“2020 - 2021. UN CURS MARCAT PER LA PANDÈMIA”

 La pedagogia de la incertesa i l’adaptabilitat com a protagonista a les escoles catalanes.

 El Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), a portes de la finalització del curs 2020-2021, fa balanç del que ha significat aquest curs escolar i la situació de les nostres escoles, un curs complex marcat per la pandèmia, on s’ha fet un gran esforç per mantenir-les obertes per part de pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, docents i professionals no docent, i de les famílies i alumnes.  Així com posar en valor les aportacions positives, i les dificultats, a l’organització de les mateixes derivades de la realitat excepcional viscuda, i en base a l’experiència analitzar el futur proper.

 Amb l’objectiu de donar visibilitat a la gran tasca feta dels equips docents i no docents de les escoles, des de la Vocalia de Pedagogia i Escola del COPEC, s’ha reflexionat al voltant de les següents qüestions:

 A partir de les valoracions i consideracions de la Xarxa d’Experts experts/expertes en Pedagogia i Escola, que dona suport a la Vocalia, i que han participat en l’elaboració d’aquest balanç pedagògic.

---

ALÍCIA PRATS PITARCH: Llicenciada en Psicopedagogia. Psicopedagoga Departament d'Orientació Educativa de l’INS CAN JOFRESA

Les mesures sanitàries, la confecció de grups estables, l’ensenyament no presencial i els confinaments grupals davant la detecció d’un cas positiu de COVID-19, han marcat el curs 2020-2021. Tirar endavant aquest curs acadèmic no ha estat fàcil, però hem anat fent camí, i podem concloure que hem superat les pors, les incerteses i les angoixes presents a l’inici de curs, així com també les diferents circumstàncies que s’anaven produint.

Els grups bombolla i la possibilitat de treballar amb ràtios més reduïdes, ha facilitat una major atenció pedagògica a l’aula i de major qualitat. Aquest fet va de bracet de l’augment de la dotació de personal docent, amb la creació de les places de reforç COVID. A banda, el plantejament educatiu híbrid ha possibilitat la introducció d’altres metodologies d’ensenyament-aprenentatge, incidint fortament en el treball de les competències digitals de l’alumnat i ajustant les programacions d’aula a la situació particular de cada un/a dels/de les alumnes del grup. 

Aquest curs excepcional ha implicat un vertader sobreesforç per als diferents membres de la comunitat educativa. L’alumnat d’ESO i estudis post-obligatoris ha vist afectada la seva quotidianitat pels efectes i seqüeles de la pandèmia, aflorant malestars que diversa índole (pors, angoixes, frustracions, apaties, desmotivacions, estats anímics depressius, autolesions…) què han tingut un gran impacte en la seva autoestima, dificultant el seu rendiment acadèmic. Caldrà incidir en l’atenció psicoemocional de l’alumnat, cuidant especialment de la seva salut mental, i facilitar noves estratègies i recursos per a què els equips docents, els pedagogs/gues, els psicopedagogs/gues... puguin seguir acompanyant als adolescents i molt especialment als més vulnerables. 

---

IGNASI BAU GIMÉNEZ: Llicenciat en Psicopedagogia. Director de Col·legi CreaNova - Learning By Doing

Aquest curs escolar ha començat amb la incertesa del moment i posant a prova, des de l’inici la capacitat d’improvisació i adaptació als canvis tant per part dels equips docents, les famílies i, sobretot, els alumnes.

La flexibilitat ha estat ‘la clau'per tal de poder combinar models d’instrucció no només de manera alternativa sinó simultàniament: presencial, virtual i el model híbrid han estat la tònica, atenent als confinaments preventius i necessaris que hem viscut tots els centres escolars.

La situació ens ha permès, quasi de manera obligada, fer una reflexió a fons del sistema educatiu en general, arribant a una anàlisi exhaustiva i franca del nostre entorn més proper, segons les nostres responsabilitats a cada una de les escoles. Aquesta reflexió ens ha de portar a millorar processos i marcar línies d’actuació clares i efectives a tots nivells i des de la pedagogia seguir acompanyant no només a nivell social sinó ser presents activament en l’educació i de manera destacada en les estratègies que han de permetre les solucions de l’impacte emocional d’aquest moment que ens ha tocat viure.

