ENS INTERROGUEM S/ DEPENDÈNCIA I AUTONOMIA DE PERSONES, PROFESSIONALS I INSTITUCIONS.

La dependència com a condició que afecta a tothom al llarg de la vida, tant en les manifestacions físiques, emocionals com educatives, és el tema que aborda el IV Congrés de Serveis Socials, des d’una mirada multidisciplinària, incidint en el procés de cura i vers la la interdependència en positiu.

El IV Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats -CSSBE- es realitza enguany després 1 any després del previst, per salvar els condicionants del període inicial de la pandèmia per la covid 19.

És un període en què s’incorpora, amb grans expectatives, el Pla Estratègic de Serveis Socials -PESS-, l’adaptació progressiva dels Objectius de Desenvolupament Social -ODS, que van calant en les prioritats personals i socials, o el recent Pla d’Acció del sistema de Protecció, entre d’altres propostes de llei en el camp social que seran de  referència en el Congrés.

El lema Les dependències al llarg del cicle vital. Enfortiment i Autonomia, ens fa protagonistes d’aquesta realitat i també ens suggereix i ressona al llarg i ample del treball en el marc social, tant des dels Serveis Socials Bàsics com els Especialitzats. 

La dependència com a condició que ens afecta a tothom, ja des del naixement fins a les diferents etapes puntuals de la vida, tant en les manifestacions físiques, emocionals i educatives, no faltarà la mirada multidisciplinària en el coneixement i el reconeixement de la vulnerabilitat, la fragilitat, les dependències i l’heteronomia. I, com a contrapartida,  sobretot s’incidirà en el foment del procés de cura i d’aprenentatge vers l’autonomia  “autos nomos” i la interdependència en positiu.

Prenent les dependències provinents del model educatiu, tant dins les famílies, docents o professionals del camp social, quan es fa ús d’un estil educatiu sobreprotector, sobretot, perquè ja dona les respostes als infants/alumnat/participants, aquest pot crear unes conseqüències en l’actitud i aptitud més depenent d’aquest paternalisme, i per tant, pot crear dificultats d’autonomia en la resolució de conflictes i en les habilitats de les relacions socials.

En altra mesura, els estils educatius autoritari o deixar fer, poden generar conseqüències en el desenvolupament autònom dels infants, joves o adults.

Pel contrari, també es pot educar per a l’autonomia, l’assertivitat, la capacitat de decisió i execució dins dels propis processos i subjectivitats.

Les relacions entre professionals i els/les participants (usuaris/usuàries) quan perllonguen un context paternalista, poc diferenciat, aquest pot ser que no permeti al participant afavorir l’autonomia, l’aprenentatge i el tancament de la intervenció professional quan s’escau.

També, el reconeixement de la necessitat de cuidar-se i de cuidar implica el compromís de les organitzacions i institucions per garantir els drets socials fonamentals a través de les planificacions metodològiques i recursos humans, formatius, econòmics i tecnològics necessaris, sinó volem caure en un exercici professional amb poca capacitat d’autonomia.

Però unificar el discurs de l’autonomia quan hi ha problemes d’habitatge, manca la salut i la situació econòmica és precària, ... no és tant possible si no s’incideix abans en els factors condicionants que  dificulten o condicionen el procés d’enfortiment.

Amb tot, l’autonomia en contextos complexes, avança quan hi ha interacció, participació, quan hi ha cura, quan s’atén i entén la intervenció com una xarxa en malla transversal i connectada per acompanyar tant la diversitat com la universalitat, quan es té en compte la malla familiar, i quan també s’incorpora la comunitat sempre que aquesta aculli les individualitats.

Amb la metàfora del Caball i La Font (Claxton, 1984, p.214) sabem que podem dur el cavall a beure a la font del coneixement, però no es pot obligar a beure d’ella. Serà ell mateix qui haurà de decidir satisfer la seva set obeint a les seves raons.

En el reconeixement que el/la participant ha de triar les pròpies decisions (que, quan i com), els/les professionals podrem accedir a l’acompanyament en aquest procés.

El 16 i 17 de setembre, al Palau de Congressos de Girona us rebrem presencialment o en streaming. Es parlarà de la teoria, la pràctica i la investigació sobre la temàtica de manera transversal, des de la comunicació dels interrogants i el debat participatiu.

Gràcies a la coorganització dels quatre Col·legis professionals de l’Educació Social, la Psicologia, el Treball Social i de la Pedagogia, representats en les quatre ales deltes del logotipus del Congrés, s’ofereix una quarta edició del Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats adreçat a les diferents disciplines del marc social enteses en sentit ampli.

Davant la necessitat de repensar i compartir la pràctica professional, la temàtica del Congrés, i la necessitat de resituar-nos constantment en el context actual, es crea un moment motivador per participar i trobar-nos en el IV congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats.

Trobareu el PROGRAMA ampli i atraient a la web cssb.cat, amb l’enllaç per poder-vos INSCRIURE, i gaudir de les dues conferències, les taules simultànies dels dos dies, les comunicacions també simultànies sobre projectes pràctics i activitats lúdico-socials molt interessants.

Ens retrobarem al IV CSSBE ja sigui presencialment al Palau de Congressos de Girona o per streaming!

 ___________________________________

(*) Pilar Morral García, Comissionada IV Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats

https://cssb.cat/  - css20@pedagogs.cat - #CSSBE -Tuiter i Instagram: @cssbe2021