IVAN AGUILERA: "LA MEDIACIÓ LIGÜÍSTICA I CULTURAL"

Iván Aguilera Ribes (*)
Estudiant Afiliat núm. 415
Barcelona, gener de 2021

L’arribada d’alumnes estrangers als Centres Educatius genera situacions complexes quan l’infant nouvingut no parla ni entén la llengua del país.  Aquí el pedagog/a és de gran ajut per fer possible la comunicació entre alumnes nouvinguts, docents i companys/es d’aula 

En els últims anys, la mediació lingüística i la mediació cultural s’han convertit en un exercici cada cop més utilitzat en els serveis i institucions educatives, aquesta tasca es porta a terme per un mediador/a o per un expert/a en l’àmbit de la mediació. Avui dia, la pedagogia molt present en l’àmbit de la mediació, els pedagogs/gues expertes/tes en mediació, poden intervenir en totes aquelles situacions on es requereix una mediació per a facilitar la gestió entre les parts implicades, a més, pot ajudar a la intervenció de terceres persones entre parts etnoculturalment diferenciades per tal d’ajudar a resoldre un conflicte intercultural.

En tots aquells llocs on s’han relacionat persones o grups de persones amb idiomes, creences, costums, codis culturals, etc. heterogenis ha sorgit la necessitat d’un intèrpret o traductor per a poder intervenir entre les parts per a resoldre el conflicte.

És aquí on la figura del pedagog/a pot ser de gran ajuda per tal d’intervenir en aquest "conflicte" i fer possible una comunicació efectiva entre els alumnes nouvinguts, el personal docent i companys/es de l’aula. El contacte entre persones d’altres cultures pot ocasionar incomprensions, comportaments disruptius, etc. per la raó del desconeixement mutu, l’absència de respecte i altres actituds.

Seguint amb l’àmbit educatiu, el terme mediació entre famílies nouvingudes i institucions escolars comporta tres significats i tres tipus de figures mediadores (Cohen-Emérique, 1989)(**): en primera instància, evoca la figura intermediària i d’enllaç en situacions en què, més que conflicte, el que hi ha es dificultat de comunicació (la tercera persona o mediador/a, és, doncs, la que facilita la comunicació). La segona part és la que està encarregada de facilitar la reconciliació entre les persones, i per últim, en tercer lloc, la mediació és entesa com un procés creador pel qual es passa d’un estat inicial a un canvi, que implica una transformació, és a dir, un procés dinàmic actiu, comparable a un catalitzador. 

En conclusió estaríem parlant que en un Centre Educatiu es poden donar situacions no desitjades, generades pel desconeixement entre les cultures de les famílies nouvingudes i la cultura del país d’acollida i, per extensió, la del Centre Educatiu. On la figura del MEDIADOR/A lingüístic i intercultural seria clau, més encara si aquest fos de la cultura d’origen, o coneixedor amb profunditat de la mateixa, i amb suport i acompanyament del pedagog/a. Ja que tant els mediadors/es com altres professionals com els pedagogs/gues poden contribuir a superar les carències del coneixement mutu i facilitar així la comunicació, l’intercanvi i la prevenció del conflicte.

_______________________________________

(*) Estudiant de Pedagogia en practiques al Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

(**) COHEN-EMÉRIQUE, M.: Travailleurs sociaux et migrants. La reconnaissance identitaire dans le processus d’aide, en CAMILLERI, C.; COHEN-EMÉRIQUE, M. (Dir.) Chocs de cultures: Concepts et enjeux pratiques de l’interculturel. París, L’Harmattan, 1989, pp. 77-115

Data de publicació: 21/1/2022