JAUME SARRAMONA "PROHIBIR TOTALMENT ELS TELÈFONS MÒBILS A LES AULES?" A PARLEM DE PEDAGOGIA

PROHIBIR TOTALMENT ELS TELÈFONS MÒBILS A LES AULES? (*)

Això diuen les notícies que es planteja el Departament d’Educació, encara que ha creat una comissió perquè estudiï el tema (com no). Cal suposar que aquesta comissió no cercarà la unanimitat per damunt de tot, com va fer la creada per analitzar els darrers resultats del PISA, perquè sobre el tema sens dubte que hi ha criteris diversos. Per la meva part, fa quelcom més d’un any ja vaig publicar un article sobre els mòbils, arran de la proposta d’algunes famílies de prohibir-los als adolescents. Ara, però, tornaré sobre el tema per simple responsabilitat pedagògica. 

Diem que l’escola ha de preparar per la vida real, això des dels valors que són propis d’una societat democràtica i des del respecte al dret de les persones de viure i desenvolupar-se en llibertat. I aquesta preparació per a la vida actual, tan complexa i dinàmica, té moltes dimensions que cal atendre, una de les quals és l’ús racional dels recursos tecnològics disponibles. Des del mateix Departament d’ensenyament/educació, en un document de desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit digital, es proposen com a competències – és a dir com aprenentatges complexos – a assolir en l’ESO les següents: “Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar”; “Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital”. Es poden aconseguir aquestes fites educatives sense l’ús de l’eina que resulta ser la més comú i generalitzada en la nostra societat? 

Naturalment que hi ha altres aparells digitals, com els ordinadors i les tauletes, que permeten, fins i tot amb major comoditat, accedir i organitzar la informació, i ja es dona per descomptat que aquests seran d’ús comú a les aules, però son eines clarament minoritzades en l’ús fora d’elles, a menys que siguin part de l’activitat professional d’un cert nivell de complexitat. 

Dels perills que comporta l’ús abusiu i inapropiat dels telèfons mòbils no cal insistir-hi gaire; són evidents i ben coneguts. Però precisament per això, en algun moment, l’escola ha d’encarar el tema, fent-ne un ús apropiat i fomentant les actituds adequades per combatre aquells perills, sense que això sigui garantia d’aconseguir-ho, és clar, però ha d’intentar-ho, com moltes altres fites de l’educació actual. I això passa per fer-ne ús, no per actuar com si els mòbils no existissin, perquè la prohibició total pot comportar un afany d’ús encara superior a l’habitual tant bon punt se surti de l’escola. I no oblidem que hi ha més dies i hores no lectives que lectives escolars. I què passarà en les activitats d’aprenentatge (deures o equivalents) que els alumnes han de realitzar fora de les aules?, no faran servir el mòbil perquè està prohibit a l’escola? 

Naturalment que avui educar és una activitat molt complexa, que cada dia demana més esforç i professionalitat; són els temps que ens ha tocat viure i que no farem més fàcils amb simples prohibicions, si bé aquestes han de restar presents en tots aquells aspectes que perjudiquen el desenvolupament personal i social que pretenem. Resulta lògic que els mòbils, com ja passa en els teatres, en els concerts, etc. hagin de restar fora d’ús en aquells moments que poden ser un element distractor i perniciós per a l’activitat que es pretén. I amb això cal ser absolutament rigorós, encara que sigui difícil. 

També es parla de regular l’ús de pantalles en l’educació infantil. Mesura igualment necessària, evidentment. Les eines digitals, en aquesta i en totes les etapes de l’ensenyament, no han de suplir el desenvolupament psicomotriu i la comunicació cara a cara amb els altres. Però, trencant alguns tòpics, hem de saber que l’aprenentatge de la lecto-escriptura mitjançant eines digitals resulta més eficaç i adaptada a la ment dels infants que el fer-ho amb paper i llapis, que solament per emprar-lo correctament exigeix un desenvolupament psicomotriu que és posterior a la capacitat de llegir i escriure. Això a banda de com veuen els infants que escriuen i llegeixen els seus pares i pròxims. Per tant, aquí, com a la secundària, es tracta de tenir espais per a fer servir la tecnologia de manera eficient i saludable, deixant sempre espais suficients per a la socialització directa i el desenvolupament personal fet de manera integral. 

Més que aplicar prohibicions absolutes, crec que fora més útil limitar l’ús dels telèfons mòbils a situacions d’aprenentatge on poden ajudar, al temps que es preparen els alumnes per fer-ne un ús profitós i èticament correcte. I per això, encara que molts docents no ho necessitin, altres ben segur que agrairien disposar d’orientacions que els ajudés en aquesta tasca., per demès incòmoda i feixuga.

Data de publicació: 8/2/2025