"OPTEM PER L’EXCEL·LÈNCIA O OPTEM PER LA MEDIOCRITAT?", RADIO ESTEL - M. VICTÒRIA GÓMEZ

RADIO ESTEL - 10/01/2025

"OPTEM PER L’EXCEL·LÈNCIA O OPTEM PER LA MEDIOCRITAT?"

M. Victòria Gómez, presidenta del COPEC, adverteix que les propostes de reducció d’hores de matèries que proposa el Departament d’Educació tindrà conseqüències en la preparació de l’alumnat.

Què pot explicar el canvi fet per la consellera i com afecta això a l’alumnat de batxillerat?

No se sap ben ve que correspon aquest canvi que ha fet la consellera, perquè evidentment el que és clar és que això no beneficia al nostre alumnat, perquè nosaltres ens hem trobat amb molts alumnes que estan en un batxillerat científic, però que descarten fer la física per la seva dificultat, ja que son alumnes que aniran a Medicina, a Ciències de l’Esport, a Infermeria... i que, per tant, la física pràcticament no la necessiten, doncs, l’eviten treballant la química o altres assignatures i això fa que el seu expedient tingui millor nota, i per això estarien més preparats/des per arribar a una selectivitat tenint una nota mitjana per entrar a la carrera que vulguin. Nosaltres com a orientadors dins dels instituts el que fem és aconsellar molt bé l’alumnat en la seva tria d’assignatures. Si ara ens trobem que hem de fer Física i Química, això anirà en deteriorament de molts alumnes. 

Amb relació a les optatives, ens hauríem de plantejar quines son realment troncals. És a dir, dins de les matèries hem de saber quines son les que realment es necessiten, ja que d’alguna manera reforcen el currículum, perquè dins del batxillerat ens trobem amb tres tipus d’assignatura; les troncals, que estan molt deficitàries, perquè totes les assignatures comunes només tenen dues hores, com per exemple les llengües, després tenim les matèries troncals de modalitat i les optatives, per tant, caldria veure com reforcem troncals i de modalitat i que les optatives siguin menors, penso que seria una bona solució per l’alumnat. 

Com podem garantir que els alumnes de batxillerat tinguin els coneixements i les qualificacions necessàries per accedir a la carrera universitària que desitgen?

Hem de pensar que l’alumnat de batxillerat ja ha fet una tria, per tant, ja tenen clar el que volen estudiar en general. És cert que l’adolescent pot ser variable, però en general quan es fa una tria d’un batxillerat saben més o menys cap a quina carrera es volen inclinar i, per tant, tenen molt present tot el que és la nota de tall, i a partir d’aquí, el que nosaltres hem de facilitar és que aquest currículum els doni els coneixements necessaris i la nota necessària per poder accedir al que ells/es volen. És aquesta la visió de futur que hem de tenir d’un alumne de batxillerat.

Com es pot aconseguir l’excel·lència educativa?

La idea que tenim de "cafè per a tots/es" no ha estat mai bona, és a dir, sempre hi haurà diferències entre uns centres i uns altres, per tant, el que es tracta és de, tant el professorat, com la conselleria, com l’alumnat es posin les piles, però no es tracta de reduir matèries i reduir hores, aleshores, optem per l’excel·lència o optem per la mediocritat? Aquesta és la pregunta que des del Col·legi Oficial de Pedagogia ens fem. Sí volem l’excel·lència del nostre alumnat, hem de facilitar el màxim de coneixements possibles, i que a més ho puguin fer amb calma i amb interès. M’imagino molts alumnes de secundària que estan treballant molt poques coses sobre aquestes matèries i que arribaran al batxillerat on es trobaran amb una Física i una Química que si no s’abaixa el nivell, especialment de la Física, anirà en deteriorament per a ells i elles. Son adolescents i les emocions estan més a flor de pell que les d’un adult. Per tant, impacte molt i pot arribar a desanimar, preocupar i crear ansietat. 

Quina importància té el Treball de Recerca a batxillerat?

Pel que fa a el Treball de Recerca, és un treball molt interessant on a l’alumnat se li obre la possibilitat de veure moltes coses per poder decidir cap a on vol anar el seu futur i, per tant, comencen a treballar de manera científica tot el que estan aprenent de manera teòrica. Soc defensora del Treball de Recerca a Batxillerat. No acabo d’entendre que si nosaltres tenim traspassades les competències en matèria d’educació perquè hem d’anar a assimilar el nostre currículum a un currículum espanyol. Nosaltres sempre hem tingut el nostre currículum, de fet, era un currículum més potent del d’ara, més ple de competències i coneixements. M’agradaria remarcar que molts dels problemes de l’actual batxillerat, no son propi del batxillerat, ens venen d’una secundària que no està ben plantejada. La secundària sí ha de ser obligatòria, però potser ens hem de plantejar que hi hagi diferents itineraris dins de la secundària per aquells que volen arribar a un batxillerat i a una universitat, tal com fan altres països com Alemanya o Finlàndia. També itineraris que et condueixen a una Formació Professional. S’han d’analitzar quines matèries s’estan treballant i com s’estan treballant perquè les persones que opten a un batxillerat pugui arribar amb bona preparació. No hem d’oblidar que l’alumnat que va a Batxillerat no només va a Universitat, és un alumnat que també opta a la Formació Professional de Grau Superior.

Quins canvis es podrien introduir al sistema educatiu, des de la secundària fins al batxillerat, per garantir una millor preparació de l’alumnat?

Els alumnes de 6è de primària passaran les competències tècniques al mes de maig. Com s’estan treballant les competències al currículum de primària? I de secundària? Anteriorment de cada matèria teníem els indicadors i els subindicadors de cada una de les competències que havien de superar aquests alumnes. Avui en dia el Departament ho ha tret i per tant ens trobem amb unes proves de competències en què uns centres hauran ensenyat al seu alumnat a superar-les, però no s’hauran treballat de manera efectiva. Des del COPEC ens preocupa. Com s’estan treballant les coses per arribar a bons resultats? Ens estem fixant en el resultat final de ser bons amb les proves PISA, en competències bàsiques, la selectivitat, però no s’analitza el procés. Què és el que s’ha de fer dia a dia, com s’ha de treballar?

Hem de demanar més exigència al Departament, als equips directius, al professorat i sobretot a les famílies. Si volem que un nen/a tiri endavant l’escola hi pot fer molt, però l’altre 50% son les famílies. Als infants se’ls ha de posar reptes de millora. Un d’ells comença amb la lectoescriptura i s’allarga fins a tota la primària. Quants pares, mares llegeixen cada dia? Quants comenten llibres en família? Quants han regalat llibres per Nadal...? Un nen/a amb bona base lectora i que té curiositat i llegeix, és un nen/a que està preparat/da per cursar una bona primària, secundària i per arribar a un batxillerat. Si tot això no es treballa des d’Infantil, l’alumnat de batxillerat, en comptes de llegir, cerca per internet les ressenyes dels llibres per saber de què van, i tot això és manca de vocabulari, d’estructura lingüística, d’expressió escrita... Avui en dia la competència de saber parlar en públic, escriure, saber fer un assaig, una redacció o un informe és necessari en qualsevol de les professions, son competències transversals.

Escolta la intervenció completa a RÀDIO ESTEL a partir del minut 06:35.

Data de publicació: 10/1/2025