VISIBILITZAR LA PEDAGOGIA EN FEMENÍ: DONES INQUIETES PER CANVIAR EL MÓN

Ponència de l’acte del DIA DE LA DONA, celebrat al COPEC el 3/03/2020

Dra. M. Concepció Torres Sabaté, professora de la FCEP-URV i Presidenta de la Comissió Deontològica del COPEC

Resum

• Les professions vinculades a la pedagogia i l’educació han estat ocupades per dones, però al llarg de la història són poques les que han estat visibilitzades en llibres i articles pedagògics.
• A les pedagogues se les associa als rols de cura, que tradicionalment es vincula a la dona, precisament per la relació de la pedagogia amb l’educació.
• La pedagogia és un àmbit altament feminitzat, dades del COPEC mostren que un 85% de col·legiades són dones, tanmateix no tenen igual representació als òrgans de decisió política i tècnica. 
• Aquest recull, no exhautiu i obert, vol ser una mostra de pedagogues al llarg del temps i llurs llegats. Dones que no han estat en càrrec de comandament directiu o polítics, tot i la rellevància de les seves aportacions.
• Avui #DiaDona2022, vull tornar a reivindicar la seva visibilitat en estudis, aules universitàries i llibres d’història.

Introducció

Una de les situacions que ha d’afrontar la dona i que directament afecta a la seva vida professional, sigui la que sigui, és el fet de que quan decideix ser mare, tant en el període d’embaràs com en el de criança, es veu afectada per la manca de polítiques positives que permetin o facilitin el combinar el treball i la família; i per tant el fet de ser mare frena el desenvolupament professional.

A les aules universitàries la formació en Pedagogia està majoritàriament ocupada per dones; de la mateix manera que hi ha campanyes per potenciar la inclusió de les dones en formacions de tecnologia, matemàtiques, ciències, etc. també caldria fer-ne per poder vincular homes a les professions relacionades amb la cura de les persones. 

A la història li costa visibilitzar la tasca pedagògica de les dones dins de la professió, tot i que han existit moments de la història, com el període de la II República que va permetre generar molt bones referents femenines en diversos àmbits.

Actualment quan busquem referents en l’àmbit de la pedagogia, sempre es destaca els pedagogs per damunt de les pedagogues, cosa que podem comprovar fent una mirada als continguts acadèmics relacionats amb l’educació. És un error històric que cal corregir i fer-ne justícia.

És un tema generalitzat, la dona ocupa pocs espais de decisió i molts de base, per això a les universitats, com en altres organitzacions, hi ha moltes docents, però poques deganes i menys rectores.

Alguna de les causes pot ser els 40 anys de dictadura que invisibilitza el potencial de la dona en la política, societat, educació, etc.

És per això que cal posar de manifest la paradoxa que es dona en una professió com la PEDAGOGIA en què la presència de la dona és molt massiva, en canvi en els llocs de decisió és molt minsa. Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) ens donen la dada que el 85% de les persones col·legiades són dones.

Es van fent petits passos per aconseguir que les dones puguem ocupar càrrecs de decisió en tots els àmbits, però sabem que “la història és lenta i no tractat bé a aquells/es qui la volen accelerar”.

El COPEC ja fa anys que treballa per a aquesta igualtat, formant part de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial Catalana, participant en espais de debat i reflexió al voltant de la dona; però també calen esforços des de l’administració, el poder dels polítics i els mitjans de comunicació que sempre poden ajudar a trencar els estereotips que releguen la dona a tasques d’atenció i cura a les persones. Cal posar en valor la pedagogia, no com una extensió d’aquest rol, sinó com a clau per la transformació i la justícia social. 

En els dos apartats següents mostrem algunes de les dones, amb un reconeixement internacional, nacional i de Catalunya, que son pedagogues o han aportat el seu bon fer des d’altres camps cap a la pedagogia. Per poder-les situar en el temps indiquem el seu període vital en cada parèntesis amb algunes de les seves importants aportacions, els anys ens ajuden a veure el període en el que han hagut de lluitar i podem pensar en les dificultats en les que s’ha pogut trobar, ja que moltes d’elles han format part d’una societat excessivament patriarcal construïda amb i pels homes. 

Dona i pedagogia des de la història i d’arreu del món 

Algunes de les dones descobertes i visibilitzades molt més tard del seu moment històric van ser : Hipàtia d’Alexandria, filòsofa, astrònoma, i matemàtica. No hem estudiat mai als nostres llibres a Macrina, Edesia, Asclepigenia d’Atenes i Sosípatra, totes molt vinculades a la filosofia. En el llibre “Audacias femeninas- Mujeres en el mundo antiguo” de Carlos Garcia Gual ens confirma aquesta realitat.

