INICI > Recerca i Comissions > Dona i Pedagogia
PEDAGOGIA I DONA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
EL PASSAT: UN LLEGAT DE DONES PEDAGOGUES QUE CAL POSAR EN VALOR
La María de Maeztu va ser una Pedagoga i Feminista que a néixer al 1881 a Vitòria. Va ser una dona privilegiada per la època ja que va néixer en el si d’una família amb un nivell sociocultural alt. Va poder començar a fer docència a l’acadèmia que la seva Mare tenia a Bilbao. La Maria era una dona inquieta que lluitava perquè les dones poguéssim tenir les mateixes oportunitats de formació i feina que els homes. Va se el seu propòsit recolzar a les dones inquietes i per aquest motiu va impulsar la “Residencia de Señoritas” al 1915 a Madrid. La Maria de Maetzu ens va deixar un llegat pedagògic arran no només de la seva experiència com a pedagoga sinó també gràcies als seus viatges per conèixer altres models pedagògics i gràcies a les seves conferències arreu del món. És una realitat que hi ha més dones pedagogues com ella, no estan prou en el imaginari de totes nosaltres. Són més aviat els homes pedagogs qui ocupen el lloc de les veus més autoritzades.
EL PRESENT: PATIM LES MATEIXES SITUACIONS QUE LA RESTA DE DONES PROFESSIONALS
En el 2020, més de 100 anys després de Maria de Maeztu, M. Concepció Torres (Doctora en Pedagogia i Professora de la URV) a una entrevista que li van fer arran del Dia de la Dona, deia que les dones pedagogues ens veien afectades per les mateixes problemàtiques que la resta de dones professionals. I que teníem encara que treballar molt per donar visibilitat a la nostra tasca.
Per centrar quines són aquestes problemàtiques actuals comunes de les dones professionals, voldria fe referencia a l’estudi realitzat a l’any 2019 per la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial Catalana que agrupa a dones professionals de més de 40 col·legis de tot Catalunya i de sectors tan diversos com el tecnològic, sanitari, social, ensenyament, jurídic, econòmic i de la comunicació. Aquest estudi “Les dones professionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur”(*) posa de rellevància algunes de les problemàtiques més crítiques.
- La primera, és que les dones estem a rols de gestió però no de lideratge. Els homes tenen un rol més visible, representatiu i professional. Es consideren las veus autoritzades.
- La segona, fa referència a l’existència del famós sostre de vidre que existeix per accedir als càrrecs de responsabilitat. És un sostre de vidre perquè no es veu però no és gens fàcil de trencar.
- La tercera, ens parla de la gran dificultats que tenim les dones per compaginar la vida laboral, personal i familiar. Renunciem a una part i a més a més ens perdrem les xarxes informals que es generen fora d’hores de feina. De fet, la “Organización Internacional del Trabajo” afirma que les dones que són Mares tenen salaris inferiors a les dones que no ho són. En un recent article publicat el passat 2 de Maig del 2021, arran del dia de la Mare, la publicació digital RRHHDigital(*) va escriure que el mercat de treball penalitza a les dones després de ser Mares. Això es fa palès ja que el sou de les dones es redueix en un 11% durant el primer any i la caiguda pot arribar fins al 33% una dècada després del seu primer fill o filla.
Tornant a les idees que va compartir a la M. Concepció Torres, ella ens deia que calia trencar l’estereotip que relega la dona a tasques d’atenció i cures de les persones. I que calia posar en valor la pedagogia, no com una extensió d’aquest rol sinó com a una clau per la transformació i justícia social. Personalment, m’agrada pensar que les pedagogues si cuidem, però ho fem clarament en clau transformadora, no en clau “maternalista”. És a dir, el que fem és posar les eines a les mans de les persones perquè per elles mateixes puguin créixer.
CUIDAR ALS ALTRES: D’ESTIGMA A FORTALESA
El que és una realitat és que la nostra professió té un estigma. Som una professió que “cuida” i a més altament feminitzada. Ara bé, m’agradaria reflexionar sobre si aquest estigma del “cuidar” podria passar a ser una de les nostres fortaleses.
La pandèmia que encara estem vivint ha posat de relleu que la “cultura de cuidar-nos entre nosaltres” és necessària. Més que mai les organitzacions s’han adonat que calia començar a mirar a les persones que treballen en el seu SÍ d’una manera holística i que per tant calia cuidar-les com a persones, més enllà de només professionals que venen a fer una feina. Així doncs, si nosaltres les pedagogues sabem “cuidar” doncs fem-ho i expliquem que ho sabem fer. Què com ho fem nosaltres?
- Ho fem amb la nostra capacitat d’empatia per escoltar a les persones i entendre les seves necessitats.
- Amb la nostra capacitat d’il·luminar les fortaleses que cada ésser humà té.
- Amb la nostra capacitat de generar oportunitats de creixement en molts àmbits i a més a més en la capacitat de fer-ho en entorns complexes, com els que estem vivint actualment.
