DONA I PEDAGOGIA: "SOM UNA SOCIETAT INSENSIBLE?"

Comunicat de la Comissió Dona i Pedagogia

SOM UNA SOCIETAT TAN INSENSIBLE?(1)

El dret a l’educació és un dret humà fonamental reconegut per diverses legislacions internacionals, nacionals i locals. Aquest dret garanteix que tota persona té accés a una educació de qualitat, sense discriminació de cap tipus, donat que l’educació és vital per al desenvolupament personal i social i és la base per a l’exercici d’una ciutadania plena. 

Un dels aspectes claus del Dret a l’Educació és l’accessibilitat, sense discriminació per raons de ètnia, gènere, religió, idioma, discapacitat o situació socioeconòmica. 

Malgrat que la Declaració dels Drets Humans per part de Nacions Unides(2) com de la UNESCO(3) sigui tan clara, des de la Comissió de Dona i Pedagogia(4) del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya es preguntem ¿què passa amb el dret de les dones a l’educació? I en especial ¿Qui defensa els drets de les dones a l’Afganistan?

Fa poc, han intentat matar 64 alumnes i 15 mestres(5), enverinant-les, 3 d’elles estan en estat crític.  L’any passat també van agredir 92 persones, totes elles dones, per estar en centres escolars, 82 alumnes, 8 mestres, 2 conserges. 

Des de que els talibans van accedir al poder hi ha hagut una anul·lació total dels drets al país. Les dones no poden sortir soles al carrer, només acompanyades per algun home de la família, i sempre amb el txadri o burka afganesa, només amb un reixeta als ulls per a poder veure per on caminen. 

Mentre aquí lluitem per la igualtat, allà lluiten per respirar. Si ja és difícil viure en aquestes condicions, com ho poden fer les famílies formades per vídues que només tenen filles? No poden. No tenen ingressos i si els tinguessin no podrien sortir a comprar. Són nenes i dones que estan en una presó permanent, viuen en un vestit-presó. 

Aquestes restriccions tenen efectes greus com són: 

• Impacte psicològic: La privació de drets bàsics i les severes restriccions han generat un augment de l’ansietat, depressió i altres problemes de salut mental entre les dones.
• Pobresa: Amb la prohibició de treballar, moltes dones que eren la principal font d’ingressos de les seves famílies ara es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica extrema.
• Inseguretat Física: Com deien en un principi sovint arriben fràgilment notícies de col·lectius de nenes i professorat enverinat com a mesura persuasiva d’abandonament dels estudis. 

On és la mediació que tant es pregona a la nostra societat, quan es tracta que els governs emprin la mediació per tal que els Drets Humans es respectin arreu? 

No assolirem cap igualtat de gènere mentre no aconseguim que totes les nenes/joves/dones tinguin accés a l’educació i a la formació perquè no hi ha llibertat sense coneixement. 

El camí de la igualtat és llarg, a occident ho sabem, potser no hi arribarem mai, però no podem perdre dones pel camí. El món no evolucionarà si no evolucionem totes. 

Na Susan Sarandon va dir, en relació a la guerra de Gaza, No serem lliures si no som tot@s lliures(6). Nosaltres diem, les dones no tindrem els drets assegurats fins que el respecte als drets humans no arribi a totes les dones. I això no passarà fins que totes les dones del món tinguin dret a l’educació. Art. 26 dels Drets Humans(7). 

Què fem les dones europees? On mirem? Només estem pendents dels nostres sostres de vidre?  No caldria fer sentir el nostre clam en defensa de les dones de tot el món? 

 

Comissió Dona i Pedagogia
Col·legi oficial de Pedagogia de Catalunya 
Lleida, 10 de juny de 2024

Data de publicació: 10/6/2024