Totes les cultures han silenciat a les dones i al poder femení i queda molt ben concretat a l’obra “Sultanas olvidadas. La historia silenciada de las reinas del Islam” de Fatema Mernissi.

En l’àmbit de la pedagogia escoltem a les lliçons d’història de l’educació a algunes dones, poques, que han aportat quelcom innovador als processos educatius moltes vegades vinculades a l’escola o a l’educació formal, com Maria Montessori (1870-1952) pedagoga, científica, psiquiatra i primera dona italiana metgessa a la universitat als 26 anys; també és filòsofa, feminista i humanista. Revoluciona l’educació infantil a Itàlia i acaba essent reconeguda a tot el món com a impulsora del seu propi mètode.

Les Germanes Agazzi, Rosa (1866-1951) i Carolina (1870-1945) mestres i pedagogues que també van crear el seu propi mètode basat en la observació dels infants.

La María de Maeztu  Withney  (1881-1948) va ser pedagoga i feminista dedicada a la formació de joves universitàries amb la línia de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid, en aquesta ciutat la Mercedes Rodrigo Bellido (1891-1982) va ser una precursora a Espanya de la psicologia científica aplicada a l’educació especial i una de les primeres dones en formar-se en aquesta disciplina a l’Estat, obtenint l’any 1920 una beca per  ampliar estudis de psicologia i pedagogia a Suïssa i Ginebre, essent deixeble Édouard Claparède.

A Burgos, la Concepción Sáinz Amor (1897-1994) com a pedagoga, mestre i doctora en Filosofia i Lletres, va tenir com a un dels seus principals objectius, l’escola rural, per millorar la precarietat dels mestres fins a construir la innovació pedagògica amb nous mètodes. Gran precursora del mètode de la Maria Montessori, la pedagogia activa i la renovació pedagògica, també impulsora de les Misiones Pedagógicas.

Elisa Freinet (1898-1983) mestre i estudiant d’art, que juntament amb el seu marit Celestin Freinet va desenvolupar tècniques de pedagogia com la impremta escolar i la correspondència inter-escolar. A la majoria dels llibres no se l’anomena, només es parla de Celestin.

Carol Doris Chomsky (Schatz) (1930-2008) lingüista i pedagoga que va investigar com els infants desenvolupen la comprensió i l’estructura gramatical amb la seva llengua materna.

Rebeca Wild (1939-2015), filòloga i pedagoga que ha treballat des de la pedagogia alternativa, fundant el Centre Educatiu Pestalozzi “Pesta” a Equador. Ha defensant sempre a l’infant, el respecte als seus ritmes d’aprenentatge i la utilització de materials creant ambients favorables a les necessitats i els interessos dels infants.

Dona i Pedagogia a Catalunya 

A Catalunya també la història ens ha aportat grans dones vinculades a la pedagogia, algunes més conegudes que d’altres, i la llista seguirà creixent a través de les universitats i les entitats i institucions que treballen perquè així sigui.

Una de les primeres dones que trobem en els nostres llibres d’història de l’educació, és Rosa Sensat i Vilà (1873-1961),  mestre propera a la Institución Libre de Enseñanza i que la seva estada a l’Institut Rousseau de Ginebre li va oferir la oportunitat de conèixer les noves pedagogies de les escoles europees. Després va saber fer la divulgació  del seu bon fer, essent directora de l’Escola del Bosc de 1914 a 1930; del 1930 al 1939 directora del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar de Barcelona, reivindicant sempre la formació de la dona obrera i de la classe mitjana. Va acabar creant el col·lectiu de Mestres, liderat per la Marta Mata l’any 1965, l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

La mestre, pedagoga i escriptora Anna Rubiés  Monjonell (1881-1963), va ser la directora del Grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat. Va ser la introductora del Mètode Decroly als Països Catalans i sempre va estar vinculada a la renovació pedagògica.

Les Germanes Úriz Pi, Pepita (1883-1958) i Elisa (1983-1979) mestres, pedagogues i activistes polítiques de Navarra però amb gran implicació a  Catalunya, van fundar a Lleida i a Tarragona el sindicat de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament. Han estat referents en la renovació pedagògica del segle XX per promoure la igualtat d’oportunitats per a tots els infants.

La biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona, Margarita Comas  i Camps (1892/97-1972), va ser una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat dels drets socials i de les dones i va estar vinculada a la Institución Libre de Enseñanza.

L’Àngels Ferrer i Sensat (1904-1992) mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals. Explicava a través de l’ensenyament la seva manera de veure el món.

