“BON ESTIU! O… BON ESTIU?” REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES SOBRE INFÀNCIA I PERÍODE ESTIVAL

BON ESTIU!  O… BON ESTIU? REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES SOBRE INFÀNCIA I PERÍODE ESTIVAL

Des del Col·legi de Pedagogs es reflexiona al voltant de la cura dels infants -sobretot els més vulnerables- durant el període estival. Posant èmfasi a l’agost en què l’atenció socioeducativa i lúdica d’activitats organitzades per entitats públiques i socials minven substancialment. Una circumstància que afecta directament a les famílies amb dificultats que no poden garantir els mínims bàsics per llurs fills i filles.

Un any més amb l’estiu comencen les vacances escolars. Els infants estan desitjosos d’alliberar-se de les aules, de córrer i esbargir-se. De jugar a l’aire lliure i canviar definitivament la màniga llarga per la curta o els tirants, la feixuga roba d’hivern per  la lleugera roba estival.

De fet tots, tots, esperem l’arribada de l’estiu. L’associem amb vacances. Segurament perquè ens ve a la memòria la nostra pròpia infantesa i la calor ens desperta encara més profundament les ganes de descans, de festa o d’esbarjo. L’estiu convida al canvi de ritme. A alentir, d’acord amb la calor, les presses i canviar obligacions per lleure.

El més sorprenent és que el tòpic no es compleix. I amb això no ens referim al fet que nens i nenes no tinguin escola. Aquest és un fet irrefutable. Poc abans de Sant Joan les escoles tanquen. I les criatures queden a la “intempèrie”. En el desert estival escolar els pares hauran d'haver previst alternatives de cura pels seus fills i filles. Senzillament perquè a l'estiu la feina continua i són molts els pares i mares que han de seguir treballant, o troben feina precisament a l’estiu en un moment en què la feina escasseja i és molt precària. Perquè les vacances escolars són molt més llargues que qualsevol de les vacances que puguin gaudir els adults.

Aleshores a una setmana justa d’acabar el curs vénen les presses, sobretot perquè hi ha moltes famílies amb qüestions sobrevingudes de baixa economia i/o situacions de pobresa que no han pogut preveure -quan era el temps de les inscripcions- activitats de lleure durant aquest període. Aleshores ja és tard. Les activitats són plenes. I les alternatives limitadíssimes, quan encara n'hi ha.

Aquesta és la dissort quan els pares treballen -o mal treballen-. Val a dir, que com en altres àmbits, tenir recursos permet alternatives i opcions. Perquè efectivament les activitats d’estiu no són econòmiques. Per aquest motiu tampoc són a l’abast de les butxaques més modestes, de les famílies en situació de pobresa -treballin o no treballin-. En aquest sentit l’esforç d’ajuda de les administracions a les famílies amb menys recursos és molt heterogènia i diversa. Moltes activitats d’estiu neixen de la iniciativa privada i l’ajut que es proporciona a la família és individual. Aleshores, manca una estratègia en l’àmbit del lleure, que identifiqui cap a quin model volem anar? Quins valors i quina ètica s’impulsa a les diverses activitats lúdiques per a infants i adolescents que s’ofereix en èpoques de lleure? Com garantir que tots els infants, especialment els més vulnerables, hi tinguin accés?

L'activitat estival de casals i colònies sembla encara una acció educativa de segona, potser pel fet de ser lúdica. Encara té la consideració de ser quelcom extraordinari, de ser prescindible. En el decurs de la sequera estival l’activitat lúdica compleix funcions de cura delegada i complementària a les famílies. Cura educativa. Moltes vegades substitutòria davant de l’absència dels seus pares quan la feina -l’estiu pot ser una oportunitat d’accedir a una feina- els impedeix de coincidir amb els fills els dies festius. És cabdal recordar que els aprenentatges no es produeixen només en el context escolar. Alguns d’ells, encara més significatius, es produeixen en la interacció personal en espais no reglats. Tirant mà de la memòria. Què valorem més significatiu: una explicació del mestre d’algun concepte que ens captivà, o l’emoció compartida per ser capaç de construir una cabana o assolir una fita amb els amics amb qui hem coincidit tot jugant. 

Ens oblidem sovint que els infants -tots els infants- ho són tot l’any, sigui l’estació que sigui. I per a les famílies que tenen dificultats l’estiu posa més de relleu la seva fragilitat i manca de recursos. L’absència de l’entorn quotidià, l’escola o l’escola bressol i el seu interlocutor habitual, el mestre, deixa un buit que pot transformar l’estiu en una travessia pel desert. Encara queda per a què l’oferta lúdica estival pugui cobrir moltes d’aquestes situacions. En especial a l’agost.

Aquesta discontinuïtat entre el curs escolar i l’estiu, i el caràcter voluntari de les activitats estiuenques fa que en molts casos, els nens i nenes quedin part dels dies sense alternatives de cura. Aleshores la improvisació i la delegació s’imposen. Sort tenen els que poden comptar amb família extensa capaç d’assumir-ne la tasca. És així com les diferències de context familiar i socioeconòmic acaben per condicionar també les vacances d’estiu. 

A la nostra societat encara li queda recorregut per a proporcionar un suport de caràcter estratègic i més extens per a recolzar  la m/paternitat d’infants i adolescents, també a l’estiu. Tal com deia el lema; “Tots són infants nostres” També a l’estiu.

Aquestes reflexions posen sobre la taula la necessitat de considerar el temps lleure i oci com una activitat educativa tant important com l’escolar i que s’ha d’adaptar a les necessitats socials de cada moment, de cada context. En aquest sentit la pedagogia, des de la vessant social, alerta del buit que es produeix al mesos d’estiu, especialment l’agost, per als infants en què llurs famílies, en situació de vulnerabilitat, no poden sostenir els recursos bàsics per a què gaudeixin d’un estiu d’esbarjo com la resta d’infants.

Data de publicació: 28/7/2016