i salut emocional."

"Primer de tot, hem d’entendre que les emocions són complexes i les volem simplificar. Volem respostes ràpides quan resulta que són complicades, que de vegades hem de sostenir contradiccions. Hem d’entendre que fer un creixement emocional i tenir cura de la salut emocional, no ens estalviarà tenir crisis o tenir sacsejades emocionals. El que ens pot evitar és derivar-ho en trastorns o pertorbacions emocionals. Som vulnerables, pensar que podem amb totes les emocions, o que no podem amb cap, són idees equivocades i hem de poder governar-les, tot i que no sempre ho podem fer en el moment o mesura que volem. Hi ha emocions que ens tenen segrestats un temps n’hem de ser conscients, ja que la diferència de tenir una emoció, o bé que una emoció ens tingui segrestats, és la consciència. Quan jo en soc conscient ja poso atenció de prevenció, de precaució, i per tant ja començo a tenir una certa capacitat sobre aquella emoció."

"Tenim a les nostres mans una cosa molt important, com són les emocions, i hem de vigilar de seguir bones fonts, que tinguin visions fonamentades, que hi hagi una trajectòria, un rigor, una mirada holística, una visió com a procés, no com a receptes puntuals, que no s’intentin canviar les emocions només amb frases de samarreta o de tassa, que pot arribar a funcionar de manera puntual, però no arriba a calar profundament. Un vídeo que trobem per xarxes no resol una depressió, una angoixa existencial o un malestar. "

"De cara a la gestió de les emocions, un altre disbarat i malentès que ens intenten colar des de fa temps, és que és únicament una responsabilitat personal. Hem de donar uns missatges al nostre cervell i generar una sèrie de reaccions neuroquímiques i si no estem bé és perquè no ens sabem donar correctament aquests missatges i no sabem mirar la vida en positiu. Ens culpabilitzen."

"Soc una gran defensora de la responsabilitat personal de la pròpia salut, que res l’eximeix, pel que l’hem de cuidar, però sempre cap dins i cap fora, i per això també els poders públics han de cuidar la salut emocional de la ciutadania i han de fer coses perquè estiguem bé."

"Molta gent que està en el camp de la resiliència, una capacitat imprescindible per a la salut emocional, coneix aquesta metàfora que ens diu que per ser resilient s’ha de ser com el cafè quan està sotmès a una forta pressió com la del aigua bullint. Comparativament amb una pastanaga o un ou, el cafè té un comportament diferent. La pastanaga s’estova i l’ou s’endureix, i ens diuen que hem de ser cafè, que deixa anar la seva essència i transforma l’aigua. Però no podem ser sempre cafè, haurem de tenir moments pastanaga i moments ou."

"Res es pot fer sol. Igual que a les escoles es parla de qualsevol part del nostre organisme, les emocions, encara que siguin intangibles, estan basades en unes reaccions químiques del nostre cervell, però les emocions no només són biologia, són aprenentatge, educació... Si perden aquesta part, perdem el poder i el potencial d’aquesta emoció. Tot això ho hem de saber i ens ho han d’explicar." 

"Tinc molta esperança en la gent jove. Molts d’ells que han llegit el llibre, han comentat que els ha funcionat per desfer malentesos. Tenen aquesta capacitat perceptiva i aquesta agudesa tan clara que amb poc que els donis de claredat ja fan la resta. Si se’ls hi diu generació de cristall, és perquè els hi fem nosaltres, no perquè ho siguin."

Pots consultar la seva participació a partir del minut 02:11:00.

Data de publicació: 11/3/2025