M. HELENA TOLOSA "PEDAGOGIA POSITIVA ENLLOC DE XANTATGE EMOCIONAL"

El xantatge emocional fa anys que es treballa perquè no es doni en l'àmbit familiar. La criança positiva argumenta la importància del vincle afectiu com un acte d'altruisme i d'amor incondicional. Promoguem la pedagogia positiva i transformem les paraules amb valors com RESPONSABILITAT I AGRAÏMENT

Fa més de deu anys que treballo vehiculant i facilitant escoles de pares i mares, tallers i xerrades per a les famílies.

L'estratègia de xantatge emocional fa anys que es treballa perquè no es doni en l'àmbit familiar. És una forma de manipulació de les persones. Ens posiciona en els rols de VÍCTIMA I VICTIMARI. Especialment greu és quan, aquell que posem en posició de VÍCTIMA, és un adult i el VICTIMARI un púber en edat de creixement i, per tant, no està en les mateixes condicions de raonament i autocontrol que un adult.

Des de la criança positiva s'argumenta la importància de l'establiment del vincle afectiu com un acte d'altruisme, un acte d'amor incondicional, amb l'objectiu de criar fills i filles autònoms, que recorrin el seu propi camí tal com ens recorda el poema...

Els nostres fills no són els nostres fills,
són els fills i les filles dels anhels que la vida
té d'ella mateixa.

Són els fills del nostre amor de pares,
venen a través de nosaltres,
però no de nosaltres.

I encara que visquin amb nosaltres,
no ens pertanyen.

Pertanyen a la vida... al futur...
i tenen dret a formar el seu futur i decidir la seva vida.

Podem donar-los la nostra estimació,
però no els nostres pensaments,
perquè ells han de tenir els seus propis pensaments.

Podem donar abric al seu cos,
però no a les seves ànimes,
perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà,
que ni tan sols en somnis ens és permès de visitar.

Però podem ensenyar-los el camí i ensenyar-los a caminar.

Podem esforçar-nos a ser com ells,
però no intentéssim fer-los com nosaltres,
perquè la vida no va cap enrere,
ni s'atura a l'ahir.

Però podem mostrar-los un bon exemple de vida.

Els versos  pertanyen al llibre El Profeta (1923) de Gibran Khalil Gibran (Líban 1833- New York 1931).

Malgrat tot, des del govern de la Generalitat de Catalunya, estan contínuament llençant campanyes que fan referència a que hem de complir les normes de cuidar-nos perquè tenim un deute envers els nostres avis i els nostres pares. Afavorim un concepte de vincle mercantilista d'intercanvi de favors (jo et crio i tu em cuides), un determinisme que adquireixes en el moment de néixer envers els teus cuidadors de manera no voluntària donat que néixer o no néixer no és un acte que l'infant hagi pogut triar.

Un deute que hem contret amb els pares, mares, avis i àvies pel sacrifici que ells han fet envers nosaltres.

Com l’anunci que figura en el perfil de facebook de la Generalitat (**):

“T'ha cuidat de petit, t'ha vingut a buscar a l'escola i als partits de bàsquet, ha jugat amb tu, t'ha explicat mil contes i històries i li han brillat els ulls quan eres tota una adolescent. No posis en risc la vida dels pares, mares, avis i àvies.”

Arguments propis del segle XIX i començaments del XX. Sacrifici, deute, xantatge emocional... són paraules que avui en dia ja no es troben en cap manual de criança positiva, ni són una pràctica a realitzar.

Des de la teoria dels estadis morals de Kholberg (***), s'argumenta que per ser un bon ciutadà caldria posicionar-se en un estadi moral 4.

I aquest anunci usa un raonament d'estadi moral de Kholberg 2 (jo t'he cuidat, tu m'has de cuidar): ull per ull, dent per dent! Els governants han de vetllar pel nivell moral del seu poble. Si els nostres governants usen un llenguatge d'un estadi tan precari, com esperen que la majoria de la població entengui el que és el compromís social propi de l'estadi 4?

Aquest tipus d'anunci i comunicacions estan en línia oposada a tot el treball que fa temps s'està portant a terme des de diferents estaments i organitzacions dins de l'àmbit familiar, per una disciplina positiva i l'establiment d'un vincle parental-filial basat en l'amor incondicional, el respecte, l'autonomia i la llibertat. Tenir cura d'aquests paràmetres són la base de les relacions saludables entre tots els membres de la família. Una família sana és la base d'una societat sana.

No pervertir el llenguatge amb conceptes i dinàmiques que formen part del passat com CULPA, SACRIFICI, XANTATGE EMOCIONAL... és un exercici d'honestedat i responsabilitat envers la ciudadania i els models que es promouen com a país. LA FI NO JUSTIFICARÀ MAI ELS MITJANS,  i darrerament, la sensació que tenim molts pedagogs/gues i professionals de l'àmbit social i psicològic és que potser des del govern del nostre país aquesta màxima no està tant clara i la FI, SÍ QUE JUSTIFICA ELS MITJANS.

Tenim les famílies amb l'ai al cor, desencisades, tristes, desconfiades, desmotivades, sense il·lusions, preocupades, espantades. És normal per la situació que estem vivint d'enorme incertesa. Per això cal ser molt responsable i curós alhora d'enviar missatges a la població per no afegir més patiment del necessari.

Usem la pedagogia positiva i transformem les paraules amb valors com RESPONSABILITAT I AGRAÏMENT, com per exemple:

“ARA POTS AGRAIR-LOS-HI EL QUE HAN FET PER A TU, CUIDA'T. SIGUES RESPONSABLE PER TU I PER ELLS.”

 ___________________________________________