"COM HA D’EVOLUCIONAR L’EDUCACIÓ DE LA CANALLA?", J. GAMERO - AVUI SORTIM, RÀDIO 4

Joan Gamero, pedagog i vocal de Pedagogia i Escola del COPEC.

"Què entenem per autoritat i per falta d’autoritat? A partir d’aquest punt, podrem opinar. Des de la meva experiència pedagògica a les aules treballant més de 35 anys en col·legis, és que sí que és cert que el model tradicional d’escola al qual estem acostumats, on el professor o mestre mana deures, es fan exàmens i s’obté una nota, ha desaparegut de les aules".

"Ens trobem davant d’un altre paradigma diferent. Què entenem per obeir? Crec que a vegades tractem als infants com a éssers inferiors a nivell intel·lectual, i cal pensar que els infants són persones i ho entenen tot, i que són resilients".

"El que es tracta en realitat és de marcar un límit. Cada família ha de marcar el seu. Evidentment, abans de marcar el límit, l’has de conèixer. Ens trobem amb problemes de famílies que marquen límits constantment i no hi ha missatge pitjor per a un nen/a de no saber per on navega".

"En l’escola ho tenim molt clar, marquem el nostre límit i a partir d’aquest treballem amb línies pedagògiques. Aquestes línies pedagògiques avui dia tenen en compte la part emocional, la competència emocional. Hem d’oblidar-nos una mica de les matèries perquè a Google puc buscar la resposta automàtica. Hem d’intentar que els nostres alumnes siguin competents no sols a nivell acadèmic, sinó a nivell personal".

"Si anem dues generacions enrere, veiem que les famílies estaven compostes per tiets/es, avis, pares, mares, on el nen/a estava molt abrigallat, s’educava en família. La realitat del 2023 és que cadascun té la seva vida i tenim petits espais de trobada, i aquests han de ser de qualitat. Confonem la qualitat amb passar-ho bé i que el nen/a no sofreixi. No és un error, és una manera de veure-ho. Davant aquestes situacions, cada família ha de fer-se amb la seva motxilla de valors que anem omplint als nostres fills sense adonar-nos, però després reprodueixen".

"El problema de les xarxes socials és que hi son, i és una realitat i això no es pot canviar, però si es pot canviar l’ús que fem d’elles. Pedagògicament no estic a favor del fet que en les primeres edats de 0-6 anys utilitzin les pantalles, ja que el nen petit s’educa en moviment, s’educa parlant. Si és cert que caldria fer un estudi més seriós, però a simple vista podem veure com els infants de 3-5 anys, ja sigui per pandèmia o per evolució, en relació estem a dos nivells inferiors, igual que en vocabulari. És una realitat que ens trobem en les escoles dia a dia".

"El nen/a aprèn per imitació. Si els pares miren el mòbil el nen/a l’imitarà. L’escola no ho pot solucionar tot. Estem en el mateix vaixell, però cadascun té la seva funció. A nivell pedagògic ens hem d’adaptar a la realitat. No ens hem de queixar, ja que la queixa contínua no va enlloc. La realitat que tenim el 2023 en la nostra societat és que estan canviant els esquemes".

"L’educació és un camí que ha de fer la pròpia persona. Els educadors/es i els pares tenim dues maneres d’educar: Si jo veig una pedra davant del meu fill o filla i la trec del mig perquè estigui relaxat/da i vagi bé, això és una manera d’educar, una altra forma és veure la pedra i, de moment, no faig res, ja que el meu fill o filla és qui ha de superar la situació, i una vegada superada, llavors si que hi serem. Han de sentir que estem al seu costat per a ajudar, però no per fer".

"No tenim dret a treure-lis això, perquè ens podem trobar amb adolescents que no estan acostumats a la frustració, que no s’han equivocat mai i a la mínima tenim les consultes dels psicòlegs/gues plenes perquè són fases que no els hem deixat viure. Tot això s’aprèn, no és innat".

"Amb els alumnes multi-tasquis que no es concentren cal ensenyar-los que després de l’u ve el dos i després el tres. No podem fer tres coses alhora, ja que després ens trobem amb adolescents que comencen moltes coses amb moltes ganes, però a la mínima ho abandonen".

"En els col·legis ens trobem amb pares/mares que no estan d’acord amb una classificació i diuen "hem suspès l’examen", i això passa perquè es posen amb ells a fer les tasques i els privem l’autonomia".

"Cada família té un univers particular, cada pare/mare té el seu ecosistema i saben el que els funciona i el que no. No hi ha solucions màgiques".

"Com a societat hem canviat el punt de vista. Abans els nostres pares/mares feien cas al mestre. Ara, hi ha una sèrie de famílies que a nivell docent ens trobem indefensos per paraules com "denúncia". Els professionals cuidem molt com parlem, les paraules que utilitzem. Actualment, avaluem per rúbriques de manera molt objectiva".

"Penso que hem perdut una eina molt important que és la comunicació. Quan jo crec el que em diu el meu fill/a a casa, però no em crec el que em diu el seu tutor/a, tenim un problema".

"Professionals i pares/mares hem de formar un equip en el qual anem educant. Estic totalment d’acord que els valors venen de casa, però si és cert que la institució escolar sap marcar els límits".

"Independentment dels ideals polítics o religiosos, hi ha uns valors a nivell social, de societat democràtica que com a famílies i escoles hem de potenciar, com per exemple donar les gràcies, donar el bon dia..."

"Per als pedagogs/gues és important l’educació emocional, la competència emocional, la resolució de conflictes de forma dialogada... Fent que l’alumnat formi part del centre, no sols sigui un element passiu, sinó que sigui un element actiu del centre, amb capacitat per decidir".

"Hi ha un principi que és la repetició i la persistència, si vols que surti alguna cosa, persisteix. Existeix, a nivell pedagògic, un problema de concentració més que un problema de comprensió lectora. Avui dia, per exemple, els problemes de matemàtiques si tenen més de 3 línies es perden, i no és per falta de capacitat. Tenir comprensió lectora és molt important perquè evites que t’enganyin i entens el que t’estan dient".

"A les escoles fem assemblees. Els alumnes s’han de sentir que formen part del sistema familiar i que tenen unes obligacions, no sols drets".

"Evidentment, com a pares i mares, no podem deixar la nostra vida personal apart, però en el moment que es decideix portar al món a un fill/a, t’ha canviat la vida i el rol. Els avis han de fer d’avis, han de gaudir dels nets. En definitiva, sabem la realitat que tenim i ara la pregunta és: com la millorem? Cada família ha de tenir un projecte particular".

POTS ESCOLTAR LA INTERVENCIÓ COMPLETA A RTVE.ES