LA TERESINA SOCIAL APORTA HUMOR A LES CONCLUSIONS DEL IVCSSBE

CONCEPCIÓ TORRES SABATÉ (*)

Col·legiada núm. 200

Reus, setembre de 2021 

La Tresina Social ens ha regalat humor dins de la reflexió i rigor de tot el que s’ha tractat al VI Congrés de Serveis Bàsics i Especialitats, un humor sentit i entranyable que acaba dient-nos que ha sigut QUASI PERFECTE,  i recordant-nos que "Tot@s som iguals, tot@s som diferents, tot@s som persones!"

Estic jubilada però al barri faig una mica de tot (Pedagogia, Psicologia, Educació Social i Treball Social) de forma autodidàctica. 

Ja heu sigut ben valentes d’organitzar un congrés presencial, però totes ho necessitàvem, hi ha hagut una bona colla de pencaires dels 4 col·legis professionals al costat de la Comissionada, aquí no s’ha escaquejat ningú.

El títol, molt encertat: “Dependències al llarg del cicle vital”, hi tant sempre estem dependents de les hipoteques i els bancs, la moda, la publicitat, la teva cap, les noves tecnologies.....

La conferència inaugural molt rica i filosòfica amb Amador Sabater, però: Tothom ho va entendre? El possible és allò programat i acceptat; i l’impossible és la pràctica d’emancipació i transformació. Aleshores si és millor estar al costat de l’impossible i ho aconsegueixo, aleshores passa a ser possible i ja he de tornar a buscar un altre impossible i això és un no parar. Quin embolic!

Després la va tornar a embolicar amb la praxis i la tecné que té tres dimensions: SABER (per això estem al congrés), TEMPS (anem sempre com a coets) i EFICÀCIA (ja està).

L’objectiu sempre ha de ser la TRANSFORMACIÓ. I si no te’n surts cap al psicoanàlisi.

Un consell: per ser tossut anar de vancaces a Zaragoza, que diuen que els aragonesos són molt tossuts. (És que l’Amador va dir que hem de ser tossudes). I també podem aprendre a dissimular “lalalala”.

Les taules, amb grans aportacions, jo he anat a la d’addiccions perquè a la meva edat encara tinc algunes cosetes per aprendre, és que tinc algunes preocupacions:

Seré acumuladora? És que tinc molts trastos per casa.

Ara sóc pacient, usuària, malalta, delinqüent...? Millor si em diuen PERSONA.

Les persones acumuladores que viuen en una residència, poden seguir acumulant? (pregunta d’una participant). La meva resposta: -No nena, si justet tenen un llitet i un armari compartit, com vols que acumulin?.

L’espectacle d’expressió corporal “Suspendida” està més que aprovat, només suspenen les qui han arribat tard.

Ha estat un congrés molt artístic amb alguna Quimera i fotografies.

Les comunicacions t’apropen a projectes concrets, i faig algunes propostes: que els avis/àvies que estem soles, un dia a la setmana també puguin tenir la companyia d’un gosset. I un altre fer un projecte perquè els bancs tractin millor a la gent gran, passen de nosaltres i ens engeguen.

Tinc clar que m’apuntaré a la dansa urbana del projecte 24/7, a la 24/8 o 24/9.

Si voleu crear un ambient tranquil, enceneu una espelma, jo ara ho faré a casa, i així també estalviareu en electricitat que amb el preu que té ens ajudarà a estalviar.

Un grup ha donat les gràcies a les famílies per un projecte amb les famílies i ha comentat que sense elles no hauria estat possible. –Doncs és clar, si és per les famílies hi ha de ser, molt evident.

A la conferència final he descobert o bé que els micros del Palau eren de Dinamarca o d’algun país nòrdic, perquè algunes conferenciants estaven a metres de distància; és allò de respectar l’espai íntim del micro.  O bé algunes ponents tenien al·lèrgia als micros.

Ha dit una cosa molt difícil per a mi, saber callar i escoltar a l’altre. Em sap greu però no callo ni sota l’aigua. Ha dit alguna cosa de respirar, doncs li dono tota la raó si no respiro em moro.

Ha comentat que si ets escoltat et motiven en positiu, i tot just ho ha dit quan jo parlava dalt a l’escenari i ella parlava amb la del costat. Li he hagut de cridar l’atenció.

El domini de la paraula et dona perspectives i eines per convèncer i així no caldrà que et facis el despistat. 

Tot ha estat “Quasi”, quasi perfecte. Recordo al meu amic Ramon que dibuixa quasi arbres, quasi cases..... i després s’ha atrevit a dibuixar quasi emocions fins hi tot quasi poesia... i tot perquè la vida és Quasi perfecte.

La nostra millor arma és la nostra feina. 

Seguim treballant així, us animo molt i quan us vingui a veure als vostres serveis, recordeu-vos de la Tresina Social i totes les Tresines del món. 

Totes som iguals, totes som diferents, totes som persones! 

Tresina Social

____________________________________________

(*) M. Concepció Torres, membre del Comitñe Científic del IV Congrés de Serveis Bàsics i Especialitzats. Doctora en Pedagogia i mestre. Professora titular de Pedagogia de la URV. Responsable dels Estudis de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

Data de publicació: 29/9/2021