"EN CLAVE DE PEDAGOGÍA", M. VICTÒRIA GÓMEZ - LA CINEMOTEKA, RADIO RSK

"La pràctica reflexiva és una metodologia de reflexió en la qual els elements de partida són evidentment les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la seva pròpia pràctica. Per tant, es tracta d’una formació que parteix de la persona i no del saber teòric, que té en compte l’experiència personal i professional per a l’actualització i la millora de la tasca docent. El que fa el docent és analitzar una situació que ha viscut en una aula, en classe o en un moment pedagògic i a partir d’aquesta reflexió busca la teoria i després busca millorar aquesta pràctica. Es pot treballar amb el cinema? Sí, perquè la pràctica reflexiva en si té molts instruments, uns més simples i altres més complexos. Un dels instruments que a mi m’agrada molt utilitzar és, o bé, l’anàlisi de casos, on a partir d’un instrument inventem aïllar els diferents elements que conformen una situació i a partir d’aquí intentem veure que ocorreria i que podríem millorar d’aquesta situació. El cas et dóna aquesta probabilitat d’una situació real, analitzes cadascun dels aspectes que veus, els fets, quins podrien ser els problemes pels quals es manifesten aquests fets i a partir d’aquí buscar quines solucions aportar".

"En una pel·lícula ens passa pràcticament el mateix. A mi m’agrada treballar les pel·lícules bàsicament en secundària, perquè és una manera de captar la motivació i atenció de l’alumnat. Quan plantejo una pel·lícula, que ha de ser moderna i innovadora perquè si no els estudiants s’avorreixen, pas prèviament les preguntes de reflexió de les quals després farem el debat. D’aquesta manera, com saben que més tard han de fer un debat i analitzar una sèrie d’elements i unir-los amb el tema que hem estat treballant, evidentment això centra molt la seva atenció. A més, aprenen molt".

"Reflexionar sobre la mateixa pràctica docent és molt interessant, i en general al principi als docents ens costa molt. Quan tu planteges un model i té els diferents passos a seguir, veus que qui s’ha de situar al mig és el docent, perquè són les seves pràctiques i els seus sentiments. Són la seva motxilla i les seves experiències que ha anat recollint tant quan era alumne com ara quan és docent. Tot això conforma una sèrie de creences sobre educació".

"Al principi, quan vas aplicant la pràctica reflexiva, et trobes que el docent posa aquí a l’alumne i el primer que fa és explicar tota la teoria que sap: l’aprenentatge significatiu, la motivació, el treball cooperatiu... Al llarg de la tesi doctoral, analitzant moltes pràctiques reflexives de companys, és que un docent estant dins de l’aula és capaç de prendre 30 o 40 decisions de manera inconscient, és a dir, arriba amb la seva programació, però per diversos factors, acabes canviant el curs de la classe".

"Hi ha una altra cosa important al cinema, i és que et permet analitzar el context on passa l’acció. A vegades per a un docent el context és la seva rutina de cada dia, per tant, ja l’ha assimilat i no li troba res de característic. Quan a vegades s’enfronten docents de diferents centres i expliquen el seu context, llavors és quan realment s’adonen: no és el mateix treballar en un centre o zona privilegiada que treballar en un centre d’alta complexitat. Per a la personalització aquest context és bàsic i el docent l’ha de tenir en compte".

"Un dels objectius principals del COPEC és buscar i, d’alguna manera, augmentar nínxols de treball per al professional de la pedagogia, per tant, aquest tema és molt interessant, però és una tema que encara està en el bressol. De moment ens hem dedicat més pel tema dels videojocs i en un àmbit més escolar amb les metodologies actives, com per exemple Quizz, Kahoots... És un tema molt interessant en el qual penso que sempre que hi ha un procés d’acompanyament, d’orientació i d’aprenentatge és una acció pedagògica, per tant, aquí el pedagog/a té molt a dir quant a la realització de curts o videojocs".

"Una de les pel·lícules que li vaig veure un aire molt pedagògic és "A la recerca de la felicitat". Té frases molt inspiradores que els pedagogs i pedagogues utilitzem en moltes ocasions quan acompanyem, orientem i millorem els processos de les persones. Hi ha una que a mi em crida molt l’atenció "Mai deixis que ningú et digui que no pots fer alguna cosa", aquesta frase, un orientador/a la diu moltes vegades. Si tens un somni, segueix-lo i protegeix-lo fins que el puguis complir. Una missió del pedagog/a és aquesta, ajudar a descobrir a les persones del que són capaces".

"En orientació escolar o laboral ens trobem amb persones que la vida ha maltractat i d’alguna manera se’ls ha demostrat que no són capaces. Aquí entra la figura del pedagog/a per a analitzar les seves habilitats i competències, per a canalitzar el seu potencial per a veure fins a on pot arribar. És una de les pel·lícules que a nivell pedagògic més em mou".

ESCOLTA LA INTERVENCIÓ A PARTIR DEL MINUT 70:00