"L’UNIFORME ESCOLAR A LA COMUNITAT EDUCATIVA", JOAN GAMERO - RAC1

RAC1 - 06/09/2023

"L’UNIFORME ESCOLAR A LA COMUNITAT EDUCATIVA"

Joan Gamero, membre de la Comissió de Pedagogia i Escola i de la Xarxa d’Experts del COPEC.

"El 99% de les famílies noves que arriben al centre i són reticents amb l’uniforme en un inici, n’estan molt satisfetes. Quan trien escola per als fills miren el projecte educatiu. Quan venen a fer entrevistes, moltes famílies són reticents. A la llarga, però, et diuen que l’uniforme va bé, perquè necessiten practicitat per al dia a dia. No s’han de barallar per la roba amb els fills i filles, i tenen menys despesa econòmica que si han de comprar roba per a tota la setmana."

"Saps que el teu fill o filla de dilluns a divendres porta aquesta roba, i no t’has d’amoïnar ni barallar. A més, al matí van molt ràpids. També hi ha el tema de l’estalvi; si bé és cert que a l’inici de curs les famílies fan una despesa gran, l’uniforme dura tot el curs. Només cal fer el compte de la roba que gasten els alumnes durant l’any i la despesa que es fa amb els uniformes. A l’escola ho hem fet, i si es compren marques, la diferència és brutal."

"En l’àmbit pedagògic, l’uniforme evita comparacions i competències per les marques, tots van igual vestits. Si porten uniforme, els conflictes es redueixen a la meitat, perquè és difícil posar límits i normes sobre el tipus de roba que porta cadascú, per exemple si fa calor, o si venen a classe amb xandall, o amb samarretes de futbol… On és el límit? Amb l’uniforme t’estalvies tot això."

"Evita competència entre ells, i a partir de la competència pot sorgir el conflicte. Si per raons econòmiques no pots portar una samarreta de marca i t’estan trinxant cada dia a l’escola, i et diuen que malvesteixes, al final es crea el conflicte."

"L’experiència m’indica que amb el mateix uniforme, si observes els alumnes a la porta de l’escola, veus que cada persona el porta d’una manera, se’l fan seus. A més, és una qüestió d’imatge del centre, que identifica els alumnes amb una entitat; és una forma de cooperativitat, de pertinença a un grup. Pensem en els equips esportius, estan orgullosos de la seva equipació. En comptes de veure-ho en negatiu, com una obligació, cal viure-ho com una cosa positiva, de pertinença a un grup."

"No estic en absolut d’acord amb l’uniforme tal com el teníem plantejat fa uns quants cursos, nenes amb faldilla i nens amb pantalons. Hem de caminar cap a la igualtat en tots els sentits, i som partidaris d’un uniforme igual per a nens i nenes. Abans hi havia els uniformes de les escoles religioses, de les nenes amb faldilles de quadres. Això ja no, ara hem d’educar en valors, i per tant no hem de fer diferències, si l’uniforme és igualitari i els alumnes se’l poden fer seu i es pot viure en positiu, perquè formes part d’una comunitat, tot això és bo."

"No soc partidari en l’àmbit pedagògic d’obligar ningú, però sí que optaria per l’uniforme si la comunitat educativa d’una determinada escola considera que amb uniforme es milloraria la convivència. Obligar tothom com a França no ho trobo adequat. És important l’autonomia dels centres, perquè s’ha d’escoltar qui coneix el territori i l’alumnat del territori. Hauria de ser un diàleg entre aquests elements, cal buscar els matisos, els grisos que hi ha entre el blanc i el negre."