TOÑY CASTILLO A PARLEM DE PEDAGOGIA PEL DIA MUNDIAL DE LA SALUT: "SALUT PER A TOTS I TOTES"

El Dia Mundial de la Salut (DMS), que se celebra tots els anys el 7 d’abril, marca l’aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1948, i cada any se centra en un problema de salut pública específic. Enguany amb el lema “Salut per a tots”, l’OMS reforça el seu compromís per a treballar per una millor salut pública, comunitària i personal, a més de centrar-se en el camí cap a l’assoliment de la salut per a tots, que és el tema d’enguany, l’OMS celebrarà el seu 75è aniversari sota el lema 5 anys millorant la salut pública.

La societat, des de l’àmbit de la salut, aposta per la humanització assistencial. En les últimes dècades, s’han produït canvis profunds en les societats globalitzades, que han incidit directament en l’atenció sanitària, donant lloc a l’impuls de nous reptes pedagògics en medicina, que units a la diversificació dels estàndards assistencials, l’envelliment de la població i la revolució de les tecnologies en el tractament de patologies, han modificat la disposició sanitària a nivell general, dirigint la mirada a models on la base pedagògica es fa substrat de tota activitat.

L’any 1987, a Ginebra, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es va reunir per a tractar el tema de l’Educació Multiprofessional, informant que el concepte “personal de salut” aglutinava a tot/a professional que, fins i tot amb diferents antecedents educatius, feien tasques en pro de la salut, en els estadis de promoció, prevenció, curació, rehabilitació, pal·liació o consol. Assumint que el treball que es deriva d’aquestes especialitzacions actua directament en els paràmetres de benestar de la persona amb malaltia o en prevenció d’aquestes.

Des de l’OMS, la figura pedagog/a a l’hospital, es considera personal de salut, afavorint des de l’àmbit de l’educació, la qualitat de vida durant l’ingrés hospitalari, en l’atenció domiciliària, o davant de tècniques amb abordatge pedagògic. Contribuint, dins de l’equip multidisciplinari, a la normalització, informació i formació necessària per a ajudar pal·liar els efectes de la situació d’adversa, en benefici de l’estabilitat integral. Considerant que la salut, és més que l’absència de malalties, sent un estat complet de bona adaptació, de creixement i de desenvolupament vital.

En conseqüència, l’atenció pedagògica en un entorn d’intranquil·litat es fa fonamental, i la valoració de la funció pedagògica es manifesta inqüestionable, perquè inclou en el seu tractament, aspectes relacionats amb l’afectivitat, l’empatia i el coneixement. Apostant pel treball d’equip que incideix en la formació global de l’ésser humà.

L’activitat pedagògica als hospitals no és recent, no obstant això, el que fins fa molts anys es feia, a través d’instàncies amb un marcat caràcter caritatiu-assistencial, a poc a poc, s’ha anat convertint en una nova ciència en el marc educatiu i en una activitat professional amb un evident poder transformador, abastant contextos amplis, podent desenvolupar-se, tant en unitats docents creades als hospitals (aules hospitalàries), a les habitacions, cambres d’aïllament o en atenció domiciliària en període de convalescència, recuperació o pal·liació, creant un clima favorable que potenciï l’equitat, intentant donar respostes a la diversitat de necessitats

Per a pal·liar els desencadenants i les situacions de tensió, és necessari que pedagogia i salut treballin de manera conjunta en l’evolució del procés terapèutic. Sota un model d’intervenció basat en el “pacient” “com ser actiu”.

Les actuacions pedagògiques compleixen una funció integradora, fomentant un ambient relaxat on imperi la bona convivència, prenent força la figura del pedagog/a a l’hospital que exerceix un gran poder per a combatre la síndrome hospitalària, desviant la preocupació entorn de les malalties cap a activitats educatives, afermant la seguretat de la persona malalta, intentant asserenar les situacions desencadenants d’estrès i promovent la confiança i autoestima.

A manera de síntesi és imprescindible dotar de respostes pedagògiques a tot ingrés i convalescència hospitalària amb propostes que ajudin a estimular i fomentar la participació de la persona malalta, amb l’objectiu de facilitar un entorn favorable cap a de la igualtat d’oportunitats, partint de processos adaptats a les diferents patologies i situacions personals, on les activitats formatives i d’orientació a la persona malalta, juntament amb les estratègies pedagògiques específiques d’intervenció, creïn un marc global d’actuació.

Sent necessari que, els pedagogs i pedagogues desenvolupin enfocaments i projectes en els contextos de promoció de la salut que contribueixin, dins de l’equip multidisciplinari, a aconseguir alts índexs d’humanització que afavoreixi la qualitat de vida.

Des del Grup de Recerca de Pedagogia i Salut del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya treballem en benefici de la salut per a totes les persones.