En tot cas, hi ha un bon camí per fer. I l’hem de fer entre totes. Tornant a l’estudi que va fe la Comissió de Dona i Igualtat de la Intercol·legial, m’agradaria compartir també algunes línies d’actuació que en aquest estudi es proposen. Penso que cal tenir-les present i treballar perquè siguin una realitat en cadascun dels nostres entorns professionals, sigui quin sigui.
- Visibilitzar dones referents. És una necessitat. Les nenes i les dones més joves necessiten conèixer dones referents per inspirar-se i marcar un nord en el seu propi camí de creixement i desenvolupament personal i professional.
- Xarxes de suport. Per la meva experiència personal, les iniciatives de crear xarxes de dones professionals i també xarxa de mentories entre dones, facilita la creació d’un espai de creixement compartit i de recolzament de molt valor per totes les dones que hi participen.
- Accions de comunicació. La situació de desigualtat i insensibilització és una realitat, per tant cal posar-se mans a la obra amb accions de comunicació que ens permetin donar a conèixer el valor que les dones aportem. Cadascuna el nostre, a la nostra manera i en el nostre espai professional. Personalment penso que hi ha d’haver espai per la reivindicació i també per la construcció en base a explicar tot allò que anem fent i aportant.
- Polítiques que afavoreixin la coresponsabilitat i també que tinguem la possibilitat d’ocupar definitivament els llocs de responsabilitat i decisió com a mínim en la mateixa proporció que els homes. L’Anna Mercadé, pedagoga i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (Cambra de Barcelona) en una entrevista recent que vaig tenir el plaer de fer-li, ens deia que si la nostra societat és 50 i 50, és necessari que les dones ocupem també el 50% de l’espai dels llocs de decisió. Només així podrem assolir els reptes actuals i de futur de la nostra societat.
EL FUTUR, ESCRIT EN TINTA LILA
El futur està escrit. Al 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 concretada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Són una oportunitat perquè els països i les societats emprenguin un nou camí amb el qual millorar la vida de totes i tots, sense deixar ningú enrere. Les dones pedagogues tenim molt a fer per aquesta agenda 2030, a l’objectiu 4 d’educació de qualitat, a l’objectiu 5 d’igualtat de gènere i molts d’altres.
Recentment he llegit el llibre “Escrivim el futur amb tinta lila”(*) on Carme Forcadell descriu la mentalitat de les dones que l’han acompanyat a la presó aquests anys. I també exposa quines han estat totes les reivindicacions per les que ella ha lluitat en pro de que les dones, que estan en aquesta presó puguin tenir com a mínim el mateix que els homes. La Carme Forcadell explica que un dia es va aixecar i es va donar que no havia lluitat prou una de les seves reivindicacions i que no podia ser i que calia seguir lluitant.
Inspirant-me doncs en ella i en el seu propòsit de no defallir, m’agradaria, per acabar compartir que aquest camí que tenim les dones pedagogues per reivindicar-nos i per ser conegudes i reconegudes a tots els àmbits en el que podem treballar. Aquest camí penso que passa per tres eixos:
- Cadascuna de nosaltres. Fent el camí de reconèixer com fem nosaltres pedagogia, valorar-nos i després explicar-ho al món sense cessar. A tothom i allà on faci falta.
- Totes les pedagogues juntes. Tenim el lloc, el nostre Col·legi Professional que lluita dia a dia amb un equip de professional entregat a la causa de posar en valor la tasca pedagògica allà on es doni el fet educatiu. I a més a més del lloc, tenim la eina més forta: la pròpia Pedagogia. Aprofitem-la també per explicar al món el que sabem fer i podem fer.
- Juntes amb tota la resta de persones de tantes i tantes professions diverses. El paradigma de la intel·ligència col·lectiva és la nova manera de treballar i de resoldre els reptes transcendents i globals amb els que la humanitat ens estem enfrontant. Només si som conscients que haurem de treballar plegades totes les professions, generacions, talents, etc. podrem fer-ho i aconseguir aquella agenda 2030.
Què dieu? Us animeu a escriure el futur amb tinta lila?
____________________
(*)
Ponència impartida en les CONVERSES PEDAGÒGIQUES impulsades per la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, amb la col·laboració de Ser.Gi i COPEC, en el marc de les PEDAGOGIES FEMINISTES
Comissió de Dones i Igualtat: ESTUDI "DONES PROFESSIONALS A CATALUNYA" https://www.pedagogs.cat/reg/ca/4584
“La mitad de los empresarios españoles considera la maternidad como el gran freno al desarrollo directivo de las mujeres” http://www.rrhhdigital.com/secciones/conciliacion-e-igualdad/146802/La-mitad-de-los-empresarios-espanoles-considera-la-maternidad-como-el-gran-freno-al-desarrollo-directivo-de-las-mujeres?target=_self
Forcadell, C. (2021) Escrivim el futur amb tinta lila. Barcelona. Ediciones Destino
Data de publicació: 5/5/2021