I. BAU "AIXÒ ACABA…DE COMENÇAR! REFLEXIÓ 6 / COVID19"

ÉSSERS RESILIENTS, SE’N NEIX O SE N’APRÈN?

La por i la incertesa seguiran per molt temps, i és aquí on pedagogs i psicopedagogs hi tenim un paper essencial i estem treballant dur per oferir estratègies i protocols necessaris perquè la comunitat educativa, alumnes, docents i pares i mares tinguin les eines, en aquesta desescalada.

Potser amb el permís de la Fase 0 o la Fase1 o la Fase 2, de poder sortir al carrer, el bon temps i l’ànsia de fer esport, ens hem cregut tots que som cosins-germans de Kilian Jornet i, sense haver ‘escalat'mai, ens atrevim a ‘desescalar'de qualsevol manera. Prova d’això serien l’augment de les atencions mèdiques a urgències per dificultats càrdio-respiratòries o lesions musculars en aquests darrers dies...

Potser seria bo tornar a l’exercici de reflexió i pensar en seguir complint les normes i ‘confinar-nos'quan toca i no ‘confiar-nos'massa.

Qui ha dit que això s’ha acabat? Qui creu que tot ha passat? Només cal fer servir el sentit comú i veure com estan els hospitals, parlar amb un metge o metgessa, amb un infermer o infermera...els de la primera línia de foc encara s’estan cremant!!

Alguna corba descendeix, cert,  però no hem d’oblidar que els qui poden recuperar-se del COVID, en romanen hospitalitzats llargs períodes d’un, dos i tres mesos potser; no hem d’oblidar-nos d’un possible rebrot (i que nos ens agafi desprevinguts o encara amb diferents opinions governamentals i de competències); les instal·lacions són les que són, la maquinària també, però, sobretot, els professionals porten un desgast immens, a un ritme quasi de 24/7...

Essent optimista val a dir que ens hem de mentalitzar que això va per llarg. I, perdoneu-me, però no estem demostrant ser éssers resilients, éssers capaços de superar situacions crítiques...

Fa molts anys vaig tenir la fortuna de llegir el llibre ‘Els aneguets lletjos'(us el recomano) de Boris Cyrulnik, neuròleg, psiquiatra i psicoanalista francès, considerat un dels més grans experts en resiliència, on exposa, de manera magistral i real la capacitat de l’ésser humà, en aquest cas, dels nens, de superar les adversitats de la vida: deportacions, assassinats, violacions, estades a camps de concentració... D’aquesta capacitat se’n diu resiliència, paraula de ‘moda'malauradament, com ‘zoom’, ‘meet’, ‘covid’, ‘pandèmia’, ‘confinament'(lockdown, que queda millor), ‘mascareta’, estat d’alarma, ERTE...

Tornant a la resiliència és un terme que ve del llatí ‘resilere'que vol dir ‘rebotar’. És un terme usat en Física  i és, per definició, les propietats d’objectes elàstics, com una molla o una pilota, de forma que absorbeixen l’impacte d’una força exterior o d’un cop, s’adapten i canvien de forma sense trencar-se i quan cessa la pressió recuperant la seva forma original.

Si nosaltres som éssers resilients per naturalesa i que també en podem aprendre i, ara més que mai, estem fent ús d’aquesta capacitat, es considera que quan ens enfrontem a una situació de canvi inesperada i brusca com la que estem vivint, passem per diverses fases que són: la negació; la por i la incertesa; l’exploració de les conseqüències del canvi; la consolidació i el domini.

Fase 1 – La negació – potser tots podríem dir que aquesta fase la tenim superada perquè hauríem de ser conscients que sí, que això que semblava impossible, és real i està passant (o encara hi ha individus que ho menysvaloren i pensen que això ‘és com una grip’?).

Fase 2 – La por i la incertesa – també estem en aquesta fase i hi seguirem per molt de temps, malauradament. Aquí és on des de la PEDAGOGIA i els seus professionals, estem treballant dur per establir les estratègies i els protocols necessaris perquè la comunitat educativa, alumnes, docents i pares i mares tinguin les eines, en aquesta desescalada, per assimilar aquesta situació i afrontar amb garanties la ‘nova normalitat’. Estem tenint cura, des del punt de vista pedagògic i professional, de la repercussió de la pandèmia en l’estat emocional de les persones, tant individualment com col·lectiva i atents a l’aflorament de determinades reaccions conductuals resultat de tantes hores tancats, davant de les pantalles, amb canvis de rutines (si s’han mantingut!), amb manca de contacte social ‘habitual’, etc. Recordem que l’empatia ens ajuda a lluitar contra el dolor...i que, sempre, treballant conjuntament, no se’ns farà tan feixuc el camí. No és gens fàcil, quan parlem d’emocions!

Fase 3 – L’exploració de les conseqüències del canvi – Res tornarà a ser igual com era abans i, d’alguna manera, hem de ser capaços d’aprofitar l’avinentesa. Després d’una catàstrofe, sempre hi ha una reordenació, una revolució. Tots sabem que hi haurà un abans i un després...i què? Només cal tenir la capacitat d’adaptar-nos-hi. De reconstruir allò que era vàlid i de millorar i aprendre dels errors i de, potser, altra vegada entre tots, caminar junts, fent aliances, aprofitant les fortaleses d’uns i altres  per a aquest món millor que tots anhelem. Els experts en la matèria, pedagogs i psicopedagogs aquí també tenim un paper essencial, i hem de ser capaços d’anar un pas per endavant en aquest procés d’exploració de les conseqüències, com pot ser l’estrès post-pandèmia, i avaluació de les oportunitats, per tal de fer un bon disseny i oferir-lo no només a les escoles, sinó a tota la societat atenent els tres principals àmbits d’actuació del Col·legi de Pedagogs: empresa, societat i escola.

Fase 4 – Consolidació i domini – ens veurem ‘bé'i amb sensació d’haver-ho superat amb el conjunt de vàries circumstàncies: la baixada en les corbes d’ingressos, d’infeccions i de mortalitat, per una banda; en el ressorgiment de l’economia i la posada en marxa d’empreses i comerços amb les mesures adequades no només a nivell higiènic i de salut, sinó, sobretot, pel que fa a les noves estructures i models de negoci als que ja ens hauríem d’estar adaptant i, novament, de manera conjunta.

Si les fases decretades de ‘desescalada'també en són 4, com les de la resiliència...estem segurs d’estar-ho fent tan bé com podríem? Estem anant pel bon camí? N’estem aprenent? Estem posant fil a l’agulla i unint esforços i recursos tant humans com materials? Tenim tots clar quin és l’objectiu? Potser ens cal seguir reflexionant...

En l’obra ‘L’origen de les espècies'(1962), Darwin apuntava: “no són els més forts de l’espècie els qui sobreviuen, ni els més intel·ligents. Sobreviuen els més flexibles i adaptables als canvis...” i jo afegiria: i aquells capaços d’aprendre dels fracassos i que no els obliden perquè la memòria és necessària per a la supervivència dels membres del regne animal.

Si m’heu llegit alguna altra vegada sou coneixedors de la meva obsessió ‘sana'd’unir esforços i una cosa és ‘dir'i l’altre és ‘fer’. Ens ho demostren cada dia els sanitaris...ara ens toca a nosaltres...menys ‘dir'i més ‘fer’...junts, podem fer-ho!!

_____________________________

Data de publicació: 31/5/2020