Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com DIARI DE L´EDUCACIÓ - Xavier Ureta, coordinador GRPiE: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xarxes i un únic model?´ | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > El COPEC > Comunicació > Premsa

DIARI DE L'EDUCACIÓ - Xavier Ureta, coordinador GRPiE: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xa

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Comunicació > DIARI DE L´EDUCACIÓ - Xavier Ureta, coordinador GRPiE: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xarxes i un únic model?"

DIARI DE L'EDUCACIÓ - Xavier Ureta: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xarxes i un únic model?" 18/02/2020

 Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Comunicació > DIARI DE L´EDUCACIÓ - Xavier Ureta, coordinador GRPiE: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xarxes i un únic model?"


Xavier Ureta Buxeda

Coordinador GR Pedagogia i Escola

Col·legi de Pedagogs de Catalunya






DIARI DE L'EDUCACIÓ - Xavier Ureta: “Escola pública i escola concertada: ¿dues xarxes i un únic model?" 

"Com que sóc amant d’entendre l’escola de forma holística com a servei públic, em fa pena el reduccionisme que envolta aquesta falsa polèmica. sigui pels motius històrics que siguin ─obviar-los seria pueril─, és innegable que hi ha dues xarxes i no dos models d’escola.

El problema és sistèmic. Des de 1857 (Llei Moyano) fins el dia d’avui, a Espanya ─a banda d’altres més específiques─ s’han promulgat fins a vuit grans lleis educatives, que han suposat grans reformes del sistema. De moment, ningú no està satisfet amb els resultats, ni a nivell social (no acaba amb les desigualtats) ni a nivell educatiu. Només la LEC, a Catalunya, incorpora apunts per al progrés vers la qualitat, la inclusió i l’equitat.

Potser, per arribar a una escola pública de qualitat cal una llei sobre l’educació (“La Llei Definitiva”) consensuada amb tots els agents educatius ─professionals de l’educació, moviments de renovació, grups de recerca, etc.─ i socials. Aquesta llei ha de ser finalment una llei menys fiscalitzadora, limitadora i intrusiva que les actuals (l’autonomia dels professionals i dels centres n’ha de ser un dels pilars), lliure de contaminacions ideològiques i partidistes, i que garanteixi una qualitat que ara mateix els indicadors ens diuen que encara estem lluny d’assolir.

Els drets dels ciutadans han d’estar per damunt  dels interessos ideològics i partidistes. Aquestes organitzacions privades que s’apropien d’allò públic ─i que coneixem com a partits polítics─, massa sovint s’obliden que estan al servei dels ciutadans i no a l’inrevés. L’escola, que n’ha d’estar al marge, d’aquests posicionaments, n’és una de les víctimes directes.

Per tot plegat, donat el moment històric en què vivim, fins que no s’arribi a un estàndard homologable amb els països capdavanters en matèria d’educació, potser el repte és millorar l’escola pública i reconèixer el servei que fa l’escola concertada, aprofitant les millors aportacions de cadascuna en matèria educativa."

Data de publicació: 18/2/2020