EIX 13

EDUCACIÓ I XARXA - EDITORIAL

En aquesta ocasió hem volgut dedicar la coberta i l'editorial  d’aquest número d’EIX, al VALOR que té la COL·LEGIACIÓ del PEDAGOG/A i del PSICOPEDAGOG/A, per a la professió.

Tenim un Col·legi consolidat, que va néixer gràcies a l’esforç, constància i renúncies, de pedagogs i pedagogues que van aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei 14/2001 de creació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Així ho recordàvem en la FESTA DE LA PEDAGOGIA que vam celebrar a LLEIDA, el 14 de juny, en què el COPEC feia 17 anys que s’havia constituït.

Un Col·legi Professional, en què estem col·legiats i col·legiades per activisme, no per obligació, perquè estimem la professió i la dignifiquem mitjançant la seva promoció, el seu creixement i enfortiment i perquè sabem què la raó de ser dels pedagogs/gues i psicopedagogs/gues és l’EDUCACIÓ, mitjançant la qual esdevenim un motor de transformació social, com deia en la inauguració de la FESTA DE LA PEDAGOGIA:

“(…) pedagogs/gues i psicopedagogs/gues compromes@s que creuen en l’educació com la poderosa eina que pot fer un mon més just, més solidari, més equitatiu i més respectuós amb els drets fonamentals i valors universals”

El COPEC com tots els col·legis professionals, és el garant de la professió davant la ciutadania i els professionals. És el legítim representant, a Catalunya, dels pedagogs/gues i psicopedagogs/gues davant les institucions públiques i privades. Defensant i ordenant la professió, i vetllant per a què l’exercici sigui ètic i respectuós amb les normes deontològiques de la professió.  Per a què puguem tenir aquesta representativitat i legitimitat, els Col·legis Professionals som corporacions de Dret Públic amb funcions públiques i funcions privades.

Però al contrari del que es pugui pensar, el finançament dels col·legis professionals no és públic. Ens trobem, doncs, davant d’una paradoxa important, per poder desenvolupar les funcions de defensa, promoció, enfortiment, ordenació, vetlla... de la professió pedagògica i dels seus professionals cal infraestructura i recursos econòmics, i tot i que el Departament de Justícia delega les funcions i responsabilitats als col·legis, el seu finançament és privat.

És per això que el COPEC, ho ha d’aconseguir pels seus propis mitjans, i un d’ells –el més important- és el que aportem els col·legiats/des. Tot i que pot haver alguna subvenció pública per accions determinades i ingressos d’activitats que puntualment es puguin impulsar.

Això sumat a què la representativitat dels Col·legis Professionals va lligada al número de col·legiats/des que tingui, és a dir, quan més nombre de col·legiats/des la veu és més forta, més escoltada i tinguda en compte. I, també, més pressupost que es tradueix en més infraestructura, en més accions i en més visibilitat.

L’altre aspecte directament relacionat amb el nombre de col·legiats/des són els avantatges col·legials, perquè un col·lectiu amb necessitats comunes auto-genera recursos. En el cas del COPEC, podem veure com els avantatges han anat augmentant a mesura que el nombre de col·legiació ho ha permès: La BORSA DE TREBALL, a partir del 2004 quan vam assolir un nombre suficient de col·legiats/des per contractar una pedagoga a la secretaria tècnica per a gestionar-la. Les REIVINDICACIONS quan es discrimina al pedagog/a o al psicopedagog/a en convocatòries o ofertes de feina, va ser   possible quan el nombre de col·legiacions va permetre la incorporació de la segona pedagoga a la secretaria per a ocupar-se’n. Recursos per a EMPRENEDORS/RES, quan el 2010 es va adquirir la seu del COPEC a Barcelona, gràcies a la fidelitat dels col·legiats/des. La RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONAL per a tot el col·lectiu col·legiat, assolida el 2015 quan vam superar els 1.000 col·legiats/des. I així en endavant, a més col·legiats/des, més recursos per al col·lectiu.

Així docs, podem veure com és d’important créixer i, sobretot, mantenir el col·lectiu col·legial. El camí que està recorrent el COPEC, des de la seva constitució el 2002, amb avenços i retrocessos afecta a tots els pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, estiguin o no col·legiats/des, com deia en el post "Parlem de Pedagogia-Parlem del COPEC" el gener d’aquest any:

“El COPEC és un projecte col·lectiu dels pedagogs/gues i psicopedagogs/gues on cada pas i avenç ateny a tot@s i ens fa evolucionar. Dels que 1220 estem col·legiats/des i empenyem endavant el COPEC i la professió. Què passaria si en fóssim més? que tindríem més veu, més presència, més visibilitat, més suport...”

Hem arribat fins aquí gràcies a tots i totes els col·legiats/des, per això us demano que seguim creient en el projecte COPEC, perquè el COPEC i la PEDAGOGIA ens necessita. Necessita la nostra fortalesa, la nostra experiència, la nostra maduresa, la nostra saviesa. Als que encara no esteu col·legiats/des, sumeu-vos-hi, us necessitem per assolir fites pendents, per ampliar la representació, per plantejar nous reptes. A les noves generacions de pedagogs/gues, us esperem amb els braços oberts, necessitem la vostra joventut, la vostra creativitat, la vostra frescor. No tingueu cap dubte que la força del COPEC és la força dels col·legiats i col·legiades.

Amb aquestes reflexions us convido a la lectura d’aquest núm. 13 d’EIX, que com tots, és una presentació coral d’experiències, reflexions, i bones pràctiques de la ma de pedagogs/gues i psicopedagogs/gues.

Salut i Pedagogia!

Rosa Rodríguez i Gascons

Presidenta

Data de publicació: 30/11/2019