Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com “UNA MIRADA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA COM ESPAI EDUCATIU I VIVENCIAL” | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > El COPEC > La veu del COPEC

“UNA MIRADA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA COM ESPAI EDUCATIU I VIVENCIAL”

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > “UNA MIRADA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA COM ESPAI EDUCATIU I VIVENCIAL”

COL·LEGI OFICIAL DE PEDAGOGIA DE CATALUNYA

“UNA MIRADA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA COM ESPAI EDUCATIU I VIVENCIAL”

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, compartim un seguit de reflexions i valoracions d’aquest primer tram de curs,  per emprendre el segon trimestre escolar amb el compromís, la implicació i la responsabilitat que caracteritza als equips docents, pedagogs/gues, psicopedagog/gues i professionals que intervenen en el context escolar, apostant per les ESCOLES OBERTES i SEGURES, tal i com es mereixen els nostres infants, adolescents i joves, entenent l’escola com un SERVEI ESSENCIAL, en el marc d’un espai vivencial de primer ordre.

 

CONDICIONAMENTS SOCIALS I PERSONALS  

El Sistema Educatiu en aquest curs 2020-2021 ha fet una aposta molt valenta al mantenir obertes les escoles en una situació de pandèmia molt complexa i amb mesures sanitàries molt estrictes. Això ha tensionat els Centres Escolars i ha posat a prova la seva capacitat organitzativa, així com ha posat de manifest la responsabilitat, el compromís, la implicació i la resiliència de totes i tots el/les professionals que intervenen a l’escola: equips docents, pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, psicòlegs/gues, professionals no lectius i de serveis.

Un primer trimestre, el del 2020-2021, marcat per les diferents agrupacions dins de l’escola i pel confinament de grups a causa de la pandèmia. L’objectiu ha estat limitar el contacte entre persones i assegurar que els grups “bombolla” fessin vida independent de la resta de personal del centre educatiu, el màxim de temps possible. Les mesures sanitàries s’han prioritzat a les pedagògiques.  Ja amb distància, és bo fer balanç dels efectes en les formes de fer i ser per a què serveixin de referència per encarar aquest 2n. trimestre escolar. És així com la comissió de la Vocalia de Pedagogia i Escola del COPEC, destaquen:

  • Que els contagis, en la majoria de casos, han vingut de fora de l’escola. Són els adults els principals transmissors, fet que ha provocat en nombroses ocasions el confinament d’un determinat grup de convivència, quan un alumne ha donat positiu en la prova de PCR.
  • Quan s’ha confinat un grup bombolla, els centres han posat en marxa l’anomenat “ensenyament a distància”, amb diverses valoracions, segons els diferents contextos socials i les diverses realitats familiars, per intentar assegurar que totes i tots els alumnes poguessin seguir les classes virtualment.
  • Que la comunicació i la transparència és cabdal i ha de ser bidireccional: tant ESCOLA-FAMÍLIA com FAMÍLIA-ESCOLA, com per exemple en situacions per comunicar algun cas positiu d’un adult, d’algun contacte directe, etc. La immediata comunicació permet a l’escola activar els protocols adients. És indispensable la complicitat entre el Centre Educatiu i llurs Famílies, en un marc de confiança mútua pel bé de cada alumne/a i pel bé de tot l’alumnat del Centre Educatiu.
  • Que els i les alumnes han estat els principals protagonistes i ‘models'de com adaptar-nos a una nova, inesperada i extraordinària situació. Si n’hem pres bona nota, en més d’un moment, han estat ells i elles els qui han ‘obert traça'i ens han marcat el camí de com s’havien de fer les coses perquè tinguessin l’impacte i la continuïtat desitjada.

Un dels valors principals de les primeres èpoques de la vida de les persones és la facilitat d’adaptació als canvis i l’assimilació i integració de realitats diferents a les habituals. El nostre alumnat, en termes generals, ens ha donat una lliçó de vida, ja que ha fet seves les circumstàncies i han entomat totes les mesures d’una forma natural. Entrades esglaonades, sectorització d’esbarjos, limitació de moviments dins del recinte escolar i les mesures generals (mans, mascareta, ventilació i distància), han estat el que ha marcat les relacions i la forma d’actuar de tot l’equip humà que forma el centre escolar.

És el reflex d’una experiència irrepetible i d’un context singular i específic, dins d’un marc situacional inesperat i ple de limitacions, en el que hem d’apostar per continuar desenvolupant el compromís vocacional incondicional vers el nostre alumnat.

 

EL DIA A DIA DE LA TASCA EDUCATIVA 

La tasca educativa ha girat entorn als grups de convivència i a la limitació d’espais, prioritzant les distàncies i amb la incertesa de dia a dia per la constant possibilitat de confinament de qualsevol dels grups bombolla i de baixa mèdica de personal docent.

El dia a dia del Centre Educatiu ha estat complex, amb adaptacions constants, però a la vegada amb una gran dosi de paciència, comprensió per la situació i sobretot amb col·laboració per part de totes i tots, es destaquen algunes evidències:

 

ALUMNAT.