Aquest acompanyament emocional és la primera pedra que hem de posar en l’estructura educativa per realment cuidar als nostres infants, joves i adolescents (i les seves famílies). Cal fer una bona feina aquest final de curs i estiu perquè siguem tots conscients de la importància d’incloure estratègies i plans d’acció en aquest sentit com a part dels plans anuals de Centre on el focus sigui l’alumne/a, amb les seves necessitats, habilitats i particularitats, des de la tutoria, per exemple.

---

VICTÒRIA GÓMEZ SERÉS: Doctora en Pedagogia, vicepresidenta del COPEC. Orientadora i Docent a Secundària i Batxillerat a l’Escola Arabell

No cal dir que els fets més significatius d’aquest curs han estat els grups bombolla així com la freqüència de tancament d’aquests. Al llarg de l’any escolar ha estat una constant rebre notificacions de Direcció comunicant el tancament d’un grup per confinament preventiu o bé també l’absència d’alumnat per contacte estret amb algun positiu. Sense deixar de banda el Batxillerat amb el 50% de presencialitat i la pressió de les proves de selectivitat.

Aquests fets han posat al descobert la necessitat d’una formació digital per al professorat. És cert que cada cop més els docents som més tecnològics, que ens hem apropiat de l’ús de les pantalles i les connexions però des de la perspectiva pedagògica falta encara copsar l’ús pedagògic de tots aquests elements que tenim a l’abast. No n’hi ha prou en connectar-se per a fer classe o perquè l’alumne segueixi des de casa. Les competències digitals s’estan consolidant com a elements bàsics de l’espai educatiu. Per aquest motiu penso que en la societat del coneixement en la que estem immersos cal una formació competencial basada en el model TPACHK (Technology, Pedagogy and content Knoweldge) on al coneixement didàctic del contingut i sumem el contingut tecnològic pedagògic més el coneixement tecnològic del contingut.

L’organització escolar en grups més reduïts ha estat un encert, dit això el fet de perdre especialistes per a poder fer de tutors/tutores ha tingut una doble vessant interessant. D’una banda hem pogut descobrir docents molt preparats per a la tutoria i acompanyament que potser no havíem descobert però també hem pogut veure tutors/tutores amb poca formació per a desenvolupar aquest acompanyament i al mateix temps professionals poc preparats per a impartir matèries que fins ara estaven en mans d’especialistes.

De cara al curs vinent posaria l’esforç en la formació dels docents tant de primària com de secundària en dues vessants. Com ja s’ha dit en una formació competencial basada en el model TPACHK, donant prioritat al coneixement tecnològic pedagògic i el coneixement tecnològic del contingut.  En segon lloc, i encara més important que el primer en la formació del docents dels diferents nivells educatius- tant obligatoris com post-obligatoris- en tutoria i acompanyament dels alumnes i llurs famílies.

Cert que en molts casos és una funció de l’orientador/a (pedagogs/gues, psicopedagogs/gues...) del centre però qui primer ha de fer el cribratge, observar què passa, què li passa a l’alumnat ha de ser el tutor/a i intentar entendre’l, comprendre’l i acompanyar-lo al llarg del curs tant a nivell escolar com personal.

---

NÚRIA PEDRÓS PONS: Doctora en Pedagogia. Coordinadora d’Educació Infantil i Educació Primària al Centre d’Estudis Mireia

Sense cap mena de dubte es pot parlar d’èxit les mesures higièniques seguides per «garantir les entorns segurs i saludables» (gel hidroalcohòlic, termòmetre, mascareta, guants, ventilació, neteja i desinfecció, mampares, pantalles, dispensadors, itineraris,...).

Així mateix han funcionat els protocols d’actuació en els pocs casos de brots tant en l’alumnat com pel professorat, amb unes mesures clares aplicades en funció de l’evolució de la pandèmia. Val a dir però que amb diferències significatives segons el CAP adscrit al centre quant a l’aïllament de l’alumnat, les quarantenes, l’estudi dels contactes, l’establiment del «grup de convivència estable», el tancament i durada de les aules...

Per altra banda, la comunicació amb l’alumnat i el professorat ha estat mediatitzada per l’obligatorietat de l’ús de la mascareta. D’aquest ús n’han sorgit alguns col·laterals com la dificultat per escoltar i entendre els altres i de parlar amb claredat, fins i tot un gran nombre de docents ha optat per l’ús del micròfon sense fil de solapa, a banda que la utilització de les mascaretes ha originat al·lèrgies i ofecs.

