J. SARRAMONA - "CARTA OBERTA A LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ" A PARLEM DE PEDAGOGIA

CARTA OBERTA A LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ ESTHER NIUBÓ

 

Jaume Sarramona López (*)
Col·legiat 120
Bellaterra, setembre de 2024

En primer terme, felicitar-la pel càrrec i desitjar-li molta sort en la seva feina, que voldrà dir que millorarà la qualitat del nostre sistema educatiu i se’n beneficiaran els seus destinataris directes, els nostres alumnes. 

Ben segur que vostè ja sap que la millora general del nostre sistema educatiu passa per la millora de l’activitat que en ell s’exerceix, la qual cosa depèn directament del nivell de preparació i de implicació que tinguin els diferents sectors implicats. A tal efecte, ben segur que haurà rebut i rebrà moltes propostes que aniran en aquesta direcció, però em permeto afegir la meva personal, avalada per molts anys de professionalitat pedagògica i d’implicació amb el propi departament d’Educació. 

Vostè sap bé que els docents són la clau de la qualitat del sistema, de la seva professionalitat i implicació depèn, en gran mesura, la qualitat del mateix, per tant, la seva formació continuada, de la qual en principi és responsable la pròpia administració, ha de ser pertinent i universal, garantida per una avaluació que verifiqui la seva aplicació a les aules. A tal efecte, li suggereixo la possibilitat d’un programa de formació universal per a tots els docents, amb una part comuna i una altra específica en funció de les diverses especialitats. Aquest programa unificaria criteris i conceptes a aplicar en uns moments on es tenen uns reptes bàsics que són comuns, més quan hi ha formacions inicials tan diverses. El programa  podria ser presencial i no presencial, però confeccionat i gestionat per persones ben coneixedores dels seus continguts. De la seva aplicació se n hauria d’encarregar la inspecció educativa. Naturalment, aquesta formació no exclou la que cada centre necessiti i cada docent decideixi aconseguir. 

Pel que fa als alumnes, vostè ha manifestat que seguiran les proves en competències bàsiques, però resulta que ja fa dos anys que el Departament va eliminar les competències bàsiques del currículum català, al adoptar, gairebé al peu de la lletra, el currículum ministerial. Ara no se sap què avaluaran aquestes proves i, a més, no es podran fer comparacions amb aplicacions anteriors. Per tant, em permeto demanar-li que consideri la possibilitat de recuperar unes competències bàsiques – si ho prefereix, “aprenentatges bàsics” –, que el Departament va estar elaborant i treballant durant gairebé deu anys. Catalunya mereix i necessita un currículum propi, que doni resposta a les seves necessitats. 

Els resultats d’aquestes proves en competències bàsiques haurien de tenir alguna incidència sobre les qualificacions dels alumnes, al temps que servir d’informació objectiva sobre els resultats reals que obté cada centre escolar. Així es podrien determinar clarament quines son les seves necessitats i els ajuts que cal atorgar-los-hi per a millorar, si és el cas. 

Un sistema educatiu gran i complex com el nostre necessita que els representants de l’administració en els centres i els responsables de la seva supervisió estiguin ben preparats i compromesos. Per tant, en aquests moments, un programa de formació per als inspectors en actiu, elaborat entre la Universitat i el propi Departament, garantiria la preparació adequada i pertinent per conduir els processos de renovació que s’escometin. Ja hi ha precedents al respecte. 

Tanmateix es podria dir dels directors/res dels centres, en especial dels qui opten al càrrec, que no solament han de tenir qualitats de lideratge i compromís vers el nostre sistema educatiu, sinó també els coneixements pedagògics suficients per ajudar als docents novells i a qui ho necessiti. No s’oblidi que ells/elles són els caps de personal i representants directes de l’administració en els centres escolars. I no cal dir que les direccions escolars també han de retre comptes, com tot professional que treballa en un servei públic. 

No m’oblido del problema cabdal que ara tenim: el domini i utilització de la nostra llengua, aquesta llengua catalana que ens identifica com a nació i que està en greu perill. El nostre sistema educatiu és fonamental per a la supervivència del català, sense que sigui l’únic responsable, naturalment. La llengua ha de ser transversal en tota la formació esmentada, que no solament s’ha de preocupar dels continguts pedagògics, sinó que ha de cercar el compromís personal per mantenir i defensar la nostra identitat com a nació. 

La llista d’accions puntuals a realitzar sempre serà molt llarga, car ha d’arribar a cada alumne, però algunes mesures, com les proposades, tenen un caràcter estructural, d’efectes amplis i de repercussions perdurables, de manera que resulten necessàries quan realment es vol millorar el conjunt del sistema. 

Si realment ens creiem el criteri que l’educació és cosa de tots, no dubti en buscar la implicació i compromís de tots els integrants del nostre sistema i de totes les institucions i organismes que tenen a veure amb la nostra educació. 

Ben cordialment. 

Jaume Sarramona

Catedràtic d’Educació

Data de publicació: 30/9/2024