La mestra i política, Maria Rúbies i Garrofé (1932-1993), es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona, va estar sempre compromesa amb l’educació, la reconstrucció del país i amb la renovació pedagògica, traspassant aquestes inquietuds a l’administració per promoure el canvi.

A través de la seva tasca de docent, com a mestre i pedagoga la Pepita (Maria Josepa) Casanellas i Escofet (1922-2007), descobreix el Moviment de Renovació Pedagògic a través de Maria Codina (dona del pedagog Artur Martorell). Ella tenia clar que per sortir de la situació en la que es viva en aquell moment, calia educació. La seva implicació en l’educació la va portar, juntament amb Marta Mata a fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, activista vers una escola catalana, l’any 2006 rep la Medalla d’Honor de Barcelona.

Un dels referents per a Catalunya ha estat la Marta Mata i Garriga (1926-2006), pedagoga, diputada i senadora, arribant a ser presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Gran impulsora de la renovació pedagògica i sempre en defensa de l’educació pública, el que ella en diu “l’escola bona per a tots”. Preocupada per la formació del mestre participa en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona. El fet d’impulsar el moviment de les ciutats educadores la porta a viatjar per Estats Units, Argentina, Colòmbia, Suècia, Suïssa, etc. cosa que l’ajuda a tenir una visó de l’educació més global i que sabrà utilitzar pel bé de l’educació.

Des de la poesia l’escriptora Joana Raspall i Juanola (1913-2013), lexicòloga i bibliotecària treballa per apropar aquest gènere literari als infants i joves per aconseguir l’estima a la literatura pels més petits.

Vinculant la pedagogia al medi i a les ciències la Rosa M. Villalbí i Villalbí (va morir el 2013), biòloga i pedagoga va ser la precursora de metodologies didàctiques en medi obert a través de l’experimentació per l’aprenentatge de les ciències. Sempre considerant la formació com a factor per reconèixer a la dona i els seus drets.

L’Àngels Galino Carrillo (1915-2014), va destacar com a pedagoga en l’estudi de la historia de l’educació, també es va vincular a la política educativa espanyola, essent la primera dona a aconseguir una càtedra universitària per oposició l’any 1953. Laica teresiana que portar la direcció de la congregació durant un temps.

La mestre Maria Martorell i Codina (1923-2015), va ser directiva del moviment coral a Catalunya, treballant per transmetre el gust per la cultura a joves i infants formant part de l’Institut Municipal d’Educació i les escoles municipals de Barcelona.

Iniciant ja el contacte amb les noves tecnologies, la mestre i pedagoga Carme Barba i Corominas (1946-2014), va ser cofundadora de l’Associació Catalana de Webquest i impulsora de la formació del professorat i de l’alumnat en cultura digital.

Al Camp de Tarragona la mestre, actriu i pedagoga Rosa Gairal Llaveria (1939-2014), impulsà el Moviment de Renovació Pedagògica formant part de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Nomenada filla predilecte per l’Ajuntament de Tarragona l’any 2003.

La creadora de la Fundació Jaume Bofill Roser Soliguer i Valls (1922-2020), també pedagoga i directora de l’Escola Santa Anna , va basar el seu model educatiu amb l’interès de l’infant i sempre en contacte amb la realitat del món. Un bon nombre de premis destaquen la seva labor: Premi de la Creu de Sant Jordi l’any 1997, Medalla d’Or de Barcelona el 2002 i Medalla President Macià el 2003.

L’art i la pedagogia també han tingut relacions importants amb Rosa Gratacós  i Masanella que neix el 1933, és doctorada en Belles Arts, i és professora i pedagoga. Pionera en la millora i revalorització de la formació artística al sistema educatiu català, i en el seu treball sobre la percepció de l’art en les persones cegues.

La Maria Dolors Renau neix el 1936, és psicòloga i pedagoga vinculada a la política, l’educació i al feminisme. Va ser directora de l’Escola d’Educadors Flor de Maig i directora general de Protecció Jurídica del Menor al Ministeri de Justícia. Se li han atorgat un seguit de reconeixements com la Medalla al treball President Macià l’any 2008 i la Creu de Sant Jordi el 2011.

La geògrafa i pedagoga Pilar Benejam Argimbau neix el 1937 i des del 1972 és catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb participació activa en l’etapa constituent d’aquesta universitat essent la redactora del Manifest de Bellaterra, amb el que se li va atorgar la Medalla de Bronze de la institució. Sempre vinculada a la didàctica de la geografia i a les reformes de la formació del professorat a Catalunya i Espanya. Amb reconeixements importants com el Premi Ramon Llull el 2003, Premi Jaume Vives el 2004, Creu de Sant Jordi 2004 i premi Emili Darder per la seva dedicació a la formació del professorat.

