ELumbreras, GFernández, CSolé: LA RAÓ DE SER DELS PEDAGOGS/GUES A L’EAP

El pedagog/a camina al costat de les persones per orientar, assessorar, avaluar, donar suport, buscar estratègies/aliances i planificar respostes. És l’eix vertebrador, fonamental i imprescindible als centres Educatius i, a l’EAP, és bàsic i insubstituïble per aquesta mirada i sentit de la seva tasca.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya descriu als EAP com a “equips d’Assessorament i orientació psicopedagògica que formen part de l’equip multiprofessional dels serveis educatius de zona, els quals  donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells no universitaris.

L’EAP, amb la línia de la multiprofessionalitat, té tres perfils professionals: fisioterapeuta, Treball Social i  psicopedagogia, que donen suport als centres educatius en  l’atenció a les necessitats educatives d’acord amb les línies estratègiques i unes prioritats marcades en els  documents d’organització i gestió del SE.  

Aquest suport als centres educatius es concreta en l’assessorament al professorat i als equips directius i acompanyament a les famílies.  L’atenció a l’alumnat es porta a terme mitjançant un ventall d’intervencions que van des de l’avaluació psicopedagògica i social de l’alumnat  fins a la planificació detallada de les respostes més adients a les necessitats que presenten. Aquestes accions esmentades es fan, indiscutiblement, amb un treball en xarxa dels diferents agents educatius, socials i de salut de la zona. Aquest treball es configura, doncs, a partir de la confluència de mirades des dels diferents àmbits que conformen la persona, convertint l’acció de l’EAP en una acció biopsicosocial, és a dir una tasca multidisciplinària.

Si destaquem algun dels termes més inherents a aquesta acció esmentada, conjugaríem, sens dubte, el verb “acompanyar” en tot el sentit més etimològic de la paraula “compartir temps i espai amb algú més”. I justament hi ha un professional educatiu que té com a eix central de la seva essència aquesta tasca d’acompanyant.  Ja ens explica Xavier Ureta[ii]  en la seva tesi doctoral (2014) que a l’antiga Grècia hi havia un esclau que literalment conduïa els nois, que els acompanyava, que els feia de guia i que amb aquest esclau se l’anomenava pedagog.

Encara avui el pedagog i la pedagoga tenen aquesta funció de guies educatius, de ser persones que caminen al costat per orientar, assessorar, avaluar, donar suport, buscar estratègies/ aliances i planificar respostes.

Per tant, com el mateix nom d’EAP: equip d’assessorament i orientació psicopedagògic porta implícita, la figura i el paper dels pedagogs i pedagogues en els EAP, i en els centres educatius,  és bàsic i insubstituïble per cap altre professional que no tingui aquesta arrel, per aquesta mirada i per aquest sentit a la seva tasca professional.

El més ric d’un equip és que sigui multidisciplinari. Quan compartim els casos es valora d’una forma positiva que l’equip de psicopedagogs/gues de l’EAP estigui format per diferents tipus de professionals (psicòlegs/gues, pedagogs/gues i psicopedagogs/gues), aportant cadascú, des del seu vessant, el seu punt de vista valuós. No oblidem que la nostra funció principal és com a PSICOPEDAGOG/A, és pel que estem contractats.

Els pedagogs i les pedagogues necessiten, indubtablement, la mirada compartida amb altres agents de diferents àmbits, que exerceixen les seves funcions més clíniques com el CSMIJ(*), més socials com els Treballadors/res Socials o més expertes en temes concrets com el CREDA(*), CRETDIC(*), CREDV(*), etc. 

Mirada que completa la resposta holística i sistèmica que cal que, des dels EAPs, es doni als centres, als alumnes i a les seves famílies. Aquest sentit holístic i sistèmic s’entén des de cada professional que ocupa el seu lloc dins el sistema, acompleixi les seves funcions, respecti el seu espai i tingui els dos peus ben ancorats a terra.

Les escoles i els instituts són àmbits educatius on la mirada i l’acció han de ser educatives pròpiament i no confondre’ls amb espais més terapèutics o clínics, ja que hi ha altres institucions i centres que, sent molt necessàries, ja s’ocupen exitosament d’aquesta tasca.

És fonamental la coordinació entre tots/totes els/les professionals de manera que tots els engranatges funcionin, es complementin i posin a treballar el sistema per donar resposta als protagonistes últims, els infants i joves del nostre país.

En aquest context, no hi ha cap dubte que la figura del pedagog i la pedagoga són eixos vertebradors, fonamentals i imprescindibles, en qualsevol entitat que tingui finalitats educatives i els trobareu sempre al costat de les persones, caminant ben a prop i adaptant-se al seu pas, fent el que millor saben fer: ACOMPANYAR.

_________________________________

Data de publicació: 4/5/2021