MARIA VICTÒRIA GÓMEZ,
"EL DISSENY UNIVERSAL PER L’APRENENTATGE (DUA)"

La idea de diversitat en una agrupació humana és la norma i no l’excepció, especialment el món de l’educació. En aquest sentit el DUA, és un enfocament basat en la investigació del currículum perquè les persones puguin desenvolupar coneixements, habilitats i motivació en l’aprenentatge.

Tot professor té en el seu imaginari aquells alumnes que per diferents motius s'han anat perdent al llarg de la seva escolarització, aquells ulls tristos i alhora inquisitius que et van mostrant que no t'entenen, que no saben què han de fer o bé que no saben com expressar allò que els demanes. Així i tot, cada vegada més la major part de la comunitat educativa del nostre país ha interioritzat el discurs de l'educació inclusiva i l'educació per a tothom.

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en concordança amb la Llei d'educació, parteix del principi que es tracta d'una responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders públics i regula els drets i les mesures de protecció per als infants i adolescents, prestant atenció als més vulnerables i als que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació.

L'articulat de la Llei d'educació recull que l'atenció educativa de tot l'alumnat es regeix pel principi d'inclusió, i es defineixen els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de tots els alumnes i, en particular, d'aquells que poden trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.

Per tant la idea de diversitat en una agrupació humana és la norma i no l'excepció, especialment en el món de l'educació. Així doncs, tots tenim, o hem de tenir, clar que els alumnes són diversos en multitud d'aspectes. Són diversos físicament, ho són també pel seu origen familiar, socioeconòmic i cultural, també respecte a la seva llengua materna, ètnia o religió. En definitiva podem dir que hi ha una infinitat de diversitats, fet que evidentment es veu reflectit en la manera en què cada alumne aprèn.

La diversitat en l'aprenentatge es deu a més a més del que ja hem esmentat en l'estructura del cervell i en el seu funcionament. A partir dels últims avenços neurocientífics sabem que no hi ha dos cervells iguals tot i que tots compartim una estructura similar pel que fa a les regions cerebrals especialitzades en diferents tasques, però ens diferenciem en la quantitat d'espai de cadascuna d'aquestes zones així com en les zones que activem en les tasques d'aprenentatge. Aquesta variabilitat cerebral determina les diferents modes segons els quals els alumnes accedeixen a l'aprenentatge, com ho poden expressar així com es motiven en el seu aprenentatge.

Donar resposta a aquesta diversitat és la base per garantir l'equitat educativa i assegurar que cada alumne pugui aprendre segons el seu propi estil; però tots tenim experiència i això és difícil si no impossible en una aula ordinària amb un ensenyament tradicional.

Una possible resposta la trobem en l'enfocament denominat Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA), desenvolupat pel Center for Applied Special Technology (Centre de Tecnologia Especial Aplicada, CAT).

L'enfocament DUA posa el focus d'atenció en el disseny del currículum escolar per explicar per què certs alumnes no aconsegueixen els aprenentatges previstos, és a dir, treballem en molts casos amb un currículum dissenyat per a un alumne imaginari, mitjà, que en realitat no existeix; dit d'una altra manera "cafè per a tots" la qual cosa provoca que per a una minoria o no tanta minoria els objectius sigui inabastables com afirmen els membres del CAT: "(...) les barreres per a l'aprenentatge no són, de fet, inherents a les capacitats dels alumnes, sinó que sorgeixen de la seva interacció amb mètodes i matèries inflexibles "(Rose i Meyer, 2002).

Com és sabut, el Disseny Universal (PORTA) no és un concepte propi del món educatiu sinó que sorgeix de l'àmbit arquitectònic a la dècada dels anys 70. Aquest moviment té com a objectiu crear entorns físics i eines que puguin ser utilitzades pel nombre més gran de persones possibles. Un clàssic exemple de Disseny Universal són els guals de les voreres. Aquests van ser dissenyats en un principi per a persones usuàries de cadires de rodes, però el temps ha demostrat que són utilitzats per molts tipus de persones diàriament, des de persones amb carros de compra a pares empenyent cotxets de nens o joves amb bicicleta o monopatí o bé utilitzen el gual simplement perquè els hi ve de gust. Amb el pas el temps s'ha arribat a comprendre que l'aprenentatge implica un desafiament concret en una àrea cerebral concreta i perquè això no passi hem d'eliminar les barreres innecessàries sense eliminar els desafiaments necessaris. Per tant, els principis del DUA no es focalitzen en l'accés físic a l'aula sinó que se centren en l'accés a tots els aspectes de l'aprenentatge.

El DUA té el seu origen en les investigacions dutes a terme pel centre CAT a la dècada dels 90. Els seus fundadors són David H. Rose (neuropsicòleg del desenvolupament) i Anna Meyer (experta en educació, psicologia clínica i disseny gràfic) els quals juntament amb altres investigadors han fonamentat un marc teòric que recull els últims avenços en neurociència aplicada a l'aprenentatge, investigació educativa i tecnologies i mitjans digitals.

_______________________________

Data de publicació: 31/10/2020