"ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL DELS JOVES", JOAN GAMERO - RÀDIO ESTEL

"La idea que tenim nosaltres és que veiem molt clar quina és la imatge social i quina és la imatge real. Quan els joves volen que la seva imatge social, que no és certa, sigui la predominant, sempre mantenim problemes. Tenim joves que per la seva trajectòria personal són joves multi-tasquis, fan vàries coses a la vegada, per tant, no es concentren i no arriben al límit".

"Són joves que han crescut en un entorn familiar, que és el que denominem els pedagogs/gues com la síndrome de l’emperador, són joves que de nens petits han estat el centre de la família i de l’entorn que se’ls amagava tot el que els podia causar cert patiment, sense deixar que es poguessin equivocar. Els pares i mares solucionaven els problemes sense deixar a l’alumne com a part principal".

"Pedagògicament, penso que hi ha dos punts importants per l’evolució: hem d’acostumar als nostres joves a què siguin persistents amb el que fan i que tinguin paciència. Tenim generacions que no són pacients".

"Sempre parlo des de l’experiència i de com teníem abans els joves a les aules i com els tenim ara. Els especialistes tenen cada cop més clar que l’ús del mòbil fins als 16 anys no és adequat, i el cert és que nens/es de 8 o 9 anys ja en tenen".

"Hi ha unes certes coses que ens porten en un espai que ens fa fallar i aquests joves no entenen per què no poden aconseguir ja el que volen i és quan es produeix una baixada d’autoestima. Resulta que s’està donant una imatge a les xarxes socials que no s’adapta al que s’està pensant i apareixen els problemes de salut mental. És com una roda".

"Crec que es tracta d’un tema de valors i models familiars. La família ajuda molt a les generacions perquè donen una sèrie d’eines i de valors. El problema de la joventut d’avui dia és de concepció de la vida. Hem educat amb tota la bona intenció del món en sobre-protegir als nostres fills/es. No els hem preparat per a la frustració ni pel conflicte. Pedagògicament, el conflicte és el motor del canvi, si vols evolucionar, t’has d’enfrontar a situacions delicades".

"Amb els mòbils els conflictes han passat de durar 5 o 6 hores a 24 hores, i això l’adolescent no ho entén. És una situació en la qual hem d’aprendre tots, escolar als especialistes i saber que si el nostre fill/a s’equivoca, és ell o ella qui ha de fer la seva vida".

"Com a pedagog i director d’escola, penso que és important la competència emocional. Les escoles treballem la competència emocional i cada cop més es treballa també a la secundària. És una forma d’evitar conflictes".

"Quan parlem de frustració, comporta ira i agressivitat sobretot en l’adolescència. És important treballar amb els orientadors/es educatius/ves que treballen en instituts i fan que els alumnes puguin posar nom a les seves emocions. Per poder solucionar alguna cosa, l’has de conèixer".

"L’educació emocional és vital, però les generacions d’adults amb una educació tradicional emparava amagar els sentiments i emocions i ara costa molt posar-lis nom".

"Als pares i mares els explico que l’educació és com una balança; en una part hi ha els continguts i en l’altra la persona. La bona notícia és que l’educació emocional es pot aprendre, per tant, una escola de l’any 2023 ha de tenir un programa de competència emocional, ja que és el que ajudarà a formar persones".

POTS ESCOLTAR LA INTERVENCIÓ COMPLETA A RÀDIO ESTEL