PONÈNCIA M. VICTÒRIA GÓMEZ - IV JORNADA TARRAGONA "SEXUALITAT I AFECTIVITAT"

 “ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES EN L’ÀMBIT DE LA SEXUALITAT AFECTIVA”

Ponència de la Dra. M. Victòria Gómez, presidenta del COPEC 

En la IV Jornada "L’Acompanyament emocional: sexualitat i relacions afectivo-sexuals”

Moltes gràcies per la invitació i també per la iniciativa d’abordar aquest tema tan necessari en l’actualitat, en aquesta jornada. Soc Mª Victòria Gómez, doctora en Pedagogia, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) i us vinc a presentar un dels treballs que des del Col·legi hem elaborat. 

Dins el COPEC hi ha diferents Grups de Treball i de Recerca i un d’ells és el Grup de Pedagogia i Salut (GRPiS), format per pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, compromesos amb la Pedagogia i la Salut, que l’any passat va publicar aquesta petita guia per a docents i pares/mares. Una Guia, com veurem al llarg de la sessió, teòrico-pràctica. 

Des del GRPiS,  ens vam plantejar la necessitat de fer aquesta Guia perquè l’educació afectivo-sexual és una part fonamental en la formació dels infants. No n’hi ha de Guies? podríem pensar. Doncs Sí, n’hi ha però la major part estan basades en tota la part biològica i reproductiva que és necessària però que no ho és tot: parlar de sexualitat no és parlar de sexe, és parlar d’estimar, de ser estimat, de sentiments, de pertinença, d’autoestima i sobre tot de respecte. 

Per això en la Guia apostem per una educació integral, no com quelcom aïllat que es parla en una assignatura sinó integrada en el dia a dia de l’infant a partir dels centres d’interès que es vagin treballant. També perquè aquesta educació és la base per aconseguir la igualtat social i de gènere. 

Està basada en una educació que contempla la persona en totes les seves dimensions: Comunicació interior (com es parla l’infant?) Comunicació exterior (com i què comunica al seu entorn pròxim). És a dir es tracta de donar eines per a la creació d’hàbits saludables, com ja va dir Aristòtil el 384-322 Abans de Crist,

“El pensament condiciona l’acció, l’acció determina el comportament, el comportament repetit crea hàbits i l’hàbit estructura el caràcter, la manera de pensar, ser i actuar de la persona i finalment el caràcter marca el destí”. 

Fins fa molt poc no es parlava de Salut mental que estava més lligada a trastorns i com quelcom negatiu ara això ha anat evolucionant i es parla de Salut mental lligada a Benestar emocional, però que diu la OMS? Actualment es considera que l’estat de salut és més que l’absència de malalties és “un estat de bona adaptació de creixement i evolució”

Son molts els inputs que reben els nostres infants i adolescents, vivim en una societat totalment hipersexualitzada a través de la moda (dificultat per vestir nenes de 11-14 anys) per a què no semblin adolescents sinó que el són nenes (exemples que tenen tick-tokers culte al cos, maquillatges). Això també va ser un detonant per fer la Guia posant l’infant al centre. 

Cal tenir en compte que mares i pares, són els primers educadors dels nostres fills/filles per tant és un tema a parlar a casa, com a pares amb el nostre exemple, amb les nostres mostres d’afectivitat entre la parella i amb els fills/filles estem fent educació afectivo-sexual. Es un dret i un deure.  

Educar en la sexualitat demana que com a pares i mares, tinguem en compte que abordar-ho amb els nostres fills i filles, cal:

• Una veritat proporcionada, adient a la seva edat, en funció del que pregunta. Si ens passem no passa res, només retindrà allò que li preocupa. Cal tenir en compte que és millor arribar un any abans que un minut més tard. Hem de guanyar la confiança dels nostres infants. 
• Naturalitat i senzillesa, no cal fer una tesi ni una recerca per a explicar la vida.
• Diferència de sexe. Explicar-ho, sembla una obvietat però no ho és.
• Llenguatge adient, ni tècnic ni vulgar
• Periodicitat, hem de ser com un timbre sempre disponibles. Ara és el moment de crear vincles i confiança, si no ho fem ara a l’adolescència haurem arribat tard. 

La família és una comunitat d’amor, la família és el lloc on la persona és estimada pel que és, perquè és pare/mare, és fill/filla, espòs/esposa, no cal demostrar res, simplement ets tu i t’estimem tal i com ets. Som els millors pares per als nostres fills. Educar suposa ensenyar a estimar. En aquests sentit en la GUIA despleguem tres idees bàsiques d’aquesta educació afectivo-sexual com són:

• Coneixement. Tots som essers sexuats a nivell corporal, psicològic i cultural per això en la Guia es treballa tot el tema de rols i gènere. (en especial les dones, sororitat).
• Acceptació. Construir la pròpia identitat que és la forma com la persona, l’infant s’identifica com a dona o com home així com la seva orientació sexual. És el marc de referència intern que es forma durant les diferents etapes de la vida, permet a la persona formular un concepte de si mateix sobre la base del seu sexe, gènere i orientació sexual. La identitat sexual es comença a forjar a una edat primerenca, la biologia i els factors hormonals i genètics tenen un paper important en la sexualitat de la persona.
• Interacció. A partir del diàleg i el respecte a altres persones es tracta de saber relacionar-se de manera correcta amb el propi i l’altre sexe.

 Al final de la infantesa, al voltant del 10-12 anys, es produeixen canvis i aquí podem destacar la maduresa fisiològica, els seus òrgans sexuals estan ja preparats però el seu còrtex, el seu cervell encara no ha madurat, hi ha una immaduresa psicològica. S’incrementa el nivell emocional, i la capacitat de reflexió: Qui sóc? Com sóc? Creix la pròpia intimitat, els sentiments de vegades no ens deixen pensar. “el que em passa a mi no li passa a ningú més”...  És una etapa molt sensible i important, on es posa en joc l’autoestima, el conjunt de creences, “pensaments i percepcions que tinc de mi mateix”. 

Com sabem l’autoimatge, és la fotografia que ens fem de nosaltres mateixos. Com em veig jo? Què em falta per interactuar amb els demés? Quines són les meves fortaleses? Que es compara amb l’autoideal: Com m’agradaria ser? Què em falta en aquest autoideal?  Com augmentar l’autoimatge?. 

Si hi ha molta diferència de l’autoimatge a l’autoideal, l’autoestima és més aviat baixa. Com podem treballar l’autoestima? Què puc fer jo per augmentar l’autoestima? Felicitant, ajudant a millorar, dedicant temps, escoltant... Cadascuna d’aquestes accions és el cullerot que omple el dipòsit de l’altra persona i al mateix temps omple el nostre propi dipòsit. Aquest exercici és molt interessant en la família però també en l’aula. 

La GUIA incorpora i desenvolupa 21 activitats, per treballar a l’aula, agrupades en cicles:  Inicial (1r i 2n de primària), Mitjà (3r i 4t de primària) i Superior (5è i 6è de primària), cada activitat es pot aaptar al primer o al segon curs de cada cicle, o bé segons cada diversitat del grup-classe. 

Vull concloure amb unes idees força, orientacions pedagògiques, per a que abordem la sexualitat des de l’afectivitat, les emocions i sobretot l’estimació:

• Parlar de sexualitat no es parlar de sexe
• Fer sentir estimats als nostres infants
• Ensenyar a estimar / comunicarFomentar el respecte i l’autonomia 
• Recuperar la tendresa en les nostres llars 

 

M. Victòria Gómez Serés
Presidenta

Barcelona, 29 d’octubre de 2024

Data de publicació: 29/10/2024