CARLOS JIMÉNEZ "LA INTENCIÓ COMUNICATIVA EN EDATS PRIMERENQUES EN EL TEA" A PARLEM DE PEDAGOGIA

Carlos Giménez García (*)
Col·legiat 1783
BARCELONA, 13 de gener de 2025

 

La comunicació social és una àrea que sol estar afectada en part de l’alumnat amb TEA. És important quan existeix alumnat amb aquesta condició a l’aula, que el pedagog /a i psicopedagog/a sàpiga com promoure aquesta intenció comunicativa, sobretot en aquells casos no verbals. Aquest article vol abordar les estratègies necessàries per a fer-ho. 

Quin és el paper del pedagog/a i del psicopedagog/a a l’hora d’abordar les dificultats en la comunicació dels infants autistes? Ambdós professionals esdevenen clau per assessorar al professorat sobre com promoure la intenció comunicativa d’aquells infants autistes i en edats compreses entre els 0-6 anys, sobretot aquells que no són verbals. 

La comunicació és una àrea que sol estar afectada en part de l’alumnat amb TEA. Hi ha una prevalença alta d’aquest tipus d’alumnat amb aquesta condició a les aules, per la qual cosa és fonamental que els pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, en el seu rol d’assessors i assessores, entenguin què és exactament la comunicació i, sobretot, que tingui un conjunt d’estratègies que pugui explicar al professorat per dur-les a terme a l’aula. Treballar en edats primerenques pot generar una optimització de les seves habilitats comunicatives en un futur i una reducció de la seva frustració per ser entesos. 

Partint d’aquesta premissa cal explicar què és la comunicació. Segons Morales (2019) “la comunicació és un procés que ens permet intercanviar informació i establir un tipus de relació social amb les persones que ens envolten”. Aquesta autora afegeix que “és un procés de gran importància a través del qual les persones podem compartir informació, opinions, sentiments, experiències i coneixements”. Comunicar també es expressar informació, i aquesta es pot transmetre a través d’estereotípies, ecolàlies, un petit instant en què es produeix contacte ocular i, fins i tot, també a través de conductes disruptives cap a la resta de persones. Les conductes disruptives moltes vegades venen donades per un entorn que no està adaptat per aquests infants, essent aquestes conductes la manera que té de comunicar l’infant autista. Tant el pedagog/a com el psicopedagog/a ha de tenir en compte aquestes premisses per saber com adaptar l’aula per reduir molta de la sobrecàrrega sensorial que pot patir un infant autista dins d’aquesta. 

Els infants autistes triguen en desenvolupar habilitats prematures pel que fa a la comunicació verbal, ja sigui l’atenció compartida, la utilització de gestos socials, el joc simbòlic o la imitació. Hi ha estudis que analitzen l’impacte que això té en l’alumnat amb TEA i que afecta en molts aspectes i contextos del dia a dia com són les relacions socials amb la resta d’iguals. 

Alguns dels reptes que poden tenir els infants autistes en la pragmàtica del llenguatge són:

ü  Ecolàlies, considerades com a “repeticions no funcionals del que diuen altres persones”

ü  Inversió pronominal, que no és altra cosa que referir-se a la persona utilitzant pronoms com el tu o ell.

ü  La parla idiosincràtica que fa referència a l’ús de termes que no tenen un sentit aparent.

ü  Utilització errònia o absència d’habilitats no verbals com ara l’ús de gestos. 

Tenint en compte aquests indicadors, caldrà que el professional de la pedagogia pugui assessorar als equips docents sobre com dur a terme una intervenció apropiada per a l’alumnat autista. Els pilars amb els quals se sustentaria l’assessorament són (IMPACT, 2020): 

1.      Centrar-se en l’infant.

2.      Adaptar la comunicació

3.      Crear oportunitats d’aprenentatge

4.      Ensenyar noves habilitats 

A continuació s’explicarà cadascuna d’aquests passos, essent el primer el més bàsic i el darrer el que comporta més complexitat i l’ús d’habilitats comunicatives més complexes per part de l’infant. 

 

ü  Pas 1: Centrar-se en l’infant

És fonamental seguir la iniciativa de l’alumnat autista a les aules. Tenir en compte la iniciativa dels infants autistes serà clau per saber quines els agraden i establir punts de connexió amb ells i elles. Si s’intenta que agafin joguines o interactuï amb coses que no li interessen, probablement es veurà que, o bé la seva atenció sostinguda és mínima, o bé se’n va sense parar-hi atenció.

 

ü  Pas 2: Adaptar la comunicació

Un element essencial és l’atenció conjunta, habilitat que s’ha mencionat anteriorment. Adaptant la comunicació fomentem aquesta habilitats, però també el llenguatge verbal i no verbal exagerant certs estats d’ànims.

 

ü  Pas 3: Crear oportunitats

Es tracta d’aquelles activitats que podem fer amb l’alumnat amb TEA d’anada i tornada. Es torna a posar el focus de la intervenció en la iniciativa de l’infant. Això permet una oportunitat més gran de comunicar-se. En aquest cas, es poden duu a terme estratègies com interrompre el joc de l’infant per veure la seva resposta, ensenyar com equilibrar els torns i potenciar els gestos en la comunicació.

 

ü  Pas 4: Ensenyar noves habilitats

Per aprendre noves habilitats és important establir un conjunt d’indicacions i recompenses (no materials) als infants autistes. A partir d’aquí serà essencial el modelatge de l’adult per adquirir aquestes habilitats.

Data de publicació: 13/1/2025