REFERENTS DE LA PEDAGOGIA: EL FILÒSOF I PEDAGOG OCTAVI FULLAT

Octavi Fullat i Genís (Alforja, 1928) té una llarga i profunda activitat docent i de publicacions vinculades a la filosofia en general i la seva vinculació amb l’educació, no en va ha estat catedràtic de Filosofia de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1986-1998). Alhora ha tingut compromisos institucionals com la presidència del Consell Escolar de Catalunya, del Consell Superior del Sistema Educatiu, del Consell Social i de la primera Comissió Deontològica del COPEC, la direcció del departament de Filosofia de la UAB, entre altres.

La seva trajectòria acadèmica ha merescut el reconeixement al nostre país i a molts altres. Ha estat nomenat Doctor “Honoris Causa” per les universitats Ramón Llull (Barcelona),  Educares (Xile) i Valle de México (Mèxic).  Ha rebut diversos premis acadèmics i de reconeixement per la seva recerca i ha impartit docència en universitats europees i llatinoamericanes, a més de participar en multitud de congressos i reunions internacionals. Ha estat objecte d’estudi en tres tesis doctorals. La seva biografia detallada es pot veure a la seva web personal: octavifullat.com.

El 1994 se li atorgà la Creu de Sant Jordi i el 1995 fou nomenat membre numerari de l’Institut d’estudis Catalans. El 2003 fou nomenat Col·legiat d’Honor del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

No és possible sintetitzar en un espai reduït la riquesa de les idees exposades per Octavi Fullat al llarg de la seva obra, però caldrà dir quelcom al respecte. El nostre autor és un filòsof en el sentit més ple del terme, car reflexiona sobre els temes més profunds alhora que sobre els més quotidians de l’existència humana. I això ho ha fet sempre amb un caire provocador, estimulant al lector i oient a reflexionar, a superar les aparences, projectant els seus propis dubtes. Però tota reflexió va sempre acompanyada de coneixement previ, d’antecedents clàssics i autors actuals, que adverteixin com els temes importants han estat sempre presents en el pensament humà. I després la llibertat per poder decidir i prendre partit.

L’esmentada provocació a la reflexió personal que va l’Octavi Fullat recorre en gran mesura a la precisió del llenguatge, per superar així els simples formalismes, les falses aparences, les rutines del pensament. D’aquesta manera el nostre filòsof i docent Fullat vol anar als fons de les qüestions, defensant que saber implica sempre desig de saber. El seu contraexemple són els sofistes, que moltes vegades veu en la figura d’alguns polítics. Potser tot es resumeix en la seva concepció de l’educació “com un fet al temps que una utopia”.

Fullat ha publicat més de cent cinquanta llibres, amés d’articles i escrits diversos. Una relació de destacats pot ser la següent:

• La moral atea d’Albert Camus (1963)
• Marx y la religión (1974)
• Filosofías de la educación (1992)
• Política de la educación (1994)
• Antropología y educación (1997)
• Els valors d’Occident (2001)
• L’autèntic origen dels europeus (2005)
• Valores y narrativa (2005)
• Trilogia: La meva llibertat (2006), La meva veritat (2008), La meva bellesa (2010).
• Impertinentes. El desgarro de pensar (2016)

Data de publicació: 28/2/2021