  • La col·laboració en l’organització dels desplaçaments dins de l'escola, i en les entrades i sortides. 
  • La paciència mostrada en les llargues cues o en les estones d'espera per impedir la barreja dels grups estables. 
  • La interiorització dels hàbits d'higiene més generalitzats i assolits per tot l’alumnat de totes les etapes.
  • L’adaptació al format d’aules estàtiques i amb distància social tot i la limitació en la interacció entre els alumnes i el fred per les constants ventilacions.
  • El joc de l'alumnat del grup bombolla, ha propiciat que comparteixin més entre ells i elles, i es redescobreixen. 
  • La nova i positiva mirada cap a l'escola com a tal, en tenir moltes ganes d'anar-hi i de no quedar-se a casa. 
  • La limitació d’un dels recursos pedagògics importants: les sortides didàctiques que ajuden a la comprensió dels temes curriculars i promouen la convivència del grup fora de l'àmbit escolar.

PROFESSORAT.

  • L'actitud i bon fer facilitant els canvis organitzatius, socials, temporals, pedagògics i estructurals que les direccions de les escoles han hagut de posar en marxar.
  • La capacitat d’adaptació als primers canvis, als següents canvis, als canvis dels canvis, als canvis no programats ni planificats, als que segur que vindran, etc.
  • La generositat i la capacitat de recursos personals, mascaretes diàries, micròfons portàtils... 
  • La resiliència davant les dificultats que comporta l’ús de la mascareta en la comunicació verbal i no verbal, sobretot dels alumnes més petits i en els casos d’alumnes amb necessitats específiques.
  • La implicació del professorat especialista quan han hagut d’impartir àrees alienes a les seves, que a la vegada els ha reportat descobriments i aprenentatges positius.
  • La pèrdua de la riquesa de la vivència del dia a dia entre els equips docents per la manca d’interaccions en les sales de mestres i professorat i hores dels esbarjos.

FAMÍLIES.

  • La col·laboració acurada que han tingut, en general, en totes les orientacions i les directrius que s’han donat des dels Centres Educatius.
  • La mancança de flux d’informació de llurs incidències de salut en les seves llars als Centres Escolars.
  • La limitació en la interacció entre l’escola i la família, més enllà de l’estrictament necessària de la pandèmia. Les entrevistes i les reunions telemàtiques amb les famílies ha condicionat l'espontaneïtat de les intervencions. Així mateix, la suspensió de festes i celebracions en les que intervenen activament i directa ha fet que la vivència de l'escola amb les famílies sigui minsa.

 

UNA MICA DE SÍNTESI DEL 1R. TRIMESTRE

Després de sis mesos confinats i amb un estiu que no ha estat estiu, la situació de l’alumnat ha estat molt diversa.  La situació ‘virtual'ens ha evidenciat moltes de les necessitats d’actualització del sistema educatiu, ja comentada en anteriors comunicats del COPEC(*).

En aquesta situació la tasca dels professionals de l’educació ha estat i és, més que mai, d’acompanyament, d’empatia i de suport emocional per sobre de qualsevol altre objectiu acadèmic i de contingut.  La tasca educativa ‘habitual'no té  pràcticament validesa, si no es prioritza l’acompanyament emocional, no només de l’alumne/a, sinó, molt sovint, del seu entorn més proper, mare, pare, germans…

La idea  de reinvenció de la tasca docent (pel tancament d’escoles el març de 2020), per tal d’adaptar-se als condicionaments diaris, ha passat a la necessitat d’assegurar la cobertura de les necessitats pedagògiques i emocionals de l’alumnat. Els Centres Escolars, com a organització, i els equips docents com a persones de referència, han d’avançar a nivell tecnològic i dotar d’eines a tot el sistema, per minimitzar els efectes que ha causat la situació de pandèmia al curs 2019-2020 i els que causarà en aquest curs.

Així doncs, traslladant-nos en el marc pedagògic i posant l’infant, l’adolescent i el jove al centre de la intervenció educativa, amb les seves necessitats individuals i col·lectives, és més important COM aprenen, que QUÈ aprenen (continguts). El COM, ens ajuda a desenvolupar valors socials i emocionals, que juntament amb la influència de l’entorn familiar, marquen la nostra identitat i rol social.  Des d’aquesta perspectiva, el valor del contacte i el desenvolupament de les diferents competències emocionals estan garantides amb la convivència diària  i relacional de l’escola.

No hi ha dubte l’Escola presencial és un servei essencial i necessari per als nostres infants, adolescents i joves.

 

RECOMANACIONS PEDAGÒGIQUES PER AL 2n TRIMESTRE 

S’engega, doncs, aquest segon trimestre escolar amb preocupació, però també amb expectatives i incerteses, tenint clar, però, que l’escola és essencial com a espai de convivència i aprenentatge, tant social, personal i acadèmic. Aquesta òptica propicia que mestres, professorat, pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, i en general totes i tots els professionals de l’educació que hi intervenen, considerin el contacte humà i el relacional com imprescindible en la formació de la persona.

