ALBA BONMATÍ "CANVIEM LA MIRADA: LES UNITATS D’ACOMPANYAMENT I ORIENTACIÓ (UAO)"

  Més professionals de la pedagogia i la psicopedagogia al Departament d’Educació

La implementació de les UAO al Departament d’Educació genera necessàriament un canvi de mirada que sorgeix dels i les professionals que composen aquests nous equips, però que s’ha d’estendre necessàriament a la resta de membres que formen part de la comunitat educativa, incloses, evidentment, les famílies del propi alumnat. Només una mirada integral, basada en el no judici, permetrà un veritable desenvolupament emocional sa de l’infant i l’adolescent, que tindrà beneficis a nivell personal, educatiu i social tant dels propis alumnes, com del sistema que els envolta. 

Els pedagogs/gues, psicopedagogs/gues i, en general, tota la comunitat educativa, està d’enhorabona, inclosos l’alumnat i les seves famílies.

Durant el curs 21-22 el Departament d’Educació ha implantat un nou programa, les UAO (Unitats d’acompanyament i Orientació), emmarcant el seu àmbit d’actuació en la millora de l’abandonament i l’absentisme en les etapes d’ensenyaments obligatoris de l’alumnat que presenta necessitats derivades de la dificultat de la regulació emocional i la salut mental. Amb aquest objectiu, els professionals ofereixen suport i acompanyament emocional a partir de la detecció, prevenció i intervenció a l’alumnat vulnerable i les seves famílies.

Es tracta d’un programa que s’ha posat en marxa el gener d’aquest any, i que té una durada prevista de tres cursos escolars (fins a final del curs 2023-2024). Aquestes unitats estan formades per especialistes de la pedagogia, la psicopedagogia i la psicologia, que atenen l’alumnat i les seves famílies dins el propi sistema educatiu, en els centres de primària i secundària.

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya s’aposta per a què el suport, acompanyament i orientació es digui a terme ja des de l’etapa d’educació infantil, principalment amb caràcter preventiu, cosa que no succeeix actualment i que suposa una demanda sostinguda en el temps, on entenem que el pedagog/a i el psicopedagog/a son professionals essencials.

L’acompanyament que ofereixen els equips UAO es basa en la proposta d’estratègies, eines i recursos pedagògics per a la millora del benestar emocional de l’alumnat atès, millorant possibles situacions d’absentisme, prevenint l’abandonament i facilitant l’accés als aprenentatges i a l’èxit acadèmic, personal i social.

És en aquest sentit on pren rellevància la nostra figura. És imprescindible que els pedagogs, psicopedagogs i, en general, tots els professionals de l’àmbit de l’educació, ens posicionem com a agents del canvi educatiu, proporcionant una mirada integral cap a l’alumnat, entenent que el seu benestar emocional és part imprescindible també del seu desenvolupament acadèmic i social. Només una mirada oberta cap a l’alumnat i les seves famílies, entenent-los i veient-los com un tot, complex i divers, permetrà un acompanyament integral que serà la base per a un bon desenvolupament de l’alumne.

Sembla que el Departament d’Educació ho ha entès, i ha apostat perquè això sigui així, també dins el nostre sistema educatiu públic (almenys, de moment).

La proposta de les UAO és la d’uns equips que ofereixen un acompanyament periòdic a l’alumnat atès, la majoria de vegades un o fins i tot dos cops per setmana, això permet un seguiment molt intensiu que facilita el vincle dels professionals amb els alumnes i les seves famílies, i que permet un treball profund a partir del canvi de mirades, el reforç d’estratègies i la millora de la confiança i l’autoestima.

I com n’és d’important, al meu entendre, aquest canvi de mirades! Perquè en elles està la base del que percep l’infant i l’adolescent sobre sí mateix, i en base a elles construeix i seguirà construint el seu propi jo: el que s’espera de mi, el que es pensa de mi, el que es diu de mi, o el que ni tan sols es planteja de mi... Quantes vegades he sentit dir creences limitants als alumnes, provinents d’aquestes mirades negatives que, sovint sense mala intenció, però sí amb poca consciència de la rellevància que tenen, pares i professionals aboquem sobre els nostres infants de manera constant des de ben petits.

Per suposat, hi ha famílies i professionals amb mirades amoroses, empàtiques i facilitadores, per sort en conec un munt, però encara massa sovint trobem situacions en que, sense voler-ho, i més per desconeixement, falta de temps o d’estratègies, aquestes no són prou respectuoses com caldria. I és que educar és una feina intensa, molt apassionant i gratificant, però no és fàcil.

En aquest sentit, personalment sento que la clau està en la pràctica del no-judici: acceptar a l’altre sense jutjar-lo. Com podem fer un canvi de mirada que acompanyi veritablement, si els nostres prejudicis sobre aquell alumne, família o company (sí, també amb els companys emetem judicis habitualment) no ens deixen veure el que hi ha en el fons de les seves conductes?

Com podem empatitzar amb aquella persona que està tenint actituds que no ens agraden, i dir-li el que ens molesta d’ells d’una manera assertiva, si no som capaços de posar-nos al seu lloc sense jutjar-lo?

Així doncs, les UAO són uns equips que, tal i com jo ho veig, neixen amb aquesta premissa, la d’acompanyar sense jutjar, des de l’empatia, el respecte i la mirada amorosa i facilitadora, i amb l’objectiu no només d’oferir-la a l’alumnat, sinó de que aquesta s’estengui també a famílies i professionals, per tal que els infants i adolescents se sentin segurs, acompanyats, cuidats i respectats en totes les àrees de la seva vida.

Tenim una gran tasca per endavant, difícil, sens dubte, però que ja ha començat a caminar amb resultats ben visibles i positius; i és que, ni que un sol infant hagi percebut aquest canvi de mirada, s’hagi sentit acompanyat, hagi percebut la confiança dipositada en sí mateix i hagi millorat així la seva autoestima, autopercepció, autoconfiança i, en definitiva, el seu benestar emocional, ja haurà valgut la pena.

Només em queda agrair a tots i totes les professionals dels equips UAO de Catalunya la tasca tant meravellosa que han estat fent durant aquests mesos d’implementació del programa i esperar que aquest tingui una llarga vida, perquè com va dir Aristòtil: “Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut”.

 _____________________________

Data de publicació: 25/7/2022