La comunicació telemàtica també ha estat mediatitzada per les pantalles quant a les entrevistes i les reunions amb les famílies i entre l’equip docent, amb una manca de comunicació més espontània, personal i directa. La part positiva és que s’ha guanyat amb l’actualització digital i tecnològica de l’alumnat i del professorat així com de les famílies, ja que la modalitat on-line ha vingut per quedar-se tant en períodes de confinament com de presencialitat.

Un fet remarcable és que la manca del professorat especialista a les aules ha originat que el mestre-tutor únic, a més a més del currículum propi del seu nivell, assumeixi alguna de les especialitats segons el PEC de cada centre (la música, l’educació física, la robòtica, l’anglès, el francès, la biblioteca, ...) amb la conseqüent pèrdua de qualitat d’aquestes arts i disciplines.

Cal deixar constància de l’encert i viabilitat de les normatives concretes i adaptades a cada realitat escolar que varen dissenyar i organitzar l’estiu passat els equips directius, han resultat eficaces i eficients, i han estat ben assumides pels diferents agents de la comunitat educativa, donant tranquil·litat i ajudant a la presencialitat durant tot el curs.  Un bon exemple en són els protocols de mobilitat quant a les sortides i les entrades alternades, les direccionalitats i els espaiats de les escales i dels passadissos, els esbarjos esglaonats, els espais diferenciats per cada grup de convivència, l’aforament i utilització dels lavabos,... Tot ha funcionat amb tota normalitat, fins i tot, la millora en el funcionament dels menjadors ha estat palpable amb l’establiment dels torns i amb la reorganització de la capacitat de comensals en una mateixa franja, tenint en compte les distàncies dels grups estables.

El bon funcionament d’aquests “grups estables de convivència” ha generat, a nivell d’escola, un guany important en l’ordre, el soroll, la harmonia, l’organització, etc. però també cal esmentar que s’han perdut possibles interaccions socials i escolars entre l’alumnat. Per mitigar-ho s’han dissenyat els plans de tutoria, que han ajudat a l’acompanyament emocional i a la cura del benestar de l’alumnat i professorat amb especial control dels estats d’ànim, dels nivells d’ansietat i de motivació, del coneixement, exteriorització i control de les emocions,….

Pel proper curs cal seguir amb les mesures de d’higiene i seguretat que corresponguin al nivell de la pandèmia en cada moment però sobretot és molt convenient que el professorat especialista torni a impartir les seves disciplines; cal ampliar els departaments d’orientació psicopedagògica per tal d’atendre a la diversitat des de l’Educació Infantil; es fan imprescindibles les interaccions d’aprenentatge i lúdic-festives entre l’alumnat de diferents grups i nivells, així com la manipulació i utilització dels materials didàctic-pedagògics, de les aules i dels espais de l’escola; tanmateix caldrà poder sortir a l’exterior, i dur a terme les entrevistes i les reunions presencials amb les famílies i entre els equips docents.

---

LAIA PINILLA MONCLÚS: Llicenciada en Pedagogia. Coordinació i Assessorament Educació Infantil i Famílies – Centre Cosetes de no res

Ha estat un curs que es preveia de gran complexitat i que generava certa angoixa, inicialment. Si bé és cert que la complexitat hi ha estat, els equips coincideixen a dir que esperaven que fos "pitjor". Després d’un període d’adaptació i familiarització en el qual la presència de les famílies a les estances s’ha reduït dràsticament en comparació amb anys anteriors, ha arribat un període de calma. La vida dins l’escola ha succeït amb normalitat, malgrat la incomoditat de les mascaretes i l’impediment que han suposat, per exemple, per explicar contes on l’expressió facial és clau. En els espais familiars, en grups bombolla reduïts, la dinàmica no s’ha pogut mantenir. Dos moments, potser, a destacar serien l’onada de casos que va arribar després de Nadal, amb el conseqüent tancament de grups; i l’inici de la campanya de vacunació del personal educatiu i els efectes secundaris provocat per les vacunes.