Davant la premissa de la necessitat de l’ensenyament presencial en totes les etapes del Sistema Educatiu obligatori, s’ha d’organitzar la resta de curs des de l’experiència d’aquest primer trimestre, del que s’apunten algunes reflexions:

  1. Revisió de l’organització dels grups estables, segons l’impacte acadèmic i social del primer trimestre.
  2. Decisió a nivell de centre de reestructuració del nombre d’alumnes de cada grup. Vista l’experiència d’aquest primer tram de curs, la pregunta a formular és: Com es dóna resposta a la necessitat d’una formació competencial i de qualitat del nostre alumnat?
  3. Grups confinats: necessitat de garantir totes les eines de recolzament tecnològic i emocional, per tal de superar de la millor forma possible les situacions d’aïllament social.
  4. Atenció personalitzada, pels alumnes més sensibles a nivell curricular, per tal d’adequar l’avançament i així mitigar els possibles confinaments i la no assistència a l’escola de març a setembre de 2020.
  5. Buscar fórmules creatives, per tal de compensar la possible reformulació de classes d’especialitat, com a conseqüència del pla d’organització COVID de Centre.
  6. Necessitat de compromís pedagògic/psicopedagògic, que d’una banda permeti posar en valor el protagonisme de l’alumnat i la seva acceptació; i que d’altra, vetlli per la cerca de respostes a les necessitats insospitades.
  7. Voluntat de connectar amb la realitat única i irrepetible que és l’escola, afrontant necessitats imprevistes, desenvolupant activitats d’aprenentatge innovadores i creatives en un marc educatiu que abraci continguts significatius.
  8. Analitzar i fer seguiment de l’impacte acadèmic (competències) i emocional de la situació.

 

PER CONCLOURE, UNA MIRADA DES DE LA PEDAGOGIA

S’ha fet molt bona feina a les escoles! Ha estat un treball d’equip on tots els professionals que intervenen han posat de la seva part per a mantenir els Centres oberts, en un esforç col·lectiu i sostingut en el temps. Encoratgem a totes i tots a seguir fent aquest esforç per mantenir les escoles obertes, per seguir tenint cura del nostre alumnat, tant a nivell de protecció, emocional i social, com competencial.

Des de la mirada pedagògica, el context escolar és essencial perquè promou la focalització dels esforços per garantir i acompanyar una realitat educativa, amb el ferm compromís de continuar oferint als alumnes oportunitats tangibles i possibilitats reals en benefici del seu propi aprenentatge, benestar i desenvolupament personal.  En aquest sentit, els pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, des de la responsabilitat compartida, hem de seguir també facilitant suport, eines i estratègies per tal de reforçar la tasca educativa i organitzativa conjuntament amb els equips docents, direccions i professionals de l’educació que intervenen en l’àmbit escolar, per ajudar i acompanyar als alumnes i llurs famílies en aquest procés.

Les preocupacions, expectatives i incerteses d’inici de curs segueixen molt presents! Però ara tenim l’avantatge que al llarg d’aquest temps hem après lliçons vitals, que contribuiran a millorar la feina feta fins ara.

El valor pedagògic de les escoles és insubstituïble com espais facilitadors d’hàbits que generen el benestar necessari pel creixement i formació de l’alumnat; a la vegada que els acompanya i ajuda a crear un clima de superació personal amb oportunitats educatives que propicia un desenvolupament harmònic.

És per això que des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, apostem per mantenir els nostres CENTRES EDUCATIUS OBERTS com ESPAIS SEGURS, a partir de les indicacions del Departament de Salut i el Departament d’Educació, i dels recursos per a fer-ho possible.

Acabem amb un reconeixement al compromís, a la implicació, a la responsabilitat i a la lluita diària dels equips docents i de direcció, als pedagogs/gues, psicopedagogs/gues i psicòlegs/lògues, als professionals no lectius i de serveis, que heu fet possible el 1r trimestre d’aquest curs 2020-2021, i us encoratgem a seguir mantenint les ESCOLES OBERTES, sabent l’esforç i el desgast personal i professional que això està suposant.

Totes les mirades estan posades a l’escola perquè l’ESCOLA és un SERVEI ESSENCIAL!

Salut i Pedagogia!

Junta de Govern (**)
Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya
11 de gener de 2021

(**) Document elaborat amb el lideratge de la VOCALIA DE PEDAGOGIA I ESCOLA DEL COPEC, amb la participació de: JOAN GAMERO, IGNASI BAU, MARIA DE M. OLIVERAS, LAIA PINILLA, NÚRIA PEDRÓS I ROSA RODRÍGUEZ . Validat per la Junta de Govern l’11 de gener de 2021


RESSÒ MMCC:

DIARI DE L'EDUCACIÓ: 11/01/2021  - Manifest a favor de l’educació presencial: “Els qui exigeixen tancar les escoles ignoren els costos socials”

__________________________________ 

(*)  VOCALIA PEDAGOGIA I ESCOLA: REFLEXIONS DE L’ESCOLA EN TEMPS DE PANDÈMIA:

Data de publicació: 11/1/2021