Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com ´ASSETJAMENT ESCOLAR EN AUGMENT´, JOAN GAMERO - RÀDIO ESTEL | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > El COPEC > Comunicació > Ràdio

"ASSETJAMENT ESCOLAR EN AUGMENT", JOAN GAMERO - RÀDIO ESTEL

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > "ASSETJAMENT ESCOLAR EN AUGMENT", JOAN GAMERO - RÀDIO ESTEL

RÀDIO ESTEL - 01/03/2023


Joan Gamero, pedagog i vocal de Pedagogia i Escola del COPEC participació al programa EL MATÍ A RÀDIO ESTEL

"Faria una mirada més global. Les situacions estan canviant i potser ho focalitzem en el món escolar, però és una realitat més amplia"

"Abans de l’època dels mòbils i tauletes, quan tenies un conflicte o situació de risc a l’escola, durava 5 hores, i era molt més fàcil d’abastar a nivell pedagògic i a nivell de solucions. En el moment que els nostres alumnes han canviat la realitat de l’amic presencial a l’amic virtual, un nen/a sense mòbil no és ningú a nivell social avui en dia. Aquestes possibles situacions de conflicte s’allarga en 24 hores, perquè continuen a posteriori al llarg del dia".

"Està clar que el Departament ha posat molts mitjans com el telèfon de l’USAV que es pot trucar en qualsevol moment del dia per l’alumne que se senti afectat o inclús la família. És un servei compost per pedagogs/gues, juristes, educadors/es socials, etc., es posen en contacte amb les escoles i a partir d’aquí iniciem un protocol. Aquest protocol s’escapen moltes coses, ja que la societat està evolucionant i hem de fer un replantejament a curt o llarg termini per anar canviant".

"A nivell pedagògic i escolar, el que veiem és que els nens/es en un tant per cent elevat són fràgils a nivell emotiu. Tenim generacions d’alumnes adolescents que no toleren la frustració. Per què? Pot ser pels models educatius que s’han utilitzat en el seu moment i això amb ajuda de les xarxes socials fa que el nen/a no toleri el fracàs i pugui derivar a malalties de salut mental".

"Hem de donar valor a la tasca dels nostres mestres i professors/es i als serveis d’orientació de les escoles. Quan detectem un cas, el procés que hem de seguir és un protocol d’atenció i prevenció, front l’assetjament, pautat pel Departament. El més important és treballar en xarxa, no només amb l’escola, per tant, a partir d’aquí, nosaltres ho comuniquem a l’EAP (Equip d’Assessorament Pedagògic), siguin escoles públiques o concertades, i treballem conjuntament. Inclús hi ha un altre servei del Departament que és el CRETDIC, un servei d’Assessorament i Suport Tècnic de la tasca docent, sobretot en alumnes amb actituds violentes".

"Els mecanismes de base estan configurats i es posen en actuació, però a vegades la realitat va més ràpida que la possible burocràcia. Quan hi ha un cas així, sense oblidar que hem passat una pandèmia i que els infants estan afectats, tenim un canvi important de paradigma on s’han d’adaptar les eines a l’any 2023. És molt important tenir espais de relax per a quan un alumne no se sent bé té el seguiment de l’orientador/a. En la secundària pot ser un pedagog/a o un psicòleg/a, on és important poder crear un vincle. Moltes situacions passen per manca de comunicació de l’adolescent. Una cosa és que hi hagi un assetjament, on amb mirada exterior fem el protocol i l’altre on l’alumne se senti assetjat, que és diferent. Si la meva realitat és que m’estan fent la vida impossible i els indicadors de referència no ho indiquen així, és una tasca de l’alumne. Per això és important dins de les escoles crear el vincle, la comunicació".

"La comunicació ho marca tot, que un alumne pugui expressar cada moment el que sent i que els companys de classe, que en aquesta edat estan pensant "jo no vull ser xivato/a", crea situacions de risc general. Quan hi ha un assetjament és que la mateixa persona reiterativament, molesta, insulta a una altra persona, i sempre és la mateixa. Això és un cas claríssim de bullying i aqui es on munta tot el protocol".

"Quan és un problema general on la persona se sent assetjada, i no només dins de l’escola, és el context, per això parlo de les xarxes socials, de l’entorn familiar, els amics/gues... S’ha de treballar en conjunt. És important crear el vincle on aquesta persona se senti en un espai segur, protegida".

"En un cas d’assetjament sempre hi ha una persona o un grup de persones que són les inductores. Són persones que per alguna raó tenen necessitats que les expressen com a víctima o assetjant a qui tens davant. Estem visquen situacions que serien simples conflictes i a nivell social ho etiquetem de bullying".

"El conflicte és productiu perquè a partir del conflicte i la frustració, tinc un aprenentatge que m’ajuda a créixer com a persona. A partir del conflicte es pot treballar molt bé com a motor de canvi. Si el conflicte ha arribat a l’extrem i una de les parts psicològicament té conductes no saludables, en el sentit que els hi manca maduresa, llavors ja és assetjament".

"Puc tenir un alumne en què no existeixi cas d’assetjament, però en el seu cap sí. És important fer una tasca per part de l’escola entomant la realitat ajudant a nivell emocional derivant a especialistes. Un tant per cent d’alumnat amb necessitats d’aquest tipus va a més i el Departament haurà de fer un replantejament".

"El que s’ha viscut durant la pandèmia, els infants s’han tornat més dependents dels mòbils i també s’ha notat una fragilitat emocional a nivell de relacions. Quan hi ha un indicador des de fora que fa bellugar la teva realitat és quan ens trobem en aquests problemes que no són detectables".

"En alguns casos evidentment l’escenari no hi és, però amb molts casos sí. Dono fe del personal que tenim a les escoles catalanes i la seva professionalitat. Són casos que afecten molt i és una realitat que es va produint a les escoles i nosaltres ens hem d’adaptar".

"L’USAV és de l’any 2021, per tant, ens estem posant les piles, però a nivell pedagògic penso que estem en un sistema i no ens hem de focalitzar només en el que fan les escoles o el Departament. Al principi de la meva intervenció he parlat dels mòbils i les xarxes socials; els infants abans sortien al carrer a jugar i ara es comuniquen a través del WhatsApp i tenen una imatge virtual i una real. Aquesta imatge virtual que és la que els fa estar dins del grup, si no quadra amb la imatge real és quan hi ha un desfase i es pot produir un canvi emocional que poden derivar a conductes de salut mental".

"Per conduir has de passar un examen i tenir 18 anys. Per què per tenir mòbil o fer ús de les xarxes socials no mirem si els infants estan preparats? Per què hi ha nens/es de 5è de primària que tenen el seu mòbil i fan una vida paral·lela a les xarxes socials? Realment estan preparats o els falta créixer? Crec que el focus de la situació es troba aquí, perquè conflictes a les escoles sempre n’hi ha hagut, conflictes per créixer i educar-se".

"Les escoles de Catalunya, el Departament d’Educació i la part pedagògica ens estem adaptant contínuament mirant els diferents escenaris per tal d’ajudar als nostres alumnes a evolucionar. La família decideix i a partir d’aquí l’escola treballa. El focus d’una situació de risc no es troba en una escola".

POTS ESCOLTAR LA INTERVENCIÓ  COMPLETA A RADIO ESTEL

Data de publicació: 2/3/2023