La química Núria Solsona Pairó, nascuda l’any  1953 es va doctorar en Ciències de l’Educació realitzant la seva investigació en coeducació i història de la ciència. Una de les seves reivindicacions sempre ha estat el demanar fer més presents les dones científiques a les aules.

La pedagoga i inspectora d’educació Margarida Muset  i Adel, nascuda al S.XX, ha treballat per l’escola catalana integradora, laica i activa. Va ser sòcia fundadora de la Societat Catalana de Pedagogia, i una de les ideòlogues de la immersió lingüística. Va ser la segona directora del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC).

L’Anna Forés Miravalles, va néixer l’any 1966, és pedagoga i escriptora. Exerceix de professora a la Universitat de Barcelona, centrant la seva trajectòria en els temes de la resiliència i la neurodidàctica.

L’activista i pedagoga Diana Riba i Giner, neix l’any 1975, i lluita pels drets civils i vinculada a la política catalana, té un recorregut important pel seu treball a la Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) fins a eurodiputada el 2019.

També amb vinculació a la política, i concretament com a regidora de l’ajuntament de Barcelona, la pedagoga  nascuda l’any 1975, Mercè Homs i Molist s’implica buscant les millores municipals.

La llista no s’acaba i segur que hi ha moltes pedagogues que no he citat, avui #DiaDona2022, vull afegir més pedagogues catalanes per anar engroixint la llista de pedgogues que cal reivindivar i visibilitzar:

Con Dolors Bassa i Coll, nascuda el 1959, mestra, psicopedagoga i política catalana, Activista sindical vinculada a moviments progressistes. Va ser consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya.

Continuo Maria Dolors Sabater i Puig, neix el 1960, pedagoga, activista social i cultural i diputada del Parlament de Catalunya, llarga trajectòria en les lluites socials, l’activisme, l’associacionisme, el voluntariat i l’ecologisme.

I aquest 2022, tanca la llista, Eva Bach Cobacho, va néixer el 1963 ,pedagoga i escriptora, una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya, la seva producció literària és extensa.

També es podria fer un llistat de dones que destaquen per la seva vinculació amb la pedagogia com ho mostren les següents publicacions:

Al llibre “Dones i Pedagogia” de Mar Galceran i Conrad Vilanou, ens presenten a algunes d’aquestes dones des de les seves perspectives professionals i personals incorporant també a María Zambrano Alarcón (1904-1991), amb la seva pedagogia estètica; Dolors Moncerdà i Vidal (1845-1919) per la seva contribució en l’àmbit de la pedagogia i també en l’àmbit social; M. Paula  Montal i Fornés (1799-1889) i la Maria Raventós i Fatjó (1897-1951)  pel seu treball vers la promoció i l’educació de la dona; i l’Alberta Giménez Adrover (1837-1922) que destaca per la seva tasca vers les futures Mestres a les Illes Balears.

Algunes mirades més que podrien completar aquest llistat les podem trobar a les dues publicacions “Pedagogia amb veu de dones” (Nadal 1999) i “Pedagogia del segle XX en femení” publicat per la Universitat de Barcelona (Nadal 2000), que ens parla de Mary Wollstonecraft, Concepción Arenal, Ellen Key, Virginia Wollf, Hannah Arendt, Mercè Torrents, M. Àngels Anglada, Carme Karr, Edith Stein, Gabriela Mistral, Lucila Godoy, Rosa Roig, Carme Isern, germanes Macau, Maria Aurèlia Capmany, Dolors Canals, Carme Aymerich, M. Teresa Codina i Hélène Cixous. Totes elles amb destacades innovacions i reivindicacions del paper de la dona a la societat i al món. 

La pregunta que ens podem fer per finalitzar aquest llistat, que  a més, es manté obert perquè encara ens queden moltes dones pedagogues o vinculades a la pedagogia per incorporar a la nostra historia, és: 

Perquè no les tenim ja inscrites en els nostres llibres o quaderns de treball en la docència de les universitats? Perquè trobem poca recerca sobre aquests personatges que han aportat grans continguts per fer evolucionar l’educació arreu del món i al nostre país?.

Som nosaltres mateixes les que les hem d’incorporar en els nostres discursos i en les nostres bibliografies científiques formant part de la nostra pròpia veu. 

Algunes conclusions finals 

Una de les característiques que moltes d’aquestes dones tenen és que han après dels seus viatges i tota la saviesa que han acumulat al llarg de la seva vida compartint-la i plasmant-la en els seus projectes professionals.

