Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com TOÑY CASTILLO A PARLEM DE PEDAGOGIA ´EDUCACIÓ PER A LA SALUT´ | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

TOÑY CASTILLO A PARLEM DE PEDAGOGIA "EDUCACIÓ PER A LA SALUT"

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > TOÑY CASTILLO A PARLEM DE PEDAGOGIA "EDUCACIÓ PER A LA SALUT"

L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT. 14 DE NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS (*)

 

María Antonia Castillo Meléndez (**)
Col·legiada 1326
Lleida, 14 de Novembre de 2022

L’educació per la salut és quelcom més que educació de supervivència

Al parlar d’educació hauríem d’abastar no només contextos cognitius, culturals formatius... potser si parlem d’educar, hauríem de parlar d’ajudar a caminar per la vida. D’aquesta manera, el terme educació, quedaria emmarcat dins de la formació global que tota persona va adquirint al llarg de la seva existència.


Avui desitjaria parlar d’educació per la salut, o potser, educació per aquest camí on la pedagogia i sanitat s’uneixen per aconseguir la interacció necessària quan problemes de no salut no ens deixen indiferents. 


Tenir salut sembla que és un fet donat, de manera que no li donem el valor que li correspondria a l’escala primera de la nostra existència. Vivim el dia a dia sense reflexionar sobre aquelles coses que ens ajudaran a caminar segurs i ens donaran l’energia necessària per fer que els nostres dies siguin més normalitzats. 


En l’actualitat, la meva funció docent com a professora a un hospital, em fica cada matí en situacions on la necessitat pedagògica en l’àmbit de la salut està no només patent, sinó que condiciona de manera clara les nostres actuacions. 


Hem de pensar que un hospital és: un món d’emocions i respostes davant de situacions, d’estrès, de tensió... La indefensió de l’infant davant de les seves pors ha de comportar tractaments de xoc afectiu i de respostes davant de sanitaris-docents que ajudin a la seva millora en general. L’assistència pediàtrica a un hospital té com a finalitat la curació de l’infant o jove en fase de patir la malaltia i al mateix temps, ficar-lo en situació de realitzar una vida normal. L’hospitalització comporta en el pacient més jove un canvi brusc en el seu ambient i és necessari buscar recursos per facilitar l’adaptació a la nova situació.


L’educació és el pilar on s’interioritzen els aprenentatges significatius i aquests vindran condicionats per l’actitud davant del procés. Les persones transportem totes aquelles informacions que considerem importants en el nostre fer quotidià i elles s’aplicaran o no, en funció del nostre sistema de necessitats.


Avui desitjo centrar-me en l’Educació Diabetològica, com a primera necessitat per a totes aquelles persones que pateixen aquesta condició i en el fet educatiu, com a base de normalització.


La diabetis tipus 1, també coneguda com a diabetis juvenil o insulinodependent, es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en sang, a causa d’un dèficit a la producció d’insulina. Les persones sense diabetis fabriquen la seva pròpia insulina i les persones amb diabetis tipus 1 se l’han d’aportar, en major o menor quantitat. 

 

La diabetis no impedeix que l’infant dugui a terme les activitats pròpies de la seva edat, a pesar que s’ha de tenir en compte la seva condició de vida. A tots els efectes, els nens amb diabetis han de poder participar en les mateixes activitats que la resta de companys/es. És important tenir la condició crònica de l’infant controlada, però sense sobreproteccions innecessàries i sense limitar la seva autonomia. 

 

Educar en salut és l’essència del tractament terapèutic de la diabetis. No hi ha bastant amb introduir alimentacions equilibrades, comentar a la persona afectada la necessitat de l’exercici físic i els fàrmacs: és necessari educar a l’infant sobre la seva condició i motivar-lo perquè adquireixi protagonisme sobre l’autocura. 


Donada la casuística de la diabetis, l’èxit d’una situació normalitzada està en el seguiment de totes les indicacions exposades pels professionals especialistes i del suport de totes les persones que formen part de la vida de l’infant i, evidentment, l’entorn escolar.


Al parlar de diabetis, prendrem en consideració que és, en primer lloc una condició de vida crònica, en la qual les persones han de conèixer tècniques que van des de l’autocontrol a la dieta alimentària, des del maneig de fàrmacs a l’autoinjecció sense obviar els aspectes d’higiene, entre d’altres.


Una bona educació per la salut ens ha de comportar un major benestar no només físic, sinó que derivarà en una millora anímica en general. Aquest punt és important remarcar-ho, ja que considero que aspectes sanitaris treballats des d’una visió pedagògica on l’afectivitat formi part juntament amb el coneixement i l’empatia, ajuda no només a refermar les bases d’autoconeixement, sinó que m’atreviria a dir que sentir bases d’autoestima i aquest punt és l’eix del projecte de l’aula hospitalària. Dr. Antoni Cambrodí. 

 

Alguns materials de consulta:

 

El blog Diabetis i escola... podreu trobar gratuïtament els meus materials pedagògics i formació en Educació Diabetològica: https://diabetesyescueladratonycastillo.blogspot.com/

 

Què torbareu en aquest blog:

https://diabetesyescueladratonycastillo.blogspot.com/search?updated-max=2022-01-20T03:26:00-08:00&max-results=7



(**) María Antonia Castillo, doctora en pedagogia i docent del Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Coordinadora del Grup de Investigació Pedagogia i Salut

Data de publicació: 14/11/2022