M. DE MONTSERRAT OLIVERAS: "PARLEM DE PEDAGOGIA"

Els aprenentatges tipus «learning by doing» prenen una dimensió que, ben gestionats des de la pedagogia, permeten que l’alumnat des del seu autoconeixement pugui assumir un rol actiu i compromès amb aquells objectius educatius ideats per desenvolupar competències i habilitats.

Si comprenem que la pedagogia en època de confinament continua sent un compromís basat en el coneixement, l'estimació, la il·lusió... hem d’entendre que el fet pedagògic per educar en una realitat complexa continua sent la d’oferir eines i estratègies a l’alumnat, perquè siguin capaços de continuar dibuixant des del confinament el seu futur. En aquest sentit, malgrat ens trobem en un moment crític, és important tenir clar que continua sent primordial respectar i estimar amb pedagogia l’herència sociocultural del país; i segurament més que mai, cal focalitzar una mirada oberta a noves vies de coneixement, d’acord amb els Drets Humans i amb el compromís d’ajudar a desenvolupar la persona irrepetible que ja és tot alumne. Per tot això, possiblement és un bon plantejament focalitzar-nos en el parer que el confinament ens pot oferir un contínuum en innovació pedagògica i també (-per què no?) la renaixença d’una pràctica educativa al segle XXI. De fet ja he sentit veus que ho difonen als quatre vents!  

A banda d’això, es fa evident en aquests moments de confinament, que el transcurs natural de la vida empeny a les famílies a continuar desenvolupant el seu rol en el creixement d’infants i adolescents des d’un cert isolament i d’una idiosincràsia particular que els condueix amb intensitat a la presa de decisions amb un profund sentit comú. De manera paral·lela es fa evident la necessitat d’aquella mirada psicopedagògica i pedagògica que sempre considera fonamental (-amb o sense confinament!) situar els trets propis de cada alumne com a punt de partida, perquè no ens podem permetre cap renuncia per a estimar l’alumnat. La persona que ja és tot alumne no és una xifra estadística sinó  una persona única i irrepetible. És essencial conèixer, educar, instruir, motivar i definitivament estimar a l’alumnat tal i com és; i això inclou l’acompanyament de la seva família que també és particular i incomparable.

Quant a l’aprenentatge i a la instrucció durant el confinament podem situar l’alumnat, com en altres ocasions, davant del perill de saber molt de res, per això continua sent necessari arribar al coneixement científic amb actitud, rigor i mètode. No s’ha de deixar res a l’atzar, perquè cal ajudar a desenvolupar a persones competents, amb competències i habilitats acords a les seves possibilitats reals. I, si tenim sempre present (-com no hauria de ser d’una altra manera!) que l'alumne sigui motor de la pròpia educació, la realitat del confinament també ens permetrà respectar la iniciativa de l’alumnat, una qualitat en si mateixa que fa possible que els professionals del món psicoeducatiu coneguem més i millor els nostres alumnes (-qui són i com són cada un d’ells!) per poder-los ajudar i guiar en tots els sentits d’acord al seu sociograma, capacitats, interessos, necessitats, etc. A la vegada que aprenentatges tipus «learning by doing» prenen una dimensió protagonista que ben gestionats des de la pedagogia permeten que l’alumnat des del seu autoconeixement pugui assumir un rol actiu i compromès amb aquells objectius educatius ideats per desenvolupar competències i habilitats, que van des de la seva pròpia creativitat i pensament reflexionat. En aquest sentit, quant a la tasca pedagògica de valoració i avaluació per la millora dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, el confinament també ens permet que aquesta sigui orientadora, un acte educatiu amb l’objectiu de millorar processos i ajudar al màxim l’alumnat (-mai com a acte sancionador!).

Altrament (-segur que podem coincidir!) haver d’assumir una situació real com la del confinament també ensenya a raonar, a pensar... afavorint una educació creativa davant d’un món en constant canvi. Cada nova situació que la vida ofereix (-estic convençuda que el confinament ho és!) permet plantejar als alumnes una experiència irrepetible i, per tant, segurament sempre es farà necessari donar respostes abans desconegudes, juntament amb uns valors morals imprescindibles, perquè l’alumnat pugui esdevenir persones lliures; entenent que aquests valors han de ser principis universals que permetin construir una convivència feliç i desitjable basada en el respecte, la generositat, la responsabilitat, el compromís, la tolerància,etc.

El confinament també és una oportunitat única que beneficia l’autoconeixement i permet aprofundir sobre un mateix, imprescindible per tenir un bon Â«know-how» que donarà seguretat personal i, per tant, més estabilitat emocional en el recorregut vital de la persona.

Finalment emfatitzar que el confinament gestionat des d’una mirada psicopedagògica i també des del món educatiu ens garanteix una caminada col·laborativa amb les famílies que certifica transparència en l’acompanyament, intervenció, assessorament, orientació... i acredita un servei essencial pel bé comú d’una societat que necessita més que mai el «saber ser, saber fer, saber estar i saber» d’uns professionals que vocacionalment sempre han estat compromesos en tot allò que afavoreixi el desenvolupament de la persona i el seu propi sociograma.

_________________________

Data de publicació: 27/5/2020