INICI > El COPEC > Relacions institucionals > Universitats
ESTUDIANTS DE PEDAGOGIA COMPROMESOS AMB LA HISTÒRIA, LA CULTURA I EL MAR...
Estudiants de 2n del Grau de Pedagogia de la UB, com a part del seu aprenentatge organitzen la jornada: "LA HISTÒRIA, EL TEATRE I EL MAR: L’equilibri harmònic per expressar la cultura de generació en generació", que tingué lloc el 15 de març de 2022, al Palau de les Heures.
Una jornada dedicada al mestre i pedagog ANTONI BENAIGES, de Montroig del Camp, que va ser mestre rural al poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) durant la II República. Un mestre que, com molts, de forma anònima van aportar innovació i sentit crític a una petita població i que van ser represaliats i assassinats en la guerra civil,
El context de la Taula Rodona ve emmarcada per l’obra teatral "El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, que relata una història de vida", rescatada de la memòria arran del projecte liderat per Sergi Bernal el RETRATISTA, que ha tingut com a objectiu estrènyer vincles entre la Pedagogia i l’Art, que ha donat pas a una exposició en el Museu Marítim de Barcelona.
Sergi Bernal, impulsor del projecte "El mestre que va prometre el mar", va compartir com arran de l’exhumació d’una fosa comú a, va conèixer la història del mestre Benaiges que vivia en el record dels seus alumnes 85 anys després. Segons Bernal: "un pedagog, el mestre Benaiges, que va portar l’any 1933 la impremta de Freinet a l’aula per a què els seus alumnes poguessis expressar-se i difondre el seus pensaments i les seves inquietuds. Tota una revolució en un poble de poc menys de 200 habitants, mal comunicat i sense infraestructures."
Enric Ciurans catedràtic d’Art, considera al mestre Benaiges un heroi i que com molt herois, moren i son oblidats. Tant l’obra de teatre, en la seva versió d’història de vida, com l’exposició sobre el mestre, ha permès que coneguem a Benaiges i el seu llegat. Un gran llegat en forma de llibretes escolars que pretenien deixar empremta del que pensaven i vivien els seus alumnes. El mestre Benaiges va prometre que veurien el mar, cosa que no va ser possible per l’esclat de la guerra i del seu assassinat.
Mireia Mayoles, cap del Departament d’Educació del Museu Marítim, defensa la funció social i activista dels museus, més enllà de la funció de divulgació. Es pregunta "Què hauria passat si aquests nens/nenes haguessin pogut anar a conèixer el mar"
Rosa Rodríguez, presidenta del COPEC, i moderadora de la Taula, fou l’encarregada de fer-ne la introducció:
"Bona tarda, moltes gràcies per comptar amb el Col·legi Oficial de Pedagogia per moderar aquesta TAULA DE LUXE. Taula que han organitzat els estudiants de 2n de pedagogia de l’assignatura "Innovació i Desenvolupament organitzatiu" de la UB, a qui felicito pel suport i la logística de l’acte. I ho han fet amb l’acompanyament del seu professor el Dr. Jordi Puig, un pedagog compromès amb la pedagogia que des de la creació del COPEC, ara fa 20 anys, treballa pels pedagogs i pedagogues, i des de fa 8 anys presideix el Consell Social del nostre Col·legi.
Una Taula de reflexió i debat al voltant de la CULTURA, l’ART i la PEDAGOGIA, una vinculació necessària per a posar en valor la important tasca que han fet al llarg del temps mestres, professorat i pedagogs/gues, des de l’anonimat, han contribuït a l’educació de generacions d’infants i adolescents d’arreu, i que han de ser referents per a les futures generacions de pedagogues i pedagogs.
La PEDAGOGIA és la CIÈNCIA de l’educació i és també l’ART d’educar. La Pedagogia és la ciència que aborda els processos i fenòmens educatius, socials i culturals, bevent d’altres ciències, com pot ser la història, la sociologia, la política.... i l’ART, en aquest marc la Pedagogia és l’art d’educar tot unint ètica i estètica, com veurem avui.
No ens càpiga el menor dubte que l’art és un recurs pedagògic de primer ordre i les arts escèniques com el teatre i el cinema, o les arts gràfiques com la impremta de Freinet, és una oportunitat per al desenvolupament creatiu dels infants i adolescents. Un recurs molt utilitzat tant en l’àmbit escolar com fora d’ell. El teatre permet l’abstracció i reflectir-se en la narrativa que s’està desenvolupant i que a través d’una acció pedagògica programada, els alumnes o participants, poden debatre sobre la història de vida que s’està -o estan- escenificant, un debat que és ric i que és aprenentatge en estat pur.
Com a pedagogues i pedagogs, tenim o estem tenint, una formació acadèmica potent i som molt bons en metodologies, però no ho podem saber tot, com passa en la majoria de professions. Per a treballar bé les arts escèniques com a estratègia pedagògica, a més de dissenyar l’acció pedagògica, hem de formar-nos o informar-nos en com portar un debat, com escenificar, per a aconseguir allò que ens hem plantejat, perquè el més important és que, com a pedagogues i pedagogs, saber quin objectiu es persegueix. Com segur heu treballat o esteu treballant en el GRAU DE PEDAGOGIA, cal sempre saber el QUÈ, el COM, i el PERQUÈ.
Avui, a través d’experts tenim l’oportunitat de redescobrir a ANTONI BENAIGES, i ho fem a través de l’ART en majúscules tot unint CIÈNCIA i ART, perquè allà on es genera coneixement, allà on es traspassa el coneixement de generació en generació, allà està present la pedagogia. Passo a presentar-vos als ponents de la taula:"
- Sergi Bernal, geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses, que es defineix com Artista Visual i autor del documental, creador del projecte Desenterrant el silenci, dedicat a la recuperació d’una història al límit de l’oblit. Amb el projecte "El Retratista" rescata, al peu d’una fossa comuna d’assassinats en 1936, la memòria del mestre mont-rogenc Antoni Benaiges Nogués. Sergi va impulsar el juliol de l’any 2018 al Museu Marítim de Barcelona, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i l’Associació de mestres Rosa Sensat, l’exposició que recreava l’escola del mestre, exposició per la que passaren més de 38.000 persones i va rebre el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Educació.
- Mireia Mayolas, llicenciada Geografia i Història i postgraduada en Direcció Estratègica de Museus i Centres Patrimonials. És Cap del Departament d’educació del Museu Marítim des de l’any 1995, on posa en marxa el programa pedagògic del MUSEU MARÍTIM, Departament que des del 2015 es convertí en l’Àrea d’Educació i Activitats que inclou, també, les exposicions. Engega les Jornades de Museus i Educació, que l’any 2019 van arribar a la la XXI edició. Una plataforma de reflexió entorn la funció educativa i social dels museus.
- Enric Ciurans, doctorat per la universitat de Barcelona amb la tesi "Universitat, cultura i teatre a la dècada dels cinquanta" , Director del Departament d’Història de l’Art Facultat de Geografia i Història. Professor agregat de la Universitat de Barcelona impartint assignatures de l’àrea de les Arts Escèniques. Membre del grup de recerca GRACMON dedicat principalment a la recerca a l’entorn de la Barcelona del 1900. L’Enric, col·labora habitualment amb la revista Serra d’Or i amb d’altres publicacions periòdiques. Es autor de llibres dedicats al Teatre Viu, Adrià Gual i Àngel Guimerà a banda de altres col·laboracions amb grups de recerca de l’Estat.
Data de publicació: 15/3/2022