Dia de la Dona Treballadora

El COPEC se suma al Manifest Institucional del Dia de la Dona elaborat per l’Institut Català de les Dones i, com a corporació que aplega una professió altament feminitzada com la de la pedagogia i la psicopedagogia, reivindica i posa en valor la gran aportació que fan les dones a la societat.

 

Junta de Govern
8 de març de 2016

MANIFEST DEL DIA DE LA DONA  

 

8 de març de 2016

Declaració Institucional del Govern de la Generalitat

 

Enguany celebrem el 8 de març en un context totalment nou. Per una banda, Catalunya ha iniciat un procés polític per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana, i ho ha fet amb el compromís de dur-lo a terme d’una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l'apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora (*).

Per una altra banda, finalment disposem d’un marc normatiu que estableix i regula els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida: la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Aquest nou context fa que la celebració d’aquest Dia internacional de les dones prengui avui una dimensió, si cap, encara més significativa.

El 1791 Olympe de Gouges va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d’inferioritat.

La Declaració dels Drets de la dona i la Ciutadana començava amb les següents paraules: “Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.” I el seu Article 1 establia textualment: La dona neix lliure i és igual que l’home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna”.

Més de 200 anys després, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, fruit d’un llarg camí de les dones a favor dels seus drets i de la seva llibertat; un camí que, al nostre país igual que a d’altres, es va iniciar amb la reivindicació històrica del moviment de dones i del moviment feminista. En una diada com la d’avui no hem de passar per alt que els avenços aconseguits, després de molts temps, són fruit, entre d’altres coses, de la lluita i l’esforç de moltes dones. Dones que amb la seva valentia i el seu sacrifici van fer possible que la veu de totes i cadascuna d’elles fos escoltada.

El preàmbul de la Llei 17/2015,del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes comença dient:

“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal, androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d’ésser reconegut legalment sinó que , a més, s’ha d’exercir d’una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”

I més endavant diu:

“En definitiva, aquesta llei ha de comportar un benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relació entre homes i dones, basades en el respecte i en l’equitat, i també contribuir a millorar la societat i fer-la més democràtica, justa i solidària.”

Aquesta Llei cal situar-la en el context d’una transformació de les polítiques públiques que té l’objectiu d’emmarcar normativament la transversalitat de la perspectiva de gènere en tots els àmbits, i que contribuirà a fer possible l’exercici d’una democràcia plena.

Transversalitat que és plantejada com una eina que ha de donar com a resultat un canvi de models organitzatius i uns nous valors que repercuteixin en l’actitud de les persones i en les actuacions dels actors polítics, econòmics i socials. Cal que, des de les institucions, anem feminitzant la societat, és a dir, anem incorporant les dones, les seves aspiracions, les seves aportacions i formes de fer, la seva sensibilitat, al centre de la política.

Som conscients que la perspectiva de les dones ha de ser tinguda en compte, no pot quedar invisible davant la suposada universalitat del que és masculí. Cal reconèixer el valor d’allò femení, tradicionalment menystingut i ignorat per l’esfera pública, que és on es prenen decisions. Allò femení parla del benestar de les persones per contraposició a la centralitat que ocupa el benefici econòmic. Quan una societat dóna importància a allò femení, al benestar de les persones, tota la societat hi guanya.

Hem avançat en la transformació dels marcs legals, ara disposem d’una Llei que ens aporta els mecanismes i els recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació de les dones.

Sabem que les lleis són importants, són bàsiques, però també sabem que han d’anar acompanyades de transformacions socials i culturals que, a través de la reflexió i el compromís, tant a nivell individual com a nivell comunitari, ens permetin construir un imaginari col·lectiu que incorpori el reconeixement de l’experiència i l’expertesa femenina i feminista en tots els àmbits. Perquè les noves referències de relació entre dones i homes, han de ser referències de relació basades en el respecte de la diferència entesa com un valor social imprescindible. Perquè no podem oblidar que la identitat de gènere és una construcció cultural i social; que el canvi serà fruit del treball i de la lluita de moltes dones per ésser reconegudes en i des de la seva singularitat, sense cedir davant els estereotips de gènere; estereotips que no contemplen la diversitat de les dones i representen una limitació en els seus projectes i desitjos.

Arribar a aquesta visió de la societat és un procés que requereix transformacions.  Es tracta d’anar deconstruint, de mica en mica, les condicions socials i culturals determinants d’un sistema que concep i explica el món tot mantenint les dones en el marge, i d’anar avançant, pas a pas, cap a una societat més justa i més lliure per a dones i homes. I això és feina de tot el conjunt de la societat, de les institucions i també de la ciutadania.

Des del Govern de la Generalitat som totalment conscients d’aquesta realitat i per això volem expressar avui públicament la nostra voluntat de dialogar amb les dones per conèixer les seves experiències i reconèixer les seves experteses i donar suport al procés de visibilitat de les aportacions de les dones per aconseguir, conjuntament, projectar noves mirades sobre el món i trobar noves vies de transformació personal i col·lectiva cap al respecte i l’equitat.

Volem també fer públic el nostre compromís d’impulsar i desenvolupar el manament que el nou marc normatiu per a la igualtat efectiva de dones i homes ens dóna, i de fer-ho de manera coordinada i col·laborativa amb totes les institucions i amb tots els actors implicats.

Gràcies a les lluitadores i lluitadors del passat, dones i homes d’avui podem viure en llibertat i decidir sobre els nostres actes com a persones de ple dret. Gràcies a les reivindicacions dels feminismes i a les mobilitzacions de les dones que ens han precedit, avui disposem de les eines per seguir avançant en el camí cap a la igualtat efectiva de dones i homes. Perquè aquest no és un camí finalitzat, encara ens resta molta feina per fer, moltes fites per assolir, hem de seguir avançant.

__________________________

(*) Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015 Tram. 250-00001/11

Data de publicació: 8/3/2016