Cal destacar dues qüestions relacionades, d’una banda, amb els grups bombolla i, de l’altra, amb la comunicació amb les famílies. Tots dos aspectes, malgrat que hi trobem una part positiva, tenen també una part negativa. En qualsevol cas, és interessant fer-ne l’anàlisi per tal de veure què en podem aprofitar i com podem pal·liar els desavantatges. En relació amb els grups bombolla, es percep que han facilitat la coneixença del grup, tant per part de l’educadora envers els infants com entre els infants mateixos. L’exclusivitat de la mirada ha aportat un grau de coneixement del grup i dels seus individus més acurat, exhaustiu i, en definitiva, profund.

Per altra banda, el fet que les famílies no hagin pogut ser presents als centres ni entrar a les estances, ha fet que els equips plantegessin altres vies de comunicació i de fer arribar la quotidianitat de l’escola a les famílies. Les reunions de grup per videoconferència, han facilitat l’assistència perquè han facilitat la conciliació i la ubiqüitat. Els equips han posat cura en fer documentacions del dia a dia a les estances per tal que les famílies se sentissin més a prop. Segons el centre, s’ha pogut mantenir certa presència de les famílies en moments concrets, com les entrades i sortides, però amb una organització que ha afavorit que aquests moments fossin més esglaonats i calmats.

La intenció pel curs vinent fa referència que les educadores del 0-3 no portin mascareta. Això és una millora important tenint en compte la necessitat de veure l’expressió facial completa de les persones de l’entorn en una etapa tan primerenca. Per altra banda, si fos possible la interacció dels infants entre nivells, es podrien tornar a recuperar pràctiques pedagògicament molt riques que s’han vist condicionades per a pandèmia i els grups bombolla. Tanmateix, en la línia del que explicava abans, seria interessant no perdre el fet de tenir moments de mirada exclusiva que permetin aquest coneixement profund dels infants als quals s’acompanya.

---

A TALL DE CONCLUSIÓ...

El curs escolar  ha estat marcat per la incertesa i adaptabilitat, la qual cosa ha afavorit la implementació a nivell global, d’una  pedagogia de caràcter holístic, que ha propiciat certs canvis que es van consolidant i que milloren el dia a dia de les nostres escoles.

Arriba el moment de valorar, tant a nivell organitzatiu com pedagògic què hem descobert i que ha sigut positiu per al curs així com quines han sigut les dificultats que caldrà reflexionar i donar-hi solució en el futur, amb lliçons apreses sorgeixen les propostes a tenir en compte per al proper curs.

Aspectes positius del curs:

Dificultats d’aquest curs:

Propostes per al proper curs.

Des del Col·legi de Pedagogia de Catalunya es vol fer un reconeixement als equips docents per la valentia,  compromís i resiliència en fer front a un curs tan complex, aconseguint ESCOLES OBERTES i SEGURES, malgrat les dificultats, reconeixement que fem extensiu als professionals no docents a les famílies i a tot l’alumnat, de totes les etapes del Sistema Obligatori i Post-obligatori.

Ara toca un merescut descans d’aquest d’un curs dens i intens, felicitem al Departament d’Educació  per apostar per les ESCOLES OBERTES i perquè el curs ha reeixit, demanant que les dificultats i limitacions amb les que s’han trobat els equips professionals puguin trobar resposta en forma de recursos tant econòmics com de dotació docent i no docent.

Així mateix, demanem al Departament que reforci la dotació de pedagogs/gues i psicopedagogs/gues per a què puguin seguir, des dels Departament d’Orientació i des dels Equips d’Atenció Psicopedagògica, recolzant als equips docents i a la direcció, a les famílies, i puguin seguit fent aquest acompanyament i suport d’atenció a l’alumnat, especialment a l’atenció a diversitat, tasca que li es tan pròpia, per assolir, junt amb els equips docents, la tan desitjada educació inclusiva i de qualitat.

L’ESCOLA, un SERVEI ESSENCIAL!

Els PEDAGOGS/GUES i PSICOPEDAGOGS/GUES, essencials a l’ESCOLA!

Salut i Pedagogia!

Junta de Govern (*)

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

21 de Juny de 2021

____________________________________

(*) Document elaborat amb el lideratge de la VOCALIA DE PEDAGOGIA I ESCOLA, amb la coordinació de  JOAN GAMERO (vocal de Pedagogia i Escola), i la participació de ALICIA PRATS, IGNASI BAU, M. VICTÒRIA GÓMEZ, NÚRIA PEDRÓS i LAIA PINILLA . Validat per la Junta de Govern el 21 de juny de 2021.

Data de publicació: 22/6/2021