X. URETA "REDESCOBRINT MORIN I MEIRIEU" A PARLEM DE PEDAGOGIA

twitter una font d’inspiració pedagògica, redescobrint Morin i  Meirieu que ens poden donar pistes, però la reflexió és personal, introspectiva. Rellegir els clàssics de la pedagogia, meditar en silenci i renovar el nostre compromís amb l’educació.

Suposo que com moltes persones, aquests dies de confinament estic força pendent de les xarxes. He descobert dos comptes de twitter que per mi són un tresor i una font d’inspiració pedagògica. Em refereixo, en primer lloc, al d’Edgar Morin i, en segon lloc, al de Philippe Meirieu.

Tots dos escriuen sentències força vàlides per reflexionar en clau pedagògica aquests dies, en què potser tenim temps per dedicar-lo a fer una pausa, rellegir els clàssics de la pedagogia i,  perquè no, meditar en silenci i renovar el nostre compromís amb l’educació.

Però torno amb el que havia començat, és a dir, amb els autors esmentats i les seves piulades durant aquestes jornades de crisi pel coronavirus.

El primer, Edgar Morin, és un filòsof i sociòleg francès ─a ell devem la filosofia del Pensament Complex─ que, als seus 98 anys és capaç de seguir trametent idees lúcides, a través de twitter! En transcric quatre, que em semblen d’una profunditat impressionant, i després en faré algun petit comentari per introduir algun punt de reflexió.

És el pensament d’un filòsof que, venint del comunisme militant, destil·la humanisme pels quatre costats. Llegint-lo (seguint-lo) no cal dir gran cosa més, només pensar...

Només dir que, potser ens podem plantejar que, a les escoles, també es pot fer un treball per projectes a partir de figures com la de Morin, prenent com a punt de partida les seves piulades, per exemple. D’una banda,  posem  a  l’abast  de  l’alumnat  eines  mentals  per  pensar, entendre el món i tenir un sentit de la transcendència de l’ésser humà, que amb el temps ha diluït el materialisme. Per una altra, els obrim la porta a reconèixer els filòsofs i la Filosofia.

El segon autor, Phillipe Meirieu, és pedagog i doctor en Ciències de l’Educació. Es tracta d’una persona molt dinàmica i molt present a les xarxes, on difon idees i eines pedagògiques, malgrat que és criticat per alguns sectors de la pedagogia postmoderna. Això no treu que les seves idees, justament per això, no ens invitin a reflexionar sobre que la pedagogia és polièdrica i que no hi ha un únic pensament pedagògic que sigui el vàlid. Ell és l’animador, per exemple dels Cahiers pédagogiques i de Café pédagogique, tots dos amb compte específic de twitter.

Tot i que en moltes de les seves piulades ens invita a rellegir els clàssics (recomano seguir-lo perquè ens proporciona enllaços molt valuosos a textos pedagògics complets), en aquests dies de crisi pandèmica ens ha deixat perles com aquestes, per rumiar:

Som totes aquelles persones que ens dediquem a educar, els que hem de prendre consciència d’allò que estem fent i per què ho fem. Els investigadors com Meirieu ens poden donar pistes, però la reflexió és personal, introspectiva. Com ell diu, no pot parlar en nom nostre.

Potser podem aprofitar aquests dies per fer sentir la nostra veu. Després de pensar, cal escriure, difondre, proposar millores, interpel·lar a la comunitat educativa perquè educar no esdevingui una rutina, ni que porti el nom d’innovació. I fer-ho amb rigor.

Trobareu els comptes de twitter esmentats amb aquests noms:  @edgarmorinparis - @PhilippeMeirieu - @CahiersPedago - @cafepedagogique

_______________________

[i] Pedagog. Doctor en Ciències de l'Educació, coordinador del Grup de Recerca Escola i Pedagogia del Col·legi de Pedagogs. Blog AMB ULLS DE PEDAGOG:  http://xaviureta.blogspot.com.es/ @xaviureta

Data de publicació: 3/4/2020