SUSANNA ARJONA A PARLEM DE PEDAGOGIA: "NENS, NENES I ADOLESCENTS…AMB DRETS REALS?"

NENS, NENES I ADOLESCENTS…AMB DRETS REALS?

Susanna Arjona i Borrego
Col·legiada 90
Campllong, novembre de 2022

33 anys...

La convenció dels drets de l’infant va ser el document més ratificat del món per la majoria de països. Això va ser al 1989.

Avui, a novembre de 2022, els professionals de la pedagogia i la psicopedagogia ens preguntem si hem avançat, si en realitat els nens estan més protegits i cuidats, si sabem, els adults tenir cura d’un dels bens preuats que tenim…la infantesa.

Vivim un xic saturats. Agendes saturades de feina, responsabilitats, tips per ser feliços, per ser saludables, per donar moltes oportunitats als nostres infants (en molts casos això no es dona)...però ens donem temps per les coses més bàsiques a les nostres vides? Ensenyem als nostres infants, ja siguin fills, filles o alumnes a donar-se temps per cobrir i conèixer les coses més bàsiques que necessiten?

En realitat d’això parla la Convenció dels Drets de la infantesa, de coses bàsiques que necessiten ells i necessitem també els adults: un nom, una casa, una família, educació, salut, etc.

Els quatre principis fonamentals de la Convenció son l’interès superior del nen i la nena, el dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament, la participació infantil i la no discriminació.

Aspectes que el COPEC i els professionals que en formem part hem treballat, conreat, cuidat i seguim en la tasca de que es facin realitat.

Després de més de 30 anys treballant, en el meu cas com a psicopedagoga, pels drets del nen i la nena, observant el meu voltant, veient com es mou el món he arribat a tres conclusions bàsiques:

-Encara no som conscients de la vulnerabilitat de la infantesa i de que és l’adult el responsable de protegir-la. I com a adult no em refereixo al pare, la mare o el cuidador...sinó a qualsevol adult que estigui present en el moment de en el que es dona la vulneració de qualsevol dret d’un nen o nena.

-La nostra societat, equivocadament a com es diu en molts mitjans, no es mou per temes econòmics sinó per temes de poder. El poder és molt més atraient que els diners. I el poder tot sovint abusa de persones vulnerables, en el cas que ens ocupa, un abús dels infants. Protegir-los de l’explotació, el maltractament i la violència.

-Si als adults ens és difícil protegir la vulnerabilitat dels infants, és perquè ens és difícil protegir la nostra pròpia vulnerabilitat. Se’ns demana ser valents, productius, actius, proactius, decidits...cuidar-se i descansar quan toca, no està ben vist.

I la darrera reflexió més aviat seria una pregunta: som conscients que els infants són els líders del nostre futur?

S’han aconseguit moltes coses en aquests 33 anys, el Col·legi Oficial de Pedagogia i els professionals de la pedagogia i psicopedagogia continuem en la tasca de servei i ens animem mútuament a continuar en el camí de que aquest món sigui un món preparat i protector de la infantesa.

DESEQUILIBRI

A hores d’ara uns infants tenen excés de coses materials i d’atenció (atenció que no vol dir que sigui bona atenció, sino atenció en excés) i en canvi en alguns països hi ha infants que es troben mancats de coses bàsiques per viure: alimentació, un sostre, una família i roba per abrigar-se, alta mortalitat, accés a aigua potable...

Tenim tendència a pensar que només pateixen els infants que estan en països menys desenvolupats però no, cal posar la mirada aquí mateix. En el que s’anomena quart món i que representa la pobresa al costat de casa, els nostres propis veïns, aquells que veiem cada dia i que no podem mantenir, sostenir o atendre adequadament als seus fills i filles. Aquesta és la veritable àrea d’influència que tenim.

Unicef fa un temps parlava de les majors dificultats que troba la infantesa al nostre país, entre elles:

- Un alt nivell de pobresa infantil, agreujada per la pandèmia i per la diferents guerres existents a tot el món.

- Fracàs i assetjament escolar. La violència exercida pels propis infants i adolescents entre ells va en augment.

- Continuem amb temes de maltractament i abusos sexuals, que cada cop són més visibles i coneguts. 

QUÈ NECESSITEM?

El dia 20 celebrem la vida, el futur, l’entrega, la unió, la delicadesa dels gestos, les mirades còmplices, la comunitat.

Per tant el més important és la unió de tots els agents educatius. La unió de forces, de mirades, d’accions, de consciència en el que passa amb els infants que ens envolten.

Necessitem reflexió conjunta i accions organitzades i unificades en un moviment social amorós cap als nostres infants.

Però també és molt important ensenyar als infants quins són els seus drets i els dels companys i amics.

Necessitem doncs: més recerca, més comunicació i difusió dels passos que es donen en el compliment dels drets fonamentals de la infantesa, més actes simbòlics i reals en aquest camí. 

GIRONA, 20 DE NOVEMBRE DE 2007

Va ser a Girona, una tarda qualsevol, en una escola de música, Preludi. Unicef Girona ens demana si podem crear una cançó per celebrar que la convenció fa 18 anys i es fan actes per tot el món.

La Mercè Rigau i jo, Susanna Arjona, fem una cançó i veiem que ens queda molt “pobre”. Veiem que són 10 drets fonamentals i ens animem a fer 10 cançons, a quina més divertida. I llavors ens animem encara més i creem un conte per unir les 10 cançons en una història meravellosa que es diu Et regalaré totes les estrelles del cel.

La Mercè i jo som pedagogues, ens vam conèixer a la Universitat de Girona, tot fent el Doctorat en Pedagogia.

Unicef Espanya informa a Víctor Soler Sala, en aquell moment president d’Unicef i resident  a Suïssa del que estem fent...i això es converteix en un moment màgic.

Unicef Espanya decideix que la nostra cantata sigui l’acte representatiu d’aquesta majoria d’edat.

Així doncs ens tanquem a un estudi de gravació, la gravem amb diferents veus de nens i nenes de tota Girona i el dia 20 de novembre de 2007, celebrem la majoria d’edat de la Convenció en un concert on estan representades totes les escoles de música i de primària de Girona, que han volgut participar. En total van cantar uns 1500 nens aquell dia.

Com he dit abans un moment màgic d’aquells que difícilment es tornen a repetir.

Avui, 15 anys després, encara es representa la cantata a escoles de música i escoles de primària i instituts de secundària.

Aquest 20 de novembre ens tornem a celebrar, a celebrar el futur que vindrà, amb uns infants cada cop més cuidats, atesos i saludables.

INSISTIM EN AIXÒ
CUIDEM EL FUTUR
CUIDAR-LOS ES CUIDAR-NOS
POSEM COMPASSIÓ i PASSIÓ EN EL QUE FEM

Data de publicació: 20/11/2022