Sempre el seu objectiu s’ha enfocat cap a la renovació pedagògica buscant models centrats en els interessos dels infants i generant metodologies actives que ja estaven definides en tot el Moviment de l’Escola Nova de finals del S.XIX.

En moltes ocasions han tingut un merescut reconeixement a través dels premis que se’ls hi ha atorgat, però això encara no ha estat suficient per fer-les més conegudes en l’àmbit de la pedagogia.

El compromís vers la societat també és una de les característiques que moltes de les dones referenciades tenen com a tret d’identitat. La seva tasca professional va més enllà del treball arribant a compromisos polítics, socials vers la igualtat, els drets dels infants, etc. Dones inquietes per canviar el món, innovadores i compromeses.

Com a dones han estat lluitadores pel seus drets i cada una d’elles ho ha fet amb rigorositat i contundència per aconseguir el camí cap a la igualtat, sobretot de les dones i de les nenes

Des de diferents disciplines com la geografia, la química, la llengua, etc. s’arriba a la pedagogia quan realment hi ha un interès per voler difondre i compartir els coneixements específics d’aquestes, per tant la pedagogia és un element clau pels processos de formació i d’ensenyança-aprenentatge a tots els nivells.

Encara avui, massa sovint s’associa  a la dona els rols de cura que tradicionalment se’ns ha adjudicat, i així també ha passat en relació a la pedagogia, per aquest motiu és necessari donar veu a les pedagogues que han de reivindicar totes les seves capacitats i una diversitat d’espais que sabem que podem ocupar i gestionar amb èxit. Cal incorporar en els plans d’estudi, sobretot quan parlem de pedagogia i d’educació a totes aquestes dones, i així reparar una injustícia històrica.

És necessari posar en valor la pedagogia com a clau per la transformació i la justícia social. Hem de posar les eines a les mans de les persones perquè siguin elles mateixes les que generin el seu propi creixement.

S’ha de continuar educant per la convivència i la igualtat d’una forma transversal, des de les famílies, l’escola, les entitats socials i professionals, les universitats, les empreses públiques i privades, els mitjans de comunicació i sobretot fent implicar polítiques que ho afavoreixin i ho facilitin per aconseguir el respecte per a totes les diversitats de gènere.

Com moltes de les dones professionals hem de seguir lluitant per situar-nos en els llocs de responsabilitat que ens correspon. L’any 2019 des de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial Catalana que agrupa a dones professionals de més de 40 col·legis de tot Catalunya i de sectors tan diversos com el tecnològic, sanitari, social, ensenyament, jurídic, econòmic i de la comunicació, van presentar un estudi on es destaca com les dones es troben en complexitats i problemàtiques semblants en quasi tots els sectors professionals:  estem en rols de gestió i no de lideratge; la complexitat per trencar l’anomenat “sostre de vidre”; la complexitat de compaginar vida laboral i vida familiar...

Finalitzem amb algunes aportacions del Diari de l’Educació publicat pel Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya en el seu homenatge a les pedagogues oblidades: La pedagogia, per tant, té el gran repte de plantar la llavor del futur. “L’educació al llarg de la vida és una construcció continuada de la persona humana”, va assenyalar Mata, parafrasejant a la pedagoga Maria Teresa Codina. “L’educació és cada dia, cada moment de la nostra vida. En aquest sentit, el paper de les mestres i pedagogues és vital”.

Fonts de consulta 

• Campanya COPEC 2021 "Ambaixadors/res de la Pedagogia" https://pedagogs.cat/reg/ca/5004 (consulta 7 de març de 2022)
• Diari de l’Educació https://diarieducacio.cat/20-pedagogues-que-han-revolucionat-leducacio-a-catalunya/   (baixat el 9 de març de 2020) 
• Diari de l’Educació https://diarieducacio.cat/un-homenatge-a-les-pedagogues-oblidades-/ (baixat el 9 de març de 2020) 
• Diversos (Coord.) Heras P. i Vilanou C. (1999). Pedagoggia del degle XX en femení. Publicacions Universitat de Barcelona.
• Diversos (Coord.) Heras P. i Vilanou C. (2000). Pedagoggia del degle XX en femení.
• Galceran, M. I Vilanova C. (2013). Dones i pedagogía. Editorial Claret.
• Garcia Gual, C. (2019). Audacias femeninas. Mujeres del mundo antiguo. Turner Publkicaciones.
• Martorell M., Marquès S. i Agulló M.C. (2018). Pioneras. Historia y compromiso de las hermanas úriz Pi. Editorial Txalaparta.

Data de publicació: 8/3/2022