RÀDIO ESTEL - J. GAMERO, VOCAL PEDAGOGIA I ESCOLA: "EL CATALÀ I L’EDUCACIÓ"

"El que pensem des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, és que la immersió lingüística, que ha funcionat durant més de trenta anys, i que actualment funciona malgrat els canvis socials, no pot venir imposada per una llei de fora. Ens hem d’atendre al que anomenem autonomia de centre, als projectes lingüístics de cada centre i la realitat cultural i social d’on està ubicat cada centre. Tot això, pedagògicament, seria coherent, però evidentment, nosaltres no entrem en discursos polítics."

"En els últims anys hem tingut 10 lleis d’educació, arribats en aquest punt, ens podríem fer moltes preguntes i qüestions, i aquesta sentència, si ho tinc ben entès, respon a una llei que ja no està en vigor. De totes maneres, una cosa són les lleis, i una altra, és que des de l’escola nosaltres hem de fer l’aplicació d’aquestes lleis, sempre passant pel filtre de la realitat i autonomia de l’escola. Sí que es podria veure objectivament com està el català a les nostres escoles i com està el castellà, i ens emportaríem moltes sorpreses. Tot això sense oblidar que tenim una tercera llengua que també és necessària, que és l’anglès."

"El català a l’escola, objectivament, parlant des de la meva perspectiva com a director d’una escola catalana amb anys de trajectòria, veiem que el català, cada vegada més, s’ha de defensar, però no acadèmicament, ja que els resultats són els mateixos en català que en castellà, i això és l’èxit d’una escola catalana. És cert que els nostres alumnes parlen més en castellà, i això es fa de forma objectiva. Per què parlen els nens més petits en castellà? Per què el que fan és jugar, i juguen a partir del que tenen al context. No oblidem que fa uns quants cursos tota la infància de Catalunya mirava el Club Super 3 i era l’ímpetu que tenien sobre informació i jocs. Avui dia amb les noves plataformes, sense disposar de les dades estadístiques, diria que un 90% són en castellà i un 10% en català, i els nens i nenes no hi entenen de lleis ni d’idiomes, entenen sobre jugar i passar-s’ho bé. Si han de jugar en castellà, juguen en castellà, i si han de jugar en català, juguen en català."

"També tenim la versió que moltes famílies posen les plataformes de sèries i pel·lícules en anglès, i el català està perdent molt territori i estem en l’obligació de garantir, ja que estem a Catalunya, la llengua vehicular de les escoles, que és el català."

"Avui en dia es parla molt de la segregació escolar, i es tracta de garantir que tot el nostre alumnat parteixin de les mateixes condicions un cop surtin de l’escola. Si jo estic vivint en una ciutat, en un àmbit en què l’ús del català és minoritari, el que ha de fer l’escola és potenciar el català, ja que això és cultura i valor, i els nens i nenes quan surtin de l’escola dominaran el català. No podem perdre oportunitats envers alumnes que ho tenen més fàcil."

"Pedagògicament parlant, sense entrar en àmbits de lleis, és important que les escoles tinguin un bon projecte lingüístic que facin honor a l’autonomia de centre, estudiar la realitat de l’entorn i aplicar."

"Els alumnes no entenen de tants per cents, l’educació no és un número, sinó que es tracta d’un procés i acompanyament que ha de venir marcat per uns indicadors objectius que hagi establert l’escola, no des de fora. Més quan veiem dia a dia que el català va perdent molt terreny a les escoles, simplement per l’entorn."

"Hem d’oblidar l’escola tradicional, actualment treballem per espais i situacions d’aprenentatge, ja que donen molt de si, perquè l’alumne pot escollir, en acabar un projecte, exposar-lo en català, castellà o en anglès. No mirem el tant per cent, però sí que garantim als alumnes que tenen més dificultats en una llengua potenciar-la per a que l’utilitzin i puguin obtenir un resultat òptim."

"Nosaltres, les escoles, depenem del Departament d’Educació, i és un òrgan que vetlla pel nostre assessorament i pel compliment de les lleis. Sense comptar-ho, estic convençut que moltes escoles fan més del 25% en castellà. Ara, haurem de fer nous indicadors d’avaluació de l’ús de les llengües sense mirar el número i segur que en molts moments del dia es pot fer ús d’una llengua o d’una altra, però no parlem d’àrees. Per l’escola tradicional que treballa per àrees és fàcil, tanmateix, nosaltres treballem per espais d’aprenentatge, projectes, etc., i amb la llei LOMLOE que va pel camí del treball per competències treballant la globalitat i seguint el procés de cada alumne. Estem en el segle XXI quant a pedagogia i ens estan imposant uns criteris que serien del segle XX."

"Penso que és una manca de respecte envers les escoles i a la pedagogia. S’ha de valorar i potenciar, veient el projecte de cada escola i el seu context. No es tracta de fer fotocòpies en castellà o que la/el mestre/a parli durant unes hores en castellà. Això no és potenciar una llengua, una llengua s’ha de viure."

"Els pedagogs/gues no som partidaris de posar barreres. S’ha de mirar bé quin és l’objectiu final perquè els nostres alumnes siguin competents i puguin afrontar qualsevol situació de la vida amb garantia d’autonomia. A partir d’aquest objectiu final, nosaltres desplegarem les escoles pedagògicament en el nostre currículum, que depèn de cada escola, municipi i zona, per potenciar i evitar les segregacions."

"És bo mirar la globalitat i potenciar realment una escola inclusiva que no segregui, una escola catalana impulsant la igualtat de resultats."

"No parlaria de revolució pedagògica, ja que de moment sembla que les escoles estiguin apartades i esperem que ens vinguin solucions de fora, i no ens hem d’oblidar que Catalunya és innovació pedagògica des del segle XX. A Catalunya hi ha un moviment molt important i penso que, pedagògicament parlant, hem de dotar de recursos les escoles, perquè partim de bons projectes pedagògics, però per manca de context o realitat no es poden dur a terme. Aquest curs és especialment significatiu, perquè és un curs del qual sortim de dos anys de pandèmia, on l’escola catalana ha fet un sobreesforç per estar a l’altura, els professionals s’han reinventat contínuament... És com si deixéssim una història i en comencéssim una altra. Sempre estem a primera línia de batalla."

"La situació és un pèl explosiva. És lògic, ja que s’ha d’aplicar la LOMLOE i hi ha un canvi curricular. El professorat, no sé si és correcte utilitzar la paraula, però està un pèl "cremat", perquè invertim molts esforços, evidentment tenint en compte que el més important és l’alumnat, tanmateix, no rebem un reconeixement, sinó tot el contrari, amb el tema del castellà, depenem del Departament d’Educació, tanmateix, a primera línia hi estem els directors d’escola i el professorat. Quines conseqüències pot tenir això a quinze dies d’acabar el curs? És una situació bastant complicada, no ens deixen tenir ni llibertat ni autonomia per a treballar. Per a poder treballar i veure resultats hem d’estar en calma i això és el que li fa falta a l’escola catalana. Cal que cada escola faci el seu camí, que s’escoltin més la part pedagògica, la part política, la part de les xifres, de context... Que quan hi hagi un canvi de govern a nivell estatal, no ens canviïn la llei. Estem una mica cansats també que, per molt que tinguem autonomia, ens van canviant les lleis i nosaltres ens trobem al mig. El que sí que és cert és que l’escola es fa dia a dia i el projecte és de l’escola."

ESCOLA LA INTERVENCIÓ COMPLETA AQUÍ (A partir